El Poliorama acollirà la cinquena temporada d’El mètode Grönholm’, de novembre a febrer

L'obra tornarà a tenir Belbel al capdavant però comptarà amb un elenc renovat amb Mar Ulldemolins i David Verdaguer

El Teatre Poliorama de Barcelona acollirà del 5 de novembre al 28 de febrer la cinquena temporada de l’èxit de Jordi Galceran ‘El mètode Grönholm’, vist per més de tres milions d’espectadors a tot el món. L’espectacle comptarà novament amb la direcció de Sergi Belbel, tot i que arribarà amb un elenc renovat protagonitzat per Enric Cambray, Marc Rodríguez, Mar Ulldemolins i David Verdaguer. El director de la productora Anexa, Toni Albaladejo, ha recordat que l’obra va estar al Poliorama quatre temporades, amb “l’espina clavada” de no haver arribat a fer les mil funcions de l’obra, una fita que s’assolirà en aquesta temporada, ja que arribarà a les 1.100.

Galceran ha explicat que fa il·lusió que l’espectacle torni al teatre “en el qual es va disparar” després d’una vida molt més intensa i llarga del que havia pogut imaginar: “S’ha fet a tot arreu on es pot fer, a més de seixanta països. Se n’han fet moltíssimes produccions i hi ha llocs on fa deu i dotze anys s’està representant sense interrupcions”, ha dit Galceran, que només va demanar a Anexa que la dirigís Belbel perquè és “qui la coneix millor”. pel que fa al repartiment, va demanar que intentessin renovar l’equip. Pel que fa a la situació de pandèmia, ha dit: “Ja veurem si el mètode que ha triomfat tant és capaç de superar tots aquests problemes. Tant de bo”, ha afirmat.

Un text molt “universal”

“El text és tan perfecte que l’hem tocat poquíssim, només en un determinat moment s’ha polit”, ha dit Belbel, que ha detallat que el que canviarà serà la interpretació, que “és molt vibrant i ve plena de força i de veritat malgrat ser una comèdia”. L’obra, que planteja la lluita de quatre candidats a un lloc d’alt executiu a una multinacional, té per a Belbel un punt d’universalitat vinculat amb les crisis, ja que toca una temàtica “tan universal” en plena crisi com són les lluites de poder per obtenir una posició en un moment on la feina escasseja.

Belbel també ha detallat que l’escenografia és diferent perquè “es volia canviar una mica el look de l’espectacle”, tot i que s’han fet servir elements de l’antiga escenografia. Així, “l’obra és la mateixa però els actors es desplacen a llocs diversos que no són els d’abans”, ha detallat. D’aquesta manera, es podran reconèixer els elements antics (conservats en un contenidor de vaixell) però amb una nova distribució, ha precisat Albaladejo.

Un “clàssic contemporani” català

A més, Belbel ha destacat que l’espectacle ha trencat moltes barreres, primer la de l’idioma, i ha destacat que entre el 2003 i el 2008 va trencar l’etiqueta que una obra en català no podria assolir grans xifres, ha celebrat. Ha destacat que l’obra “ja és un clàssic contemporani”, i la punta d’un iceberg de què ha assolit el teatre català: “Hem pujat el nivell de qualitat i hem pogut oferir èxits que fins fa vint anys no els podies trobar més que a París, Nova York o Berlín”. I que es recuperi li sembla molt lògic. A més, el director ha alabat la maduresa de l’elenc seleccionat: “La generació d’ells, des de petits, ha vist teatre de tota mena i ha tingut l’oportunitat de viatjar”, ha plantejat.

A banda, Belbel ha celebrat que el fenomen d”El mètode Grönholm’ “de vegades xoca amb el tarannà catalanet”, i ha recordat l'”experiència teatral” com un èxit encara que pugui haver-hi algú a qui no li agradi. En aquest sentit, ha destacat “l’orgull haver estat el primer d’una enorme llista de directors que han fet aquesta obra arreu del món”.

Entre els actors, Cambray ha dit que la interpretació és una “marató”, i ha destacat que és molt agradable per al públic poder tornar al teatre i “desconnectar del que està passant”. Pel que fa a les distàncies, no és una obra en la qual els actors es facin petons, i els artistes funcionen com a “nucli familiar”, a part de sotmetre’s a testos ràpids.

“Sempre hem sigut supervivents”

Sobre les mesures anunciades pel Govern davant la pandèmia, Albadalejo ha afirmat: A les paraules de la consellera d’ahir que el teatre no té cap problema perquè tot ens va molt bé, jo li voldria recordar que ens va bé perquè la gent del teatre sempre hem sigut uns supervivents”. Ha recordat que ja ho van passar malament amb la crisi econòmica, després el 2012 el govern espanyol va augmentar l’IVA al 21%, i quan això estava quasi resolt, el 2017, va arribar l’1 d’octubre: “Ni els autors ni guionistes més espavilats ens havien preparat aquest guió del 2020″. Ho aconseguirem i ho tirarem endavant”. A més, ha defensat: “Hem demostrat i ho estem fent cada dia que som segurs”, i ha criticat que el sector del futbol vulgui el mateix que el teatre.

A la pràctica, Albadalejo ha concretat que el 50% d’aforament els permetrà posar a la venda 352 localitats i que els espectadors seuran per grups de compra. “El comportament de venda ha canviat: abans el 90% era per anticipat i la taquilla, ara la gent ho compra tot en línia però amb pocs dies d’anticipació”, ha dit. Sobre els horaris de funció, tindran una petita correcció, avançant-se mitja, de manera que la gent podrà sortir del teatre abans de les 22 hores. Els dissabtes les funcions seran a les 17 i 20 i els diumenges a les 18.30 (aquesta jornada no canvia): “El nou horari no trasbalsa excessivament els usos i costums del públic”.