El 30% els barcelonins marxarien a viure fora de la ciutat

La inseguretat es manté com el principal problema, seguit de l'accés a l'habitatge, segons l'enquesta anual

El coronavirus ha fet créixer el desencant de viure a Barcelona fins al punt que augmenta fins al 30% el nombre de ciutadans que optaria per viure fora de la capital catalana si pogués. Ho mostra l’Enquesta de Serveis Municipals del 2020, que es va haver d’endarrerir a la tardor per no coincidir amb el confinament.

La satisfacció de viure a Barcelona, un indicador que sol ser estable, cau quatre dècimes i amb un 7,3 registra la pitjor nota de la sèrie, des del 1995. Tot i l’esclat de la pandèmia, la inseguretat es manté com el principal problema per als barcelonins, seguit de l’accés a l’habitatge i la covid-19. Els ciutadans aproven la gestió municipal, tot i que la nota baixa mig punt (5,7). L’ús del transport públic cau 6 punts.

L’Enquesta de Serveis Municipals és la principal eina demoscòpica del consistori i des del 1985 recull l’opinió dels barcelonins sobre aspectes rellevants de la ciutat i del barri, així com de la gestió municipal. S’entrevisten presencialment a la llar més de 6.000 ciutadans de més de 18 anys. En l’última edició, l’enquesta està marcada pel context de la covid i per les crisis que ha generat. L’enquesta es va haver de fer de forma excepcional a la tardor, ja que se sol realitzar a la primavera i hauria coincidit en ple confinament,

L’enquesta, presentada aquest dilluns, revela una pèrdua d’atractiu de Barcelona cap els seus residents tradicionals quan es pregunta sobre el lloc de residència preferit. Tres de cada deu entrevistats marxarien a viure fora de Barcelona si poguessin fer-ho. El 2017, aquest percentatge era del 15,5% i aquest any arriba al màxim històric.

Els responsables municipals atribueixen l’augment de la voluntat de marxar de la ciutat a un qüestionament del model urbà en temps de confinament i de restriccions de mobilitat. Segons el consistori, aquest desencant afecta totes les classes socials i s’estén entre totes les edats, si bé és especialment ampli entre la població adulta d’entre els 35 i els 55 anys.

L’informe complementari a l’enquesta ‘Covid i tendències urbanes’, elaborat adhoc per l’Oficina Municipal de Dades (OMD), apunta que aquestes dinàmiques no són úniques de Barcelona, sinó que altres ciutats espanyoles, europees i dels Estats Units estan registrant canvis en les decisions residencials.

El regidor de Presidència de l’Ajuntament de Barcelona, Jordi Martí, veu una “paradoxa” en el fet que el 30% dels barcelonins comenci a pensar a marxar de la ciutat i que la satisfacció de viure-hi obtingui un notable, tot i el descens. “Dona peu a pensar que la gent no vol anar-se’n, sinó a endur-se la ciutat sota el braç, a no renunciar a la vida urbana”, ha reflexionat Martí, que ha apuntat que caldrà veure si es tracta d’una tendència conjuntural per la covid-19 o bé acaba consolidant-se.

Principals problemes

La inseguretat es manté com el principal problema de Barcelona amb un 17,7% de les respostes, seguida de l’accés a l’habitatge, amb un 7,6%, i la irrupció de la covid-19, amb un 7,5%. S’incrementa el nombre de ciutadans que esmenten aspectes econòmics com l’atur, així com la neteja. En canvi, disminueixen les respostes associades a la circulació, el medi ambient o les referències al turisme com a problema.

L’aparcament torna a suspendre

Els barcelonins donen bona nota en general als 26 serveis municipals i només suspèn, de nou, l’aparcament, amb un 4. Nou serveis obtenen un notable. Els més ben valorats són els bombers (8,2); les biblioteques (7,7) i els mercats municipals i els centres cívics (7,4). També els transports públics de la ciutat, excepte el Bicing, són valorats amb un notable: 7,3 per al tramvia, 7,1 per a l’autobús i 7 per al metro. El Bicing té un 6,7.

Altres serveis que obtenen un notable són la recollida d’escombraries (7,1) i les activitats culturals (7). Molt a prop, amb un 6,9, l’enllumenat públic i les festes populars. En total, dotze serveis se situen entre el 6 i el 7, entre ells la neteja de carrers i la Guàrdia Urbana, amb un 6,1. La seguretat ciutadana a Barcelona i al barri aproven amb 5,2 i 5,8, respectivament.

Creix l’ús del cotxe

Les maneres de desplaçar-se han experimentat canvis, que el consistori atribueix a la pandèmia. Així, l’ús del transport públic passa del 69,4% al 63,3% i les davallades més significatives, les registren el metro, amb 6 punts menys, del 37% al 31,3%, i l’autobús, que passa del 27,1% a 24,3%.

El transport privat creix i passa de 21,6% a 24%. L’augment respecte a fa deu anys és de 3,6 punts (20,2%). El cotxe és el mitjà que més creix i passa en un any de 8,6% a 10,1%. Això sí, també destaca l’anar a peu a les principals activitats, de 8,7% a 12,2% (3,5 punts més).

Cert desgast de la gestió municipal

La majoria dels barcelonins, el 75%, aprova la gestió de l’Ajuntament i, segons una pregunta inclosa per primera vegada en aquesta edició, ho fa per la seva acció política. Amb tot, l’enquesta evidencia un cert desgast respecte a la puntuació de l’any passat, un 6,2, i el 6,5 obtingut el 2018, nota màxima de la sèrie històrica. Malgrat tot, el consistori barceloní es manté com la institució més ben valorada, seguida de la Generalitat (5,3) i del govern espanyol (4,5).

El regidor de Presidència ha explicat que veu “lògic” que la valoració de la gestió municipal hagi baixat a causa del context pandèmic. “Crec que l’enquesta assenyala dues coses; d’una banda, que estem vivint una situació molt dura i difícil i, de l’altra, que la resposta de l’Ajuntament és positiva”, ha sospesat.

Empitjora l’opinió sobre l’evolució de la ciutat

Només un 22,4% dels barcelonins creu que la ciutat ha millorat en el darrer any; un 14,3% considera que està igual i un 59,2%, que ha empitjorat. Martí no s’ha mostrat sorprès davant d’aquestes respostes a causa del context de la pandèmia del coronavirus.

Sobre el futur, el 53,8% dels entrevistats creu que la ciutat millorarà. Són més optimistes sobre el futur de Barcelona que no pas del de Catalunya o Espanya.

A nivell de barri, la percepció de l’evolució del darrer any també és pessimista amb un empat (33,3% i 33,2%) entre els qui consideren que el seu barri ha empitjorat i els qui opinen que ha millorat, amb diferències segons el territori.