La Generalitat recorre l’anul·lació del protocol contra la pobresa energètica

Considera que el protocol només interpreta la llei però no afegeix obligacions a les empreses subministradores

La Generalitat, a través del departament d’Empresa i Coneixement, ha recorregut davant del Jutjat Contenciós-Administratiu número 2 de Barcelona la sentència que declara nul el Protocol per a l’aplicació de la Llei 24/2015, de mesures urgents per afrontar l’emergència habitacional i la pobresa energètica. El recurs es fonamenta en el fet que el protocol és una guia que facilita als serveis socials i d’intervenció la interpretació de la normativa aplicable per tal de desplegar els mecanismes de protecció necessaris per als consumidors vulnerables, i no una disposició de caràcter general, tal com entén la sentència. Per això, el recurs aclareix que tots els elements que la sentència identifica com a indicadors del caràcter normatiu del protocol són només prescripcions de la llei 24/2015 que el protocol es limita a reproduir.
Segons el departament, l’anul·lació d’aquest protocol no ha afectat la lluita contra la pobresa energètica, ja que en aquest àmbit la Llei 24/2015 és d’aplicació directa i no requereix de desenvolupament reglamentari posterior.

En un comunicat, la Generalitat explica que l’al·legació també recorda que ni la Llei 24/2015 ni el protocol vulneren la distribució competencial en matèria d’energia, ja que la llei no imposa cap prohibició a les companyies subministradores, sinó que estableix que quan l’empresasubministradora hagi de fer un tall de subministrament ha de sol·licitar prèviament un informe als serveis socials municipals per determinar si la persona o unitat familiar es troba en una de les situacions de risc d’exclusió residencial determinades per la mateixa llei. En aquest sentit, la Generalitat puntualitza que del protocol no se’n deriven sancions ni cap empresa ha estat objecte d’expedients sancionadors en base al protocol.

Finalment, el recurs considera que, com que el protocol no és una disposició de caràcter general, no es pot considerar que no ha estat aprovat per l’òrgan competent ni que no ha seguit el procediment legalment establert, tal com també estima inicialment la sentència.

La Generalitat assegura que manté actius tots els mecanismes de lluita contra la pobresa energètica. A la vigència de la Llei 24/2015 hi afegeix el contracte programa amb els ens locals a través del qual es destina 10 milions d’euros a una línia d’ajudes per pagar despeses de subministraments de famílies en risc; la inspecció del compliment de la Llei per part de les empreses subministradores; la investigació de les interrupcions indegudes del subministrament per part de les empreses, o la informació i difusió dels drets de les persones consumidores en situació de vulnerabilitat, entre d’altres.

La sentència recorreguda va anul·lar el protocol en considerar que una comunitat autònoma no pot obligar les companyies subministradores a mantenir el servei de llum o gas tot i els impagaments d’un consumidor. D’aquesta manera, la magistrada donava la raó a Endesa en la seva demanda contra la Generalitat, la Federació de Municipis de Catalunya i l’Associació Catalana de Municipis i que impugnava un protocol de l’Agència Catalana de Consum (ACC) que desenvolupava la llei contra la pobresa energètica del juliol del 2015. Les dues entitats municipalistes també han recorregut la sentència.

Endesa al·legava que el protocol era una disposició general que desenvolupava la llei 24/2015 i que això no ho podia fer l’ACC, sinó el Govern, amb informació pública prèvia i dictàmens jurídics. També al·legava que el protocol obligava a mantenir el subministrament a persones en risc d’exclusió residencial, cosa no prevista a la llei i que vulneraria competències estatals. Per això, instava el jutge a plantejar una qüestió d’inconstitucionalitat davant del Tribunal Constitucional.

Per la seva banda, l’administració deia que la llei ja preveia mantenir el subministrament a les persones vulnerables, i que la llei espanyola del 2016 ho emparava.

La sentència dóna la raó a la companyia energètica i critica l’actitud de la Generalitat. Així, diu que el denominat protocol en realitat no ho és, perquè no està signat per ningú més que la pròpia administració i sí que estableix condicions exigibles jurídicament, cosa que un protocol no podria fer.

També assegura que és competència estatal establir quins mecanismes de protecció s’instauren pels consumidors en risc d’exclusió, i la llei estatal, diu la jutgessa, no prohibeix tallar el subministrament, sinó que estableix una tarifa bonificada i permet als serveis socials pagar part del consum domèstic.

Per últim, assegura que el protocol no prohibeix tallar el subministrament, sinó que obliga les companyies a comunicar-lo als serveis socials prèviament.