Detecten 1.064 persones vivint al ras a Barcelona

El 27% dels enquestats ha començat a viure al carrer durant la pandèmia

Arrels ha detectat 1.064 persones vivint al ras a Barcelona, segons l’últim recompte fet per voluntaris la nit del 10 a l’11 de juny. L’entitat parla d’una xifra de “mínims” i calcula que n’hi ha més de 1.100, ja que hi ha més persones dormint a parcs i jardins i a zones boscoses de la ciutat on no es va poder accedir.
El nombre, 1.064, suposa 175 persones menys que les que es van comptabilitzar en un recompte (1.239) fet l’any passat en ple confinament domiciliari. Arrels vincula el descens amb la disminució de la mobilitat i el tancament de fronteres i també amb la conversió d’algunes places d’emergència per a persones sensellar en places estables. El 27% d’un grup enquestat ha començat a viure al carrer durant la pandèmia.
Durant la nit del 10 a l’11 de juny els voluntaris van poder enquestar un total de 289 persones sense sostre a Barcelona.

El 27% va explicar que viu al carrer des de fa un any o menys, és a dir, que ha començat a viure al ras durant la pandèmia. També destaca que el 19% de les persones ja estava vacunada o havia rebut una primera dosi en el moment de l’enquesta. Aquesta xifra ha augmentat en les darreres setmanes ja que es va començar la vacunació a persones sense llar a diferents centres, entre ells el d’Arrels. Una xifra

D’altra banda, el 59% dels enquestats afirma tenir un estat de salut delicat i el 19% de les persones explica que té alguna malaltia crònica.

Menys dones al carrer

De les 289 persones que van participar en l’entrevista, el 91% són homes, el 6,9% són dones i un 1,7% són homes o dones trans. Destaca la baixada del nombre de dones: l’any 2019 representaven l’11%, mentre que el novembre del 2020 la xifra era del 9%.

Des d’Arrels asseguren que és una bona notícia i ho relacionen directament amb la posada en marxa de recursos específics per a dones sense llar per part de l’Ajuntament de Barcelona i altres entitats.

De mitjana, els entrevistats tenen 43 anys. Més de la meitat tenen entre 36 i 55 anys i dos de cada deu tenen entre 18 i 35 anys. Segons la procedència, ha augmentat el percentatge de persones amb nacionalitat espanyola que viuen al carrer a Barcelona (el 30%, un 6% més que fa dos anys), mentre que el percentatge que representa la població migrada torna a ser gairebé del 70%.

Arrels mostra preocupació especialment pel fet que el 17% de les persones entrevistades afirmen ser sol·licitants d’asil.

Vulnerabilitat, cronicitat i agressions

De les mateixes entrevistes, s’extreu que el 20% de les persones es troba en una situació “elevada” de vulnerabilitat i un 49% en una vulnerabilitat “mitjana”. Una de cada deu persones viu al carrer des de fa més de deu anys i, de mitjana, les persones enquestades fa 4 anys i 8 mesos que viuen a la intempèrie. “Es tracta d’una dada preocupant que ha augmentat en comparació l’any 2019”, apunten des d’Arrels.

D’altra banda, destaca que el 46% de les persones diuen haver patit agressions físiques o verbals, el que significa un 6% més que fa dos anys.

Per al director de l’organització, Ferran Busquets, és un indicador “molt preocupant i, segurament, la punta de l’iceberg”. “La majoria de les persones que viuen al carrer normalitzen el fet de viure al carrer i tot allò que comporta, no solen denunciar ni explicar situacions d’agressions”, conclou.