El 27% va explicar que viu al carrer des de fa un any o menys, és a dir, que ha començat a viure al ras durant la pandèmia. També destaca que el 19% de les persones ja estava vacunada o havia rebut una primera dosi en el moment de l’enquesta. Aquesta xifra ha augmentat en les darreres setmanes ja que es va començar la vacunació a persones sense llar a diferents centres, entre ells el d’Arrels. Una xifra
D’altra banda, el 59% dels enquestats afirma tenir un estat de salut delicat i el 19% de les persones explica que té alguna malaltia crònica.
Menys dones al carrer
De les 289 persones que van participar en l’entrevista, el 91% són homes, el 6,9% són dones i un 1,7% són homes o dones trans. Destaca la baixada del nombre de dones: l’any 2019 representaven l’11%, mentre que el novembre del 2020 la xifra era del 9%.
Des d’Arrels asseguren que és una bona notícia i ho relacionen directament amb la posada en marxa de recursos específics per a dones sense llar per part de l’Ajuntament de Barcelona i altres entitats.
De mitjana, els entrevistats tenen 43 anys. Més de la meitat tenen entre 36 i 55 anys i dos de cada deu tenen entre 18 i 35 anys. Segons la procedència, ha augmentat el percentatge de persones amb nacionalitat espanyola que viuen al carrer a Barcelona (el 30%, un 6% més que fa dos anys), mentre que el percentatge que representa la població migrada torna a ser gairebé del 70%.
Arrels mostra preocupació especialment pel fet que el 17% de les persones entrevistades afirmen ser sol·licitants d’asil.
Vulnerabilitat, cronicitat i agressions
De les mateixes entrevistes, s’extreu que el 20% de les persones es troba en una situació “elevada” de vulnerabilitat i un 49% en una vulnerabilitat “mitjana”. Una de cada deu persones viu al carrer des de fa més de deu anys i, de mitjana, les persones enquestades fa 4 anys i 8 mesos que viuen a la intempèrie. “Es tracta d’una dada preocupant que ha augmentat en comparació l’any 2019”, apunten des d’Arrels.
D’altra banda, destaca que el 46% de les persones diuen haver patit agressions físiques o verbals, el que significa un 6% més que fa dos anys.
Per al director de l’organització, Ferran Busquets, és un indicador “molt preocupant i, segurament, la punta de l’iceberg”. “La majoria de les persones que viuen al carrer normalitzen el fet de viure al carrer i tot allò que comporta, no solen denunciar ni explicar situacions d’agressions”, conclou.
