A mesura que avança la lluita internacional contra la pandèmia es descobreixen noves informacions que permeten tractar el coronavirus d’una manera més eficient. L’últim descobriment respon a una qüestió diferencial, ja que suposa conèixer la causa dels episodis més greus de Covid-19 en pacients.
Aquest factor genètic ha estat descobert per la viròloga Elisabeth Puchhammer-Stöckl, tal com ha anunciat la Universitat de Medicina de Viena, UniMed. De fet, es tracta de l’absència en el sistema immunitari d’un receptor que no té el 4% de la població, segons un mostreig general a Àustria, cosa que no sustenta la teoria per a la resta de territoris. «Presenten una variació genètica específica amb molta més freqüència que les persones amb casos lleus» apunta l’experta sanitària.
L’estudi, publicat a la revista ‘Genetics in Medicine’, tracta com a pilar argumental que les persones amb absència parcial o total del receptor NKG2C tendeixen a desenvolupar casos de major gravetat, que els que sí que en tenen. Aquesta manca de genoma s’ha trobat sobretot en persones infectades que han estat hospitalitzades pel patogen.
«L’absència del receptor va ser especialment freqüent en els pacients que van haver de ser tractats per Covid-19 a les UCI, independentment de l’edat o el sexe» explica l’especialista durant l’escriptura del document.
L’article es basa en l’evidència científica per la qual la gravetat de l’episodi de coronavirus presentat en cada malalt influeix de forma significativa en cada pacient. És a dir, com més gran sigui l’amalgama protectora amb la qual compti l’afectat, major serà la seva possibilitat de superar la malaltia sense grans problemes. Això es deu al fet que «la resposta immunitària antiviral per part de les cèl·lules assassines naturals és normalment un pas important per combatre la replicació viral durant la fase inicial de la infecció» comenta la doctora.
Aquestes cèl·lules NK, o ‘Natural Killer’ en anglès, són realment un limfòcit del sistema immune que s’encarrega de protegir l’organisme de possibles amenaces o infeccions que puguin pertorbar-lo. Entre ells es troba el NKG2C, que es comunica amb la cèl·lula infectada a través d’una de les seves estructures específiques, l’HLA-E.
El procés d’interacció que es produeix durant aquesta fase porta a la destrucció de les cèl·lules infectades pel virus, però «prop del 4% de la població no té el receptor activador NKG2C a causa d’una variació genètica, i al voltant del 30% només posseeix parcialment el receptor», comenten.
A més «les variacions genètiques en l’HLA-E de la cèl·lula infectada també es van associar amb la gravetat de la malaltia, tot i que menys» apunta la doctora Puchhammer-Stöckl.
