L’Hospital Universitari de Bellvitge ha liderat un estudi que analitza els resultats d’una tècnica quirúrgica nova per tractar els galindons recurrents i dolorosos en persones ja operades anteriorment.
L’ús d’una placa intramedul·lar bloquejada en una segona intervenció permet corregir la deformitat de manera eficaç, amb poques complicacions i sense perdre la mobilitat del dit gros del peu. El treball, publicat a la revista 'The Journal of Foot and Ankle Surgery', ha comptat amb la participació de 32 pacients, el 97% dels quals eren dones d’entre 40 i 84 anys. En el 75% van aconseguir una correcció òptima de la deformitat.
Un 83% dels pacients estava satisfet o molt satisfet amb el procediment, amb una millora clara de la funcionalitat. Un 80% es tornaria a operar per aquesta mateixa tècnica, que evita la realització d’un procediment més agressiu com l’artrodesi (fusió d’articulacions).
El galindó, o hallux valgus, és una deformitat progressiva del peu que afecta especialment les dones a partir dels 50 anys. Es caracteritza per la desviació lateral del dit gros, i pot causar dolor, inflamació, dificultat per caminar o calçar-se, i afectació de la qualitat de vida.
Encara que hi ha diferents opcions quirúrgiques per corregir-lo, una part de les persones operades poden patir complicacions en el postoperatori. Segons diferents estudis, aquestes poden oscil·lar entre un 10 i un 55% dels casos, tot i que la majoria són lleus i es resolen amb tractament mèdic o podològic. Les més freqüents inclouen correccions insuficients, problemes relacionats amb la cicatriu o el material quirúrgic, dolor residual o afectació de petits nervis sensitius.
Entre les complicacions més rellevants, la recidiva o hipocorrecció de la deformitat pot arribar a requerir una nova intervenció, especialment si s'acompanya de dolor o limitació funcional. Aquest risc se situa entre un 5 i un 25% en els primers cinc anys, i pot superar el 60% a llarg termini si s’apliquen criteris radiològics molt estrictes.
En els casos en què l’articulació conserva mobilitat i no presenta degeneració, la tècnica desenvolupada a Bellvitge permet una realineació del dit sense necessitat de fusionar les articulacions (artrodesi), preservant així la funcionalitat del peu.