Barcelona tria alcalde amb incertesa sobre els possibles pactes

Avatar photo

Les eleccions del 28 de maig seran una espècia de primera volta a Barcelona. Els electors triaran la composició del nou consistori, però encara està per veure si el guanyador serà qui finalment ostenta la vara d’alcalde o si els pactes postelectorals li donen el poder a un altre actor, com va passar el 2019.

Fa quatre anys, el republicà Ernest Maragall va guanyar les eleccions per un estret marge. Tot semblava indiciar que Barcelona en Comú i ERC estaven condemnats a pactar entre ells o a deixar governar Maragall en minoria, però les negociacions ens van dur un gir de guió. Tot i que els comuns i el PSC no sumaven majoria absoluta, Manuel Valls, que s’havia presentat amb membres de Ciutadans, va decidir trencar amb els taronges i cedir-li tres vots a Ada Colau “a canvi de res”. Segons explicava, el seu acte era per evitar un alcalde independentista a la capital catalana. Amb aquests precedents, ens podem trobar amb qualsevol cosa a partir del 28M.

Tal com apunten les enquestes durant tota la setmana, la pugna per la priemra plaça serà una cosa de tres. El retorn de Xavier Trias el va fer créixer en el moment de la seva entrada, però ha anat perdent força conforme avançava la campanya electoral. El candidat postconvergent ha decidit no utilitzar la marca de Junts, sinó la de Trias x Barcelona, i ha reivindicat els valors convergents durant aquestes setmanes. De tots els candidats amb més opcions, és probablement qui confronta més ideològicament amb l’alcaldessa. A més, és la gran aposta del sector convergent de Junts i una victòria seva podria restar-li més pes al sector borrassista del partit. Sobre els possibles pactes, Trias ha sigut dels més clars. No farà alcaldessa Ada Colau i, si Collboni el supera, li cedirà els seus vots per esdevenir batlle.

Precisament, Jaume Collboni és el més enigmàtic sobre els seus pactes. No ha acabat de deixar clar si, com acusen des dels comuns, pactarà amb Trias o tornarà a formar govern amb Barcelona en Comú, una fórmula que s’ha mantingut l’últim mandat. El PSC ja va ser la sorpresa de la nit el 2019 quan van avançar notablement en els barris obrers i van passar de quatre regidors a vuit. El repunt final a les enquestes de l’última setmana de campanya el deixa amb moltes possibilitats de conquerir la capital. Els socialistes esperen així recuperar una plaça que havia sigut seva fins fa 12 anys i apel·len a la revolució olímpica que va patir el municipi sota la seva batuta.

La tercera en discòrdia és l’actual alcaldessa, Ada Colau. Com és habitual amb Barcelona en Comú, la seva formació s’ha crescut en el que va de campanya fins a col·locar-se en aquest empat tècnic amb Collboni i Trias. Tot apunta que les seves possibilitats de retenir l’alcaldia passen només per guanyar les eleccions i que els seus rivals no aconsegueixin sumar. La seva aposta és buscar un govern de coalició tripartit, on s’inclouria el PSC i ERC. De fet, tot i que en l’executiu només s’hi trobaven els socialistes, els republicans han sigut el soci principal del seu govern i han aprovat els comptes amb aquesta aliança tripartita.

Encara que es tracta del guanyador de fa quatre anys, tot sembla indicar que Esquerra no es trobarà a la pugna per la primera posició. Els republicans van perdre l’oportunitat de governar el 2019 i ara el vot prestat que van obtenir aquell any tornarà en gran part a la candidatura de Trias. Per fer-nos una idea, el 2015 CiU va aconseguir 10 regidors i ERC 5. En canvi, el 2019 ERC va obtenir 10 regidors i Junts 5. Aquests vots que el sector postconvergent va perdre en favor de Maragall el 2019 tornaran majoritariament a casa.

A partir d’aquí, la lluita estarà per veure qui entra al consistori i amb quina força. La desfeta de Ciutadans està pràcticament assegurada i, tot i que es tracta de la seva plaça forta, la majoria d’enquestes amb cert rigor científic no donen representació a Valents. D’altra banda, el PP de Daniel Sirera sí que té molts números de tenir regidors i inclús aprofitar-se de la desintegració dels taronges per agafar força. El seu pes podria ser clau per donar suport a Trias o Collboni en una futurible investidura. D’altra banda, VOX batallarà per entrar i el seu percentatge de vot es podria enfilar per sobre del 4%.

Finalment, la CUP intentarà tornar a la plaça Sant Jaume després de 4 anys sense representació. La seva posició és complicada, amb uns comuns forts i uns republicans que no es volen despenjar. Els seus possibles resultats varien segons l’enquesta i es podrien tornar a quedar fora si no saben mobilitzar el seu votant en un context de baixa participació. Tot i això, aquesta nomé serà la primera volta. Entre el 29 de maig i el 17 de juny, el debat serà candent per veure quines majories acaben governant a la capital catalana.

Total
0
Shares
Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Notícia anterior

El govern espanyol, sobre la compra de vots: “El sistema electoral és un dels més segurs i garantitstes del món”

Notícia següent

Desallotgen l’estació de tren de Lleida per una falsa alarma amb una maleta sospitosa

Notícies relacionades