Barcelona retira l’escut de Joan Carles I de l’obelisc de la plaça del Cinc d’Oros

Aquest element es va afegir a posteriori i queda descontextualitzat en un emplaçament dissenyat inicialment per tal de posar en valor la República

L’obelisc de la plaça del Cinc d’Oros, al districte de l’Eixample, conserva un escut del rei emèrit, Joan Carles I, en la seva base. Aquest element està descontextualitzat en un espai que actualment té una denominació recuperada de la tradició popular com és la del Cinc d’Oros i que, històricament, va ser ideat per posar en valor la República i recordar al president de la Primera República espanyola, Francesc Pi i Margall.

Per aquest motiu, i coincidint amb la commemoració del 90è aniversari de la proclamació de la Segona República, l’Ajuntament de Barcelona ha decidit retirar aquest escut del monument per donar continuïtat al procés ja iniciat en aquesta plaça amb el canvi de nom que es va donar l’any 2017, quan va deixar de ser la plaça de Joan Carles I per esdevenir la plaça del Cinc d’Oros.

Un cop retirat, aquest element es traslladarà a dependències municipals per tal de conservar la peça. Des de la regidoria de Memòria Democràtica es considera que aquest element, a més d’estar descontextualitzat en aquest espai, demostra els privilegis amb els que encara compta la monarquia i, en un moment com aquest, es volen reivindicar els valors republicans i recuperar l’origen popular de l’art públic i el nomenclàtor de la ciutat.

Aquest escut es va col·locar l’any 1981, quan la plaça va passar de dir-se plaça de la Victòria a portar el nom del monarca del moment, Joan Carles I, en agraïment al seu paper en el cop d’Estat de 1981.

Durant la Segona República, l’Ajuntament va voler col·locar un monument a la cruïlla del Passeig de Gràcia i l’avinguda Diagonal que havia d’homenatjar la nova República i Pi i Margall. Els arquitectes municipals Adolf Florensa i Joaquim Vilaseca van presentar el projecte d’un obelisc de 19 metres d’alçada que havia de culminar una estàtua de la República i, a la base, tindria un medalló d’homenatge al president de la Primera República.

El concurs el van guanyar l’escultor Josep Viladomat amb la seva peça “La Flama” i Josep Pié pel seu medalló de Pi i Margall. L’any 1934 es van col·locar al seu emplaçament i el 1939 tant l’escultura com el medalló van ser retirats per les forces franquistes per deixar pas a la Victòria de Frederic Marès. Aquests es van amagar a un magatzem municipal al carrer Wellington, amb d’altres escultures, i des de l’any 1990 ambdues peces tornen a lluir al nou monument a Pi i Margall i a la República de la plaça de la República de Nou Barris.

Una plaça amb una llarga història de recuperació de la memòria democràtica

La plaça del Cinc d’Oros és un clar exemple de com es pot anar imposant un relat de la història per sobre d’altres i també de com amb voluntat política aquesta situació pot revertir-se i es poden recuperar els orígens populars de determinats indrets.

L’any 1934 es va erigir a la rotonda central d’aquesta plaça, ubicada al Passeig de Gràcia amb l’avinguda Diagonal, una estàtua dedicada a la República. Aquesta estava encapçalada per l’estàtua Flama, de Josep Viladomat, i comptava amb un medalló a la base, obra de Joan Pié, que homenatjava el president de la Primera República, Francesc Pi i Margall.

El 1939, l’Ajuntament franquista va eliminar els components republicans del monument, va transformar la columna en un obelisc militar i va encarregar a Frederic Marès una escultura al·lusiva al triomf militar, que va perdurar fins al 2011 quan es va retirar d’aquest emplaçament en compliment amb la Llei de Memòria Històrica.

L’any 1990, tant l’escultura republicana de Josep Viladomat com el medalló de Pi i Margall es van traslladar a la plaça de Llucmajor, ara batejada amb el nom de plaça de la República, i que queda enllaçada amb la nova plaça del Cinc d’Oros per una història que expressa el conflicte memorial de l’espai públic.

El nom de la plaça també ha patit canvis. L’any 1981 l’espai va ser batejat com a plaça de Joan Carles I. No va ser fins l’any 2017 que el govern municipal va optar per retornar-li a aquest emplaçament el nom popular amb el que els barcelonins anomenaven aquest espai a principis del segle XX, el Cinc d’Oros. Aquesta denominació té l’origen en la instal·lació d’una rotonda central i quatre illetes al voltant que recordaven la figura del cinc d’oros del joc de cartes.

En el moment del canvi de nom, també es va instal·lar un faristol de memòria per recordar la història d’aquest emplaçament.

Retirada de la Medalla d’Or de la Ciutat al rei emèrit

El passat mes d’octubre el Plenari de Consell Municipal de l’Ajuntament de Barcelona va aprovar la retirada de la Medalla d’Or de la ciutat al rei emèrit Joan Carles I. Aquesta revocació està regulada al Reglament d’honors i distincions de l’Ajuntament de Barcelona si “les persones que en són titulars fan actes o manifestacions contraris als motius que van justificar-ne la concessió, o que si els haguessin fet en el temps de l’atorgament no l’haguessin permès”.

A l’informe justificatiu per a la retirada de la medalla, inclòs a l’expedient, es feia referència a la sèrie de polèmiques acumulades els darrers anys al voltant de la figura de Joan Carles I com la participació d’incògnit a una cacera d’elefants, espècie amenaçada, a Botswana el 2012; la renúncia de Felip VI el març de 2020 a l’herència del seu pare i la retirada de l’assignació econòmica al rei emèrit, com a mesura de distanciament a qualsevol operació econòmica que pogués qüestionar la legitimitat i l’ètica de la Corona; i la seva marxa d’Espanya aquest estiu de forma opaca, i el seu establiment als Emirats Àrabs Units, règim totalitari on està reportada la reclusió arbitrària, tortura, desaparició forçada de persones i amb una legislació que discrimina les dones, criminalitza l’homosexualitat i polítiques abusives i d’explotació laboral de les persones migrades.

Tal com recollia l’informe, aquests fets posen en qüestió la seva integritat ètica i moral com a ciutadà i com a servidor públic, la integritat de les seves accions mentre disposava dels privilegis associats al seu càrrec, la gestió dels pressupostos públics que li eren assignats, la transparència i la coherència entre el seu discurs públic i les seves activitats. Aquests comportaments no atenen al principi d’exemplaritat i “estímul per a la realització d’accions que comporten un benefici per a la comunitat” que representen els Honors i Distincions de l’Ajuntament de Barcelona.