Barcelona impulsa un Pacte per la Cultura que permeti consensuar mesures per fer front als nous reptes de futur

El seu contingut complementa les línies d’actuació ja dibuixades en el Pacte de Ciutat amb l’horitzó 2030 i és un conjunt de línies generals, sobre el que posteriorment avançar des del consens polític i concretar accions específiques en diferents àmbits

Barcelona necessita repensar tant les seves estratègies culturals com a ciutat, com les relacions amb l’entorn més proper i més llunyà, des de la seva conurbació metropolitana, fins a la resta d’Europa o del món. En aquest sentit, el novembre de 2019, en el marc de la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports de l’Ajuntament, tots els grups municipals van acordar –a proposició de JxCat i prec d’ERC– treballar plegats per establir les bases d’un Pacte per la Cultura de Barcelona, un acord que va propiciar l’encàrrec per part del Govern municipal de l’elaboració d’una diagnosi detallada de la situació dels sectors culturals a la ciutat.

L’esclat de la crisi sanitària provocada per la COVID-19 el març del 2020, el confinament conseqüent i les restriccions posteriors van motivar la redefinició de l’encàrrec per ajustar-lo a les noves realitats i reptes en l’àmbit de les polítiques culturals que ha d’afrontar la ciutat a partir d’ara a l’hora d’elaborar polítiques públiques que tinguin en compte els següents aspectes:

    • Ajudes per a la supervivència econòmica i el manteniment de la iniciativa privada (artistes, empreses i ciutadana).
    • Promoure bones pràctiques de contractació.
    • Mantenir i aprofundir en proximitat i gestió comunitària.
    • Repensar i avaluar el sistema de suport.
    • Enfocament de drets culturals, ampliar públics i superar.
    • Transformar la governança i la gestió.
    • Donar centralitat a la cultura en el projecte.
    • Afavorir la internacionalització i la projecció.
    • Definir les prioritats en un procés.
    • Reforçar el binomi cultura-educació.
    • Reforçar la interrelació entre ciència, tecnologia i Humanitats.

En aquest context pandèmic, el juliol de 2020 es va aprovar el Pacte per Barcelona, gràcies al treball de la Taula de Cultura, Educació, Internacional, Ciència i Esports, presidida per la regidora d’Esquerra Gemma Sendra i que aplegava les principals institucions i entitats del país amb l’objectiu d’identificar els reptes culturals més importants. Aquest compromís va definir diferents línies de treball en l’àmbit de la cultura, amb l’ambició de ser la base d’un Pacte Cultural futur capaç d’impulsar la necessària transformació de la política cultural de Barcelona, des del consens amb el conjunt de forces polítiques presents al consistori.

Una nova política cultural

La cultura ha estat sempre un component que dona sentit a l’existència humana, i en moments com els actuals això es manifesta cada cop més de diverses maneres: en la necessitat d’incorporar més clarament les pràctiques artístiques en el sistema educatiu, en la creixent importància del coneixement en les dinàmiques d’innovació, o en la connexió entre els avenços científics i la vida cultural en les seves diverses manifestacions. Cultura i educació, cultura i tecnologia, cultura i innovació, cultura i ciència, són avui nous camps en els que aprofundir des de la política cultural de Barcelona. Tot plegat, sense menystenir els sectors on sempre ha destacat la ciutat, com són el món del llibre, l’àmbit musical, les arts escèniques, les arts visuals, el món de les arts de carrer i el conjunt d’indústries creatives, per assenyalar-ne només algunes.

La cultura com a necessitat bàsica, com a dret fonamental

La cultura s’afegeix així als grans pilars del benestar del segle XX: salut i educació, com una component fonamental de les necessitats bàsiques. Una cultura que relaciona identitat, aspiracions, gaudi i coneixement i que genera oportunitats, defensa llibertats i es garantia d’ascensor social i d’equitat. Que dona forma, per tant, als Drets Culturals com a base operativa per formular mesures i polítiques de ciutat, tal com ja s’expressa en el Pla “Fem Cultura”, aprovat pel Plenari de l’Ajuntament l’abril de 2021. Una cultura, per altra banda, cada cop més present en molts dels sectors més dinàmics de la vida econòmica i social d’una ciutat oberta al món i als visitants de tota mena, i ben connectada a la xarxa internacional de ciutats més dinàmiques i creatives culturalment parlant.

La cultura, més enllà dels límits territorials de la ciutat i amb un finançament ajustat a la seva projecció

Barcelona té una gran densitat i un espai territorial molt limitat. Cent quilòmetres quadrats i 1’6 milions d’habitants. Però les seves grans institucions culturals i la forta dinàmica i activitat cultural serveixen i s’articulen en un espai molt més gran. Ens referim no només a l’àrea metropolitana i els seus 3’2 milions d’habitants, sinó també a la regió metropolitana (que n’aplega 5 milions) i, per extensió, a la resta de Catalunya. Amb una especial significació en el context de les realitats urbanes del sud d’Europa, on Barcelona també se situa com a un dels referents clau d’un espai habitat per 14 milions de persones.

Les polítiques culturals de la ciutat, així com molts dels seus projectes i iniciatives culturals, s’extrapolen més enllà dels límits municipals i haurien d’estar finançades adequadament, incorporant, com en part fa, recursos procedents de l’Àrea Metropolitana, de la Diputació, de la Generalitat i de l’Estat, i al mateix temps, bastir una política cultural conjunta, compartida i intermunicipal més intensa –com ja es fa, per exemple, en els casos de la Quinzena Metropolitana de Dansa, la Nit dels museus o ara en el projecte de Manifesta 2024.

Gaudir de la desitjable fortalesa a l’hora de projectar i implementar polítiques culturals a nivell local permetria, a més, desenvolupar una política més activa, a nivell d’intercanvis i aprenentatges internacionals. En aquest sentit, si els grans equipaments culturals fossin finançats de manera equilibrada pel conjunt d’administracions esmentades, això permetria reforçar l’impuls de les dinàmiques culturals de la ciutat més properes –és a dir, a districtes, barris, reforçant les dinàmiques d’hibridació cultural i educativa, etc.–, alhora que en permetria millorar i ampliar l’oferta.

Un pacte en construcció i diàleg

A partir d’aquestes consideracions generals, el Pacte és un conjunt de línies generals, sobre el que posteriorment avançar i concretar accions específiques i plans de millora dins l’Horitzó 2030 en els següents espais:

    • Cultures Populars, Interculturalitat
    • Arts Visuals, Museus, Arquitectura, Disseny
    • Media i comunicació
    • Arts (perfomartives) escèniques, del cos, de la música
    • Humanitats, escriptura, literatura
    • Memòria, patrimoni, història

A aquest primer llistat, cal afegir els vincles cada cop més necessaris en àmbits com educació, ciència i tecnologia, obrint així el ventall de camps de desenvolupament de la política cultural i els seus llenguatges, interaccions i hibridacions. Així com una necessària reformulació dels instruments i polítiques de l’Institut de Cultura, del propi Consell de la Cultura i de la posada en marxa de noves fórmules de col·laboració público privada de suport a la vida cultural de la ciutat. I una revisió en profunditat el finançament i la governança dels equipaments culturals, la internacionalització de la política cultural de la ciutat i el reforç necessari per millorar les línies de finançament entre l’Estat, la Generalitat, la Diputació i la pròpia administració local.

Finalment, l’òrgan del Consell de la Cultura vetllarà pel desenvolupament de les propostes del Pacte i articularà calendaritzarà debats, grups de treball i comissions, en l’horitzó de 2023 (més enllà del calendari electoral municipal) i de 2030.