Barcelona dedica un carrer a l’activista veïnal del barri de la Barceloneta, Emília Llorca

El carrer de l’Almirall Aixada passa a ser el carrer de l’Emília Llorca Martín

L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha participat aquest migdia en l’acte de descoberta de la placa del carrer de l’Emília Llorca Martín, al barri de la Barceloneta. El nom de l’Emília substitueix al de l’Almirall Aixada en el nomenclàtor de la ciutat de Barcelona en el marc de la política de feminització dels espais públics de la ciutat.

L’acte ha comptat amb la participació de l’alcaldessa; el regidor de Memòria Democràtica de l’Ajuntament de Barcelona, Jordi Rabassa; familiars de l’Emília Llorca; i l’exregidora de l’Ajuntament de Barcelona i activista veïnal, Gala Pin, entre d’altres. Aquesta iniciativa s’emmarca en el programa d’activitats de la Primavera Republicana, que se celebra entre els dies 13 i 18 d’abril.

L’Emília Llorca Martín va néixer al carrer Pescadors número 49 de la Barceloneta el 12 de juny de l’any 1948. Filla d’una família de la Barceloneta, el seu pare treballava a la drassana Vulcano i ella va anar a l’Escola Virgen del Mar. L’any 1970 es va casar i es va mudar al número 52 del mateix carrer Pescadors.

Al 1988, Llorca i la Comissió de Festes del Carrer Pescadors comencen a organitzar festes pel barri i a recuperar-ne de perdudes, com la de l’Enterrament de la Sardina o la Castanyada. Arran de la Comissió de festes, l’Emília es va fer molt popular a la Barceloneta i va començar a involucrar-se en problemes que afectaven als veïns i veïnes del barri.

La primera vegada que l’Emília Llorca va implicar-se en lluites polítiques del barri va ser a principis del 2000, amb els problemes que tenia el que ara coneixem com CAP Barceloneta i les cues que es creaven per la manca de funcionament de la cita prèvia. Després de diverses campanyes van aconseguir que s’instaurés el sistema de cita prèvia. Un altre reclam veïnal on va prendre part va ser en la recuperació de l’Escola Mediterrània (antiga escola Lepant) i que degut al seu mal estat, va ser enderrocada l’any 2007.

Al 2005 creen l’Associació de Veïns de l’Òstia amb la que es vol fer front a les primeres expulsions de veïns fruit de l’especulació. L’Emília Llorca es va erigir com una de les primeres activistes veïnals per protegir el barri i els seus veïns i veïnes.

Un dels moments en què Llorca i l’Associació de Veïns van mobilitzar-se més va ser per aturar el Pla d’Ascensors aprovat al 2007. Aquest pla volia posar ascensors a cada finca de la Barceloneta i això implicava la desaparició de molts pisos i la consegüent expulsió de moltes famílies. Es van unir amb Miles de Viviendas i van aconseguir que el Pla no es tirés endavant.

L’Emília Llorca va tenir la capacitat de parlar i preocupar-se per tothom, de poder liderar tant lluites com celebracions veïnals i entendre que el barri són els seus veïns i veïnes. Va morir a Barcelona el 8 de desembre del 2009.