Barcelona commemora els 50 anys de la Unión Militar Democrática, la dissidència militar contra Franco

Aquest vespre, al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona s’ha fet un acte d’homenatge als 50 anys de la Unión Militar Democrática (UMD), l’organització que va ser la dissidència militar contra Franco. L’homenatge també s’ha impulsat des del Centre d’Estudis de Dictadures i Democràcies de la UAB.

Tot i la seva curta existència, entre l’1 de setembre del 1974 i el 26 de juny del 1977, la Unión Militar Democrática (UMD) va constituir un motiu de gran preocupació per a les autoritats franquistes. La seva creació, inspirada per l’exemple del Movimento das Forças Armadas (MFA) portuguès —principal artífex de la Revolució dels Clavells, del 25 d’abril del 1974—, va evidenciar l’existència d’una esquerda interna dins d’un dels pilars fonamentals del règim franquista: les seves forces armades. Bona part dels militars dissidents van ser detinguts i represaliats per la dictadura en un consell de guerra amb condemnes de presó i separació del servei, ja en democràcia, se’ls va amnistiar, però no se’ls hi va permetre fer carrera militar.

Cinquanta anys després, però, Barcelona vol reconèixer la contribució de la UMD a la lluita contra la dictadura. En l’acte d’avui s’ha homenatjat i reconegut la tasca dels militars demòcrates que van contribuir a l’erosió de la legitimitat del franquisme i, en conjunció amb l’enorme mobilització social desplegada un cop mort Franco, a impedir la materialització dels projectes continuistes de l’elit política procedent de la dictadura.

Entre els fundadors de l’organització van destacar militars destinats a la nostra ciutat: concretament, nou dels dotze participants en l’assemblea fundacional que es va celebrar a Barcelona, clandestinament, els dies 31 d’agost i 1 de setembre del 1974.

L’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni ha subratllat la necessitat de reconèixer la tasca d’uns homes que el 1974, en un moment de bunquerització del règim, constitueixen una associació de militars per promoure la democratització del país “arriscant la seva vida i les seves carreres per a fer possible la democràcia a Espanya.” El seu llegat és avui “un exemple per tots nosaltres; la democràcia no s’ha de donar mai per descomptada. S’ha de continuar defensant. Des de les institucions i des de la societat civil”, ha reblat l’alcalde.

Durant l’acte han intervingut dos dels militars protagonistes d’aquella dissidència, Enrique López Amor i Xosé Fortes, que han volgut compartir el reconeixement amb els militars compromesos durant aquest moment històric, tant de la UMD com els que van acompanyar aquest moviment democratitzador de les forces armades.

Han assistit a l’acte també José Julve i familiars de Juli Busquets, Jose Luis Díez Gimbernat, Enrique López i de Ruiz Nicolau, entre altres.