El Govern i els partits catalans es reuneixen aquest divendres al Parlament per debatre i decidir si mantenir o posposar les eleccions del 14 de febrer davant l’evolució de la pandèmia del coronavirus a Catalunya i les perspectives sanitàries per a les properes setmanes.
Després de diverses reunions de la taula de partits des de principis de desembre, aquest divendres està fixat com la data per prendre la decisió definitiva sobre els comicis convocats el 14 de febrer.
El Govern ha expressat des del primer moment que la seva voluntat és aconseguir el màxim consens entre els grups per garantir la legitimitat de les eleccions, però la consellera de Presidència i portaveu de l’Executiu, Meritxell Budó, ja va avisar que la decisió final correspon al Govern, sobretot si no hi ha un acord.
Sobre la taula hi haurà les dades que ha presentat aquest dijous la Conselleria de Salut en una reunió tècnica amb els partits, en la qual ha exposat un informe que estima que el 14 de febrer hi haurà entre 3.000 i 4.000 casos diaris de coronavirus a Catalunya, i preveu el pic epidèmic alguns dies abans de l’inici de la campanya electoral i el de pressió assistencial en les UCI dies abans de la celebració dels comicis.
Els protocols que va elaborar el departament d’Acció Exterior –al que li correspon organitzar les eleccions– i aprovats pel Procicat plantejaven nou escenaris diferents d’evolució de la pandèmia, dels quals dues suposarien l’ajornament del 14F.
El primer d’ells seria el més greu, que implicaria un confinament total i la restricció de tota activitat excepte els serveis essencials, i el segon més greu, que seria “una restricció absoluta d’activitats socials en amplis espais i sectors”, encara que no detallava molt quines limitacions concretes haurien de ser.
Davant aquests escenaris, i amb l’objectiu fixat per la Generalitat de cercar l’equilibri per garantir el dret fonamental a vot i garantir la salut pública de la ciutadania, tant Govern com a partits afronten la reunió del divendres amb diferents posicions, encara que tot apunta al fet que l’ajornament és l’opció més probable.
Fonts de l’Executiu català ja van assegurar el dijous a Europa Press que el Govern es decanta per posposar els comicis més enllà de la Setmana Santa, encara que la decisió no està presa.
En el cas de decidir l’ajornament, el Govern haurà d’aprovar un decret en el qual és probable que inclogui la nova data, que podria ser al maig per deixar almenys un mes i mig de temps després de Setmana Santa, quan probablement hi haurà un increment de la mobilitat i un consegüent increment dels contagis.
Els socis de l’Executiu no s’han pronunciat públicament de manera clara, però previsiblement avalaran que es posposin: fonts de JxCat han insistit que estan preparats per anar a votar i que es podrien celebrar el 14F, però esperaran les recomanacions i les dades de Salut que “justifiquin” l’ajornament.
Des d’ERC, no volen avançar cap proposta i cercaran el màxim consens a partir de les recomanacions i les dades epidemiològiques, però el president del Parlament, Roger Torrent, ja ha deixat clar aquest dijous que l’evidència científica recomana que no es facin ara: “Entre vots i vida sempre hem de prioritzar la salut de les persones”, ha dit en una entrevista de Catalunya Ràdio recollida per Europa Press.
MAJORIA A FAVOR DE POSPOSAR
D’altra banda, el líder de l’oposició i candidat de Cs a la Presidència de la Generalitat, Carlos Carrizosa, ha apostat per posposar el 14F i creu que es podrien celebrar en dos o tres mesos: “No vull votar mentre la gent s’està morint als hospitals”, ha afirmat en una Trobada Digital d’Europa Press.
També els comuns han recolzat l’ajornament i la seva candidata, Jéssica Albiach, ha enviat una carta a tots els partits en els quals diu que és “de sentit comú” posposar els comicis i ha proposat fer-los com a més tard en el mes de maig.
En la mateixa línia, la CUP i la seva cap de llista, Dolors Sabater, ha defensat en els últims dies retardar el 14F “per responsabilitat i sentit comú” davant la situació sanitària.
Des del PDeCAT, que també participa en la taula de partits, el seu portaveu, Marc Castells, ha afirmat en roda de premsa que recolzaran la proposta que faci el Govern sobre si mantenir o posposar les eleccions “si és unitària i consensuada” entre JxCat i ERC.
I en una altra línia, el candidat del PP, Alejandro Fernández, ha dit que prefereix esperar a conèixer “tota la informació” que els tècnics aportin sobre la pandèmia per saber com afectarà en el dret a vot i així poder pronunciar-se sobre si vulgues o no ajornar els comicis.
Així, l’únic partit que defensa amb claredat que les eleccions es mantinguin el 14 de febrer és el PSC, que tant a través de declaracions dels seus dirigents com en un comunicat emès el dimecres, ha reiterat que no hi ha motius per suspendre les eleccions si no hi ha un confinament domiciliari.
A més, qüestionen que la Generalitat pugui prendre aquesta decisió perquè argumenten que les eleccions han estat convocades automàticament i no per una decisió del Govern i que, per tant, “qui no ha convocat no pot ajornar”.
Aquestes discrepàncies han provocat acusacions creuades de partidisme i d’estar més preocupats per les aspiracions electorals que per la salut de la població: els socialistes consideren que l’Executiu vol postergar els comicis per interessos electoralistes, mentre que els partidaris d’ajornar-los acusen el PSC de voler mantenir el 14F perquè les enquestes els pronostiquen resultats a l’alça després de l’anunci que el ministre de Sanitat, Salvador Illa, serà el seu candidat.
DEBAT LEGAL
Un altre dels esculls a tenir en compte en la taula de partits d’aquest divendres és el debat sobre si la Generalitat té o no la potestat i la capacitat legal d’ajornar unes eleccions, si així ho decideix.
El PSC va ser el primer a posar en dubte la competència del Govern per fer-ho i aquest dijous el ministre de Justícia, Juan Carlos Camp, ha advertit que la suspensió de comicis no està contemplada en la llei electoral i ha demanat cautela perquè veu una falta de previsió legal: “Suspendre la democràcia pot portar coses que no són bones per a la democràcia”.
Des de la Generalitat defensen que tenen cobertura legal per posposar la cita electoral pel coronavirus i s’escuden en l’exemple de Galícia i el País Basc, a més d’estar preparant un informe jurídic que, segons fonts de l’Executiu, donarà seguretat jurídica a un hipotètic ajornament.
De fet, la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat ja va emetre al setembre un dictamen que avalava aquesta possibilitat i en el decret de convocatòria del 14F signat pel vicepresident, Pere Aragonès, es va incloure una anotació en el preàmbul que contemplava l’opció de posposar les eleccions pel coronavirus, encara que no concretava en quin supòsit epidemiològic es podria decidir retardar-los.
