Argimon veu inviable vacunar els membres de les meses per manca de temps

El secretari de Salut Pública reitera que celebrar les eleccions el 14 de febrer "no és el millor moment"

El secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon, afirma en una entrevista a ‘La Vanguardia’ aquest diumenge que no veu viable poder vacunar els membres de les meses per a les eleccions del 14 de febrer. Argimon argumenta, en primer lloc, que caldria tenir el llistat dels membres de les meses i que ara no es té, i que tot i així seria “pràcticament impossible” complir amb els terminis de la vacunació, que consisteix en dues dosis. A més, avisa que s’invertirien les prioritats de vacunació, que han estat “molt exposades i molt debatudes”. “El fet de formar part d’una mesa no hi entrava”, assenyala Argimon, que reitera que celebrar les eleccions el 14-F no és “el millor moment des del punt de vista de la salut pública”.

Argimon calcula que en el dia dels comicis poden haver-hi uns 25.000 infectats que “no haurien de sortir de casa”. “No per la seva salut sinó per la de la ciutadania”, puntualitza el secretari de Salut Pública, que adverteix que cada una d’aquestes persones té uns quatre contactes directes de mitjana. “Estem parlant de més de 100.000 persones, per tant no és el millor moment”, insisteix en entrevista que publicarà ‘La Vanguardia’ aquest diumenge.

El secretari de Salut Pública també recorda que votar és un dret fonamental per a les persones que durant aquelles dates estaran contagiades o siguin contactes directes i per això proposa que, si s’endarrerís la convocatòria, es preveiessin “altres mecanismes no previstos a la llei”, com votar des de casa per a la majoria dels casos.

Dijous passat, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va decidir mantenir la suspensió cautelar del decret que ajorna les eleccions del 14-F, tot i que emetrà la decisió final al voltant del 8 de febrer en plena campanya. Davant aquest escenari incert, els partits han tornat a activar la maquinària electoral comptant que els comicis seran a mitjans de febrer, i no el 30 de maig com pretenia el Govern a l’espera d’un millora de la situació epidemiològica.

L’endemà, l’alt tribunal va remarcar que hi ha un “interès públic intens” de celebrar les eleccions el 14-F perquè hi ha una situació de “bloqueig” i de “precarietat institucional que afecta la legitimació del Govern”, tenint en compte que no hi ha president i que el Parlament està dissolt. En la resolució que argumenta per què ha decidit mantenir la suspensió cautelar del decret que ajorna les eleccions, els magistrats subratllen que no hi ha un confinament general que pugui impedir la participació electoral.