Barcelona recorda el poeta Jaime Gil de Biedma amb una placa a la casa on va viure

El Mapa Literari de la ciutat s’amplia amb la incorporació de l’autor de ‘Las personas del verbo’, un dels principals representants de la Generació del 50

Barcelona recorda el poeta Jaime Gil de Biedma amb una placa a la casa on va viure

Avui dimecres, 14 d’abril, s’ha descobert la placa literària que l’Ajuntament dedica al poeta Jaime Gil de Biedma a la façana de l’edifici on va viure, al carrer Pérez Cabrero, 6, al districte de Sarrià Sant Gervasi. La placa amplia el Mapa Literari de la ciutat de Barcelona, que senyalitza els indrets vinculats als seus escriptors més destacats i ret homenatge a la seva memòria. L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha presidit l’acte de descoberta, al que han assistit també Joan Subirats, tinent d’alcaldia de Cultura, Educació, Ciència i ComunitatAlbert Batlle, regidor del districte de Sarrià-Sant Gervasi, i Inés García-Albí, neboda del poeta, en representació de la família Gil de Biedma.

Jaime Gil de Biedma (Barcelona, 1929-1990) és un dels poetes catalans en llengua castellana més destacats del segle XX. És el representant més llegit i emblemàtic de l’anomenada Generació del 50, a la que pertanyen també poetes com Gabriel Ferrater, Carlos Barral, José Agustín Goytisolo, José Ángel Valente, Ángel Crespo o Gloria Fuertes, narradors com Juan Marsé, Ignacio Aldecoa, Ana Maria Matute, Ignacio Aldecoa, Carmen Laforet o Carmen Martín Gaite. Com ha recordat l’alcaldessa,   Ada Colau, durant l’acte de descoberta, “la nostra ciutat tenia un deute de gratitud amb ell”, i la placa suposa “un acte de reconeixement i justícia per tot allò que ens ha donat. És molt important posar en valor la grandesa de l’obra de Gil de Biedma i explicar-ho a tota la ciutadania”.

Poesia social per mala consciència

Llicenciat en dret i empleat de la Compañía de Tabacos de Filipinas, dotat d’una gran intel·ligència i cultura, seductor, cosmopolita i enormement curiós, Jaime Gil de Biedma va gaudir d’una infància privilegiada. La seva família formava part de l’alta burgesia, una circumstància que despertava sentime nts ambivalents en l’autor. Es referia a ell mateix i al seu nucli d’amics escriptors més propers, entre els quals Carlos Barral o José Agustín Goytisolo, com “senyorets de naixement; escriptors, per mala consciència, de poesia social”. En paraules de la també escriptora i amiga Carme Riera, assumia el seu rol amb la contradicció de “saber que s’és burgès, no renunciar a ser-ho, però viure-ho amb mala consciència”.

La consciència social de Gil de Biedma es va despertar arran del seu primer viatge professional a Filipinas i va culminar en el seu primer llibre de poemes, Compañeros de viaje . Amb el seu cercle més proper, que Carme Riera va batejar com l’Escola de Barcelona, compartia també el sentiment antifranquista i el desig de democràcia. Va voler afiliar-se al Partit Comunista, però hi va ser vetat a causa de la seva homosexualitat. Aquest fet, juntament amb la constatació de la fortalesa de la dictadura, van desencisar l’autor i el seu compromís social, i van decantar la seva poesia cap a l’individualisme.

Entre l’autobiografia i el pas del temps

Gil de Biedma es va iniciar de manera tardana en l’escriptura, estimulat pel consell de qui va ser el seu professor a la facultat de Dret, Fabià Estapé, i a més de la poesia va conrear l’assaig, el dietari i la crítica. La seva poesia, com també la seva producció assagística, estan molt influenciades per la lírica anglesa, de la que era un gran coneixedor. Auden i T.S. Eliot són dos poetes amb una gran petjada en la seva obra. Però Gil de Biedma és sobretot un autor influenciat per la seva pròpia vida: “En la meva poesia només hi ha dos temes: el pas del temps, i jo”, declarava. Un viatge introspectiu present en tots els seus escrits, que es condensen principalment en tres títols: Las personas del verbo (poesia), Al pie de la letra (assajos) i Retrato del artista en 1956 , ampliació i versió definitiva de Diario del artista seriamente enfermo que per voluntat de l’autor es va publicar després de la seva mort.

Una nova placa que fa créixer el Mapa Literari de Barcelona

Des de Barcelona Ciutat de la Literatura de la UNESCO es desenvolupa el Mapa Literari de la Ciutat, una cartografia que senyalitza espais vinculats a escriptors de totes les èpoques. Les cases on van viure, les biblioteques que van freqüentar, els racons importants per a les seves biografies. La placa d’homenatge a Gil de Biedma amplia ara aquest mapa, al que fa només uns dies es va incorporar també la poeta Felicia Fuster en el centenari del seu naixement. Dues noves incorporacions que amplien fins a més de mig centenar les plaques literàries repartides per tota la ciutat.

En aquest enllaç es pot consultar el mapa complet.