Barcelona farà un nou pas en la transformació del seu espai públic amb la incorporació de quinze figures femenines al nomenclàtor de la ciutat. La primera ponència de nomenclàtor de 2026 ha donat llum verda a un conjunt de noves denominacions que reconeixen dones destacades de la cultura, la filosofia, les arts, l’activisme social i veïnal, la política i el món acadèmic, en el que l’Ajuntament defineix com un “pas ferm cap a la feminització de l’espai públic”.
Entre els noms aprovats hi ha la fotògrafa Colita; les filòsofes Hannah Arendt i Simone Weil; la pintora i fotògrafa surrealista Dora Maar; activistes com Carme Vila, Victoria Escrich i Mercè Comaposada, així com acadèmiques i referents culturals com Carme Ribé i Aina Moll. Aquestes incorporacions se sumen a una tendència creixent: durant l’actual mandat ja s’han aprovat 89 nous vials, dels quals 51 porten nom de dona, fet que representa un 58,30 % del total.
Nous espais amb nom propi
Les noves denominacions s’escampen per diversos barris de la ciutat. A Horta-Guinardó, els jardins de Hannah Arendt s’ubicaran entre el carrer de Jericó i el passeig de la Vall d’Hebron, mentre que a Sant Martí es crearà la plaça de Simone Weil, al Besòs i el Maresme, com a reconeixement a una pensadora que va defensar la dignitat humana davant l’opressió.
El Poble nou concentrarà diversos homenatges, com el passatge de Mercè Comaposada, activista feminista i cofundadora de Mujeres Libres; la plaça de Carme Ribé Ferrer, bibliotecària i investigadora clau en la difusió del llibre infantil en català; o el passatge d’Aina Moll Marquès, lingüista fonamental en la normalització del català. El mateix barri també recordarà la ballarina Rosa Mauri Segura i l’escriptora i periodista Regina Opisso Sala.
A Sants-Montjuïc, el barri de la Bordeta acollirà el nou Parc de Colita, en homenatge a una de les grans fotògrafes de la Barcelona del segle XX, molt vinculada al barri. A la Marina del Prat Vermell, la nova plaça de Nativitat Yarza reivindicarà la figura de la primera alcaldessa elegida democràticament a Catalunya i el seu compromís amb l’educació i la igualtat.
Memòria democràtica i canvis de nom
La ponència també ha aprovat canvis significatius en aplicació de la llei de memòria democràtica. El carrer Aviador Ruiz de Alda passarà a dir-se carrer de Mercedes Núñez Targa, política republicana i supervivent del camp de concentració de Ravensbrück, després d’un procés participatiu amb el veïnat. A més, s’ha acordat dedicar espais al Pare Manel, a Nou Barris, i a l’artista i activista gitano Helios Gómez, a Sants-Montjuïc.
En paral·lel, s’ha modificat la denominació de la rotonda Manolo Vital, que passarà a dir-se rotonda de Manolo Vital i Carme Vila, incorporant així el reconeixement a una activista veïnal clau en l’alfabetització de dones grans al barri de Torre Baró.
Un procés participatiu i institucional
La Ponència del Nomenclàtor és l’òrgan municipal responsable de validar aquests canvis i noves denominacions. El seu informe favorable és imprescindible abans que cada proposta passi pel consell plenari del districte corresponent i quedi formalitzada amb el decret d’alcaldia.
Amb aquest conjunt d’acords, Barcelona no només amplia el seu mapa urbà, sinó que també reforça la memòria col·lectiva i fa visibles trajectòries femenines i socials que durant dècades han quedat en un segon pla dins l’espai públic de la ciutat.