La salut mental continua al centre del debat social, especialment entre els adolescents, el col·lectiu amb més ideacions i temptatives suïcides. Segons el darrer informe «La conducta suïcida a Barcelona», que ha publicat aquest setembre l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) i que fa una radiografia completa dels suïcidis a la capital, a partir del 2021 “s’ha produït un increment de la taxa d’ideacions i temptatives, molt més accentuat en menors de 30 anys”, i vincula la causa a “l’empitjorament de la salut mental observat a conseqüència de la crisi social i econòmica derivada de la pandèmia de la COVID-19.”
Tot i això, el document assenyala que a partir del 2022 s’observa una reducció de les taxes d’ideacions i temptatives suïcides entre les dones de 15 a 29 anys, que s’estabilitzen l’any 2023. Amb relació als suïcidis, l’informe indica que els homes majors de 70 anys lideren les xifres, amb una taxa d’uns 15 suïcidis per cada 100.000 habitants. I la salut mental també va per barris: les zones de la ciutat amb menys renda familiar registren més ideacions suïcides en dones i més temptatives en homes, segons apunta el mateix informe.
En aquest context, l’Ajuntament de Barcelona ha impulsat l’Estratègia de Prevenció de la Conducta Suïcida 2026-2032, que s’emmarca en el Pla de Salut Mental de Barcelona 2023-2030 i que té com a objectiu reforçar la detecció precoç de les situacions de risc, millorar l’acompanyament a les persones afectades i potenciar les actuacions preventives. El nou dispositiu que proposa el consistori posa el focus en les morts, però no deixa de banda les ideacions i les temptatives, el principal punt de partida i el moment en què s’origina l’acte de suïcidi.
L’estratègia està ordenada en tres línies estratègiques que inclouen un total de 44 mesures fins al 2028 i que es podran anar adaptant a eventuals necessitats emergents. La primera línia posa l’atenció en la prevenció, l’augment de la sensibilització i el canvi de comportaments i condicionants de la conducta suïcida; la segona línia, en què s’inclou la major part de les mesures, que se centra en la detecció, l’accessibilitat i la continuïtat de l’atenció i el suport a les persones, les
famílies i l’entorn, i, finalment, una tercera que posa atenció en la governança, el seguiment, l’avaluació i la gestió del coneixement, i en la qual s’inclou la consolidació de la Xarxa de Prevenció del Suïcidi de Barcelona com a «espai de coordinació, contrast, desplegament i seguiment de l’estratègia».
Entre les actuacions previstes, l’Ajuntament destaca l’elaboració d’un mapa dels punts de risc a l’espai públic per valorar la implantació de mesures preventives, com ara barreres físiques o la senyalització de recursos de suport i ajuda.
Les 44 actuacions insten les diferents institucions municipals a responsabilitzar-se del fenomen, és per això que la responsabilitat de cadascuna de les mesures ha estat assignada a diferents organismes, com el Departament de Salut Mental, l’Agència de Salut Pública de Barcelona, Transports Metropolitans de Barcelona, la Guàrdia Urbana o el Consorci d’Educació, d’entre altres.
La transversalitat institucional de l’estratègia pot assegurar una solidesa més gran i facilita la detecció i la prevenció d’una problemàtica que és causada per diversos factors, que interpel·la els milions de barcelonins i que és al centre del debat social.
Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat
