Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat
La salut mental continua al centre del debat social, especialment entre els adolescents, el col·lectiu amb més ideacions i temptatives suïcides. Segons el darrer informe «La conducta suïcida a Barcelona», que ha publicat aquest setembre l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) i que fa una radiografia completa dels suïcidis a la capital, a partir del 2021 “s’ha produït un increment de la taxa d’ideacions i temptatives, molt més accentuat en menors de 30 anys”, i vincula la causa a “l’empitjorament de la salut mental observat a conseqüència de la crisi social i econòmica derivada de la pandèmia de la COVID-19.”
Tot i això, el document assenyala que a partir del 2022 s’observa una reducció de les taxes d’ideacions i temptatives suïcides entre les dones de 15 a 29 anys, que s’estabilitzen l’any 2023. Amb relació als suïcidis, l’informe indica que els homes majors de 70 anys lideren les xifres, amb una taxa d’uns 15 suïcidis per cada 100.000 habitants. I la salut mental també va per barris: les zones de la ciutat amb menys renda familiar registren més ideacions suïcides en dones i més temptatives en homes, segons apunta el mateix informe.
En aquest context, l’Ajuntament de Barcelona ha impulsat l’Estratègia de Prevenció de la Conducta Suïcida 2026-2032, que s’emmarca en el Pla de Salut Mental de Barcelona 2023-2030 i que té com a objectiu reforçar la detecció precoç de les situacions de risc, millorar l’acompanyament a les persones afectades i potenciar les actuacions preventives. El nou dispositiu que proposa el consistori posa el focus en les morts, però no deixa de banda les ideacions i les temptatives, el principal punt de partida i el moment en què s’origina l’acte de suïcidi.
L’estratègia està ordenada en tres línies estratègiques que inclouen un total de 44 mesures fins al 2028 i que es podran anar adaptant a eventuals necessitats emergents. La primera línia posa l’atenció en la prevenció, l’augment de la sensibilització i el canvi de comportaments i condicionants de la conducta suïcida; la segona línia, en què s’inclou la major part de les mesures, que se centra en la detecció, l’accessibilitat i la continuïtat de l’atenció i el suport a les persones, les
famílies i l’entorn, i, finalment, una tercera que posa atenció en la governança, el seguiment, l’avaluació i la gestió del coneixement, i en la qual s’inclou la consolidació de la Xarxa de Prevenció del Suïcidi de Barcelona com a «espai de coordinació, contrast, desplegament i seguiment de l’estratègia».
Entre les actuacions previstes, l’Ajuntament destaca l’elaboració d’un mapa dels punts de risc a l’espai públic per valorar la implantació de mesures preventives, com ara barreres físiques o la senyalització de recursos de suport i ajuda.
Les 44 actuacions insten les diferents institucions municipals a responsabilitzar-se del fenomen, és per això que la responsabilitat de cadascuna de les mesures ha estat assignada a diferents organismes, com el Departament de Salut Mental, l’Agència de Salut Pública de Barcelona, Transports Metropolitans de Barcelona, la Guàrdia Urbana o el Consorci d’Educació, d’entre altres.
La transversalitat institucional de l’estratègia pot assegurar una solidesa més gran i facilita la detecció i la prevenció d’una problemàtica que és causada per diversos factors, que interpel·la els milions de barcelonins i que és al centre del debat social.