El tinent d'alcaldia de Seguretat de Barcelona, Albert Batlle, ha manifestat que la ciutat està "molt poc videovigilada" i es mostra confiat a assolir les 500 càmeres noves el 2027. Actualment, Barcelona compta amb unes 186 càmeres, incloent-hi les instal·lades a la plaça Catalunya (14) i al front marítim (12). Tot i que queda menys d'un any per finalitzar aquest mandat, Batlle manté l'objectiu d'arribar a mig miler de dispositius: "Estem en el bon camí". De fet, l'Ajuntament té previst anunciar aquest mateix dimarts noves ubicacions autoritzades per a la instal·lació.
Processos i zones prioritàries per a la videovigilància
Batlle reconeix que han hagut de treballar per "remoure moltes reticències" sobre la col·locació de noves càmeres de seguretat ciutadana, fomentant un diàleg que asseguri "totes les garanties" però també cobreixi les necessitats reals del municipi. Explica que un cop s'obté l'aprovació de la Comissió de Control de Dispositius de Videovigilància de Catalunya (CCDVC), es comença "immediatament" el procés d'adquisició, instal·lació i posada en funcionament dels equips.
Les zones triades per ubicar aquestes càmeres són espais amb gran afluència pública, elevada activitat delictiva o susceptibles d'atacs terroristes. Segons Batlle: "Són els tres elements: el terrorisme, la massificació i l'activitat delictiva". Entre els punts on ja s'ha anunciat que es col·locaran dispositius hi ha la rambla del Raval (21 càmeres) i la plaça Reial (20). Tot i haver començat algunes tasques inicials d'instal·lació, cal realitzar obres civils, pel que encara no es pot precisar quan entraran en funcionament. També està previst doblar les càmeres existents a la Rambla, passant de 32 a 62 després d'acabar les obres previstes el febrer del 2027. A més, Batlle confirma que s'instal·laran dispositius als turons del Turó de la Rovira on els veïns han reportat incidents; però avisa que aquesta actuació no serà efectiva durant l'estiu.
Videovigilància com eina dissuasòria i investigadora
El tinent defensa que les càmeres actuen com un element clau en la "dissuasió" dels actes delictius així com en el suport directe a l'activitat policial. Referint-se específicament als dispositius situats a plaça Catalunya des d'abril passat, afirma que "hi ha una certa activitat delictiva que ha sigut captada i esbrinada a través d'elles". A més subratlla que aquest sistema és "molt garantista" respecte a la intimitat dels ciutadans.
Fases d'implantació segons el pla municipal
D'acord amb els plans municipals detallats prèviament, entre ara i finals del mandat s'espera implantar les cinc-centes noves càmeres distribuïdes en diverses fases:
- Fase 1: Instal·lació prevista entre finals del 2025 i 2026 amb 134 dispositius.
- Fases 2 i 3: Un total combinat de 121 càmeres entre finals del 2026 i primer trimestre del 2027.
- Fase 4: Inclou altres 245 unitats planificades pel mateix any 2027.
Eines addicionals: detectors de metalls i pistoles elèctriques
A banda dels sistemes audiovisuals, actualment la Guàrdia Urbana disposa aproximadament d'un centenar de pales detectores de metalls —un instrument essencial per localitzar armes blanques com navalles— xifra qualificada com a "suficient" per Batlle atenent els controls actuals. Aquest material no forma part dels equips individuals dels agents sinó que està present als vehicles patrulla. L’ús s’intensifica especialment durant grans concentracions festives o llocs amb alta afluència on poden sorgir incidents.
Dades recentment publicades indiquen una reducció significativa en incidents relacionats amb armes blanques durant el primer semestre d'aquest any: un descens del 20,9%. Les intervencions policials vinculades també han disminuït un 6,1%. Aquesta tendència positiva s’atribueix als controls preventius realitzats tant pels Mossos d’Esquadra com per Guàrdia Urbana enfocats a evitar normalitzar aquesta problemàtica coneguda com a “cultura de la navalla”.
Pel que fa al desplegament imminent dels dispositius anomenats pistoles elèctriques —ja disponibles pels Mossos i altres policies locals—, Batlle assegura tenir-ho garantit dins aquest mandat. Aquest juliol va ser aprovat inicialment pel Ple municipal el reglament regulador per dotar-les i usar-les; ara només falta ratificar-lo definitivament en plenari.
Més encara després que el juny passat una votació favorable aparentment consolidada fos tombada pel vot contrari inesperat dels regidors Junts; avui Batlle confia plenament perquè això no torni a passar donat un canvi positiu recent: "Les converses que hem tingut amb Junts i amb altres forces polítiques ens permetran portar l'aprovació i l'adquisició d'aquest instrument", explica agraint especialment aquesta "bona predisposició".
Lluita contra assentaments irregulars i millora convivencial
Batlle també aborda temàtiques relacionades amb convivència urbana destacant l’aprovació recent —i efectivitat inicial—de nova ordenança cívica més restrictiva quant sancions. S’hi han imposat fins ara 17.461 denúncies a càrrec Guàrdia Urbana entre febrer i juny.
"Els primers mesos demostren l'eficàcia d'aquesta mesura que ens permetrà també millorar els estàndards de convivència de la ciutat", apunta. A més a més, destaca el paper d'agents cívics i equips de mediació com a vies també per resoldre conflictes de convivència.
D'altra banda, preguntat pels assentaments a la via pública, admet que "proliferen" i indica, en primer lloc, que la qüestió "desborda molt" l'àmbit de la seguretat i assenyala que també cal un tractament "molt delicat" des del punt de vista social. "Nosaltres hem de lluitar perquè no hi hagi un ús abusiu i conflictiu de l'espai públic, que és el problema que tenim", comenta. Reconeix que la qüestió dels assentaments el preocupa "molt", especialment aquells pròxims a la ronda Litoral, i per això indica que s'han fet algunes actuacions i se seguiran fent en el futur. A més a més, alerta que moltes vegades hi ha gent en una situació "de molta vulnerabilitat", però també hi ha "qui aprofita per fer activitats delictives". "Hem de fer un control de l'espai públic perquè no hi hagi una situació de desbordament d'aquestes ocupacions, però és claríssim que tot això ha d'anar acompanyat del conjunt de les polítiques socials", conclou.
Comerç i inspeccions a Ciutat Vella
Batlle, que també és el regidor responsable del Districte de Ciutat Vella, valora positivament el nou Pla d'Usos aprovat al juny, un pla que estableix un nou marc de regulació de les activitats econòmiques del districte. Amb tot, també creu que no s'han de "sacralitzar" aquest tipus de plans: "Hi ha tota una sèrie d'activitats que de la nit al dia no les anirem canviant". Per això, defensa que s'ha d'anar modulant les activitats que no es volen i alhora recórrer a altres eines que van més enllà de l'àmbit municipal, com ara la Llei del Comerç.
Segons ell, la nombrosa presència de clubs cannàbics, botigues de carcasses de mòbils o comerços "sense cap mena de valor afegit" no es resol només amb un pla d'usos. Per això, creu que també cal modificar la Llei del Comerç i en paral·lel, com ja va avançar l'alcalde Jaume Collboni a l'ACN, regular els lloguers comercials. "És molt trist veure desaparèixer comerços tradicionals i que, en canvi, siguin substituïts per establiments que estan pagant 4.000 i 5.000 euros al mes per vendre carcasses o per vendre objectes de record sense cap mena de qualitat de res", lamenta.
En aquest sentit, Batlle també fa valdre la feina feta amb les multiinspeccions a locals. De fet, els darrers anys l'Ajuntament de Barcelona ha reforçat l'activitat inspectora al districte, amb una estratègia centrada a incrementar la pressió sobre els negocis reincidents, especialment en activitats econòmiques, terrasses, soroll i allotjaments turístics. Entre 2023 i 2025 s'han realitzat 21.349 inspeccions i s'han tramitat 17.039 procediments, amb un 78% dels procediments restitutius i sancionadors finalitzats amb l'ordre acomplerta.
Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat