La ciutat de Barcelona fa un balanç molt positiu del desplegament de l’Estratègia municipal contra la soledat 2020-2030, a l’equador del seu recorregut. El Pla d’Accions 2020-2024 ha passat de 71 a 135 iniciatives, i s’ha executat en un 92,54%, reflectint l’esforç sostingut per adaptar la ciutat a un repte complex i multidimensional amb la participació de 24 Gerències de l’Ajuntament de Barcelona.
La regidora de Salut, Persones amb Discapacitat i Estratègia contra la Soledat, Marta Villanueva, ha celebrat el bon estat de desplegament d’aquesta estratègia, i la incorporació de noves fites. La regidora ha remarcat que quan el sentiment de soledat es cronifica, pot tenir un impacte negatiu sobre la persona i afectar el seu benestar.
“A Barcelona hem tingut molt clar que havíem d’actuar i, per això, disposam d’una estratègia de ciutat contra la soledat no desitjada des de l’any 2020. Aquesta estratègia té la missió de vetllar pel benestar de tota la ciutadania i desplegar recursos, serveis i accions per prevenir, detectar i atendre les situacions de soledat”, ha subratllat.
Per a Villanueva, ara vol fer una passa endavant en aquest treball col·lectiu i evolucionar des de l’actual estratègia de ciutat a un Pacte de Ciutat. Es tracta d’un abordatge que suma a l’acció municipal els esforços i les iniciatives del màxim nombre possible d’agents socials i econòmics, públics i privats, de la ciutat. “Volem comptar amb totes les veus, incorporar totes les sensibilitats i sumar totes les idees per construir una ciutat per a tothom”, remarca.
En l’informe de seguiment de l’Estratègia municipal contra la soledat no volguda es constata que el sentiment de soledat, tant directe com indirecte, es manté força similar respecte a l’any anterior, tot i que s’ha reduït algunes dècimes. A la ciutat de Barcelona el 21,8% de la població han experimentat soledat (se sent sola a vegades, sovint o molt sovint). A més, un 27,3% expressa manca de companyia. Els homes superen per primer cop les dones en l’indicador indirecte de soledat (UCLA), amb un increment especialment marcat en les franges de 35-44 i més grans de 55 anys.
Pel que fa al grup de població que més experimenta soledat no volguda és el que inclou infants i joves. Un de cada quatre adolescents a Barcelona diu sentir-se sol, i un 20% de nens i nenes entre 10 i 12 anys reporten sentiments similars.
Igualment, tot i que les persones joves i els infants continuen sent els que pateixen més soledat, destaca l’increment d’aquest sentiment entre persones de 35-44 anys i de 55-64 anys. També, alguns grups que pateixen més soledat continuen sent, entre altres, les persones de nacionalitat estrangera; les persones sense estudis superiors, i les persones treballadores de la llar.
Noves accions
Des de la posada en marxa del Pla d’Accions 2020-2024 s’han sumat a les 71 accions originals un conjunt de 64 noves accions durant els anys 2020 i 2024. Entre les accions destacades el darrer any hi ha, en primer lloc, la generació o generació de coneixement sobre l’impacte de la ciutat amb la sensibilització del benestar en la presentació de la soledat i ‘la soledat. Reconnecta’, amb 215 participants; el Projecte pilot ‘T’acompanyo? No estàs sola’, en col·laboració amb Associació Viu el Teatre, Associació contra el càncer BCN, Escola Turó Blau i l’Institut Municipal de Mercats de Barcelona, així com la Instal·lació del panell auto test de soledat a la Festa Major de Gràcia.
També destaca la participació en la ‘Setmana contra la soledat’ el passat octubre organitzada per l’Hospital de Sant Joan de Déu; l’acte ‘Barcelona, ciutat amigable amb les persones grans’, i la jornada ‘Salut mental i soledat al llarg de la vida: reptes i alternatives’. Igualment, en aquesta línia d’actuació destaca el desplegament del web ‘Barcelona contra la soledat’, que ha rebut 14.597 visites, mentre que el butlletí supera el miler de subscripcions.
En una segona línia de desplegament de recursos i serveis per prevenir situacions de soledat, destaquen accions com la col·laboració en el Projecte intergeneracional ‘Grans Teatrerus’ de la fundació Romea, i el projecte de costura comunitària ‘Fem Filigranes’ amb uns 800 participants. En un tercer àmbit de reestructuració de la ciutat, s’ha fet un impuls al Servei de Benestar i Cures Comunitàries als Casals de Barri Comunitaris i que promourà la lluita per pal·liar la soledat no volguda.
Pel que fa a l’adaptació del funcionament de l’organització municipal als nous reptes que planteja la soledat, s’ha creat la Taula Territorial de Soledat, s’han constituït 35 clubs socials per a treballadors i treballadors municipals actualment actius i s’ha desplegat el Corpus formatiu ‘Conèixer i reconèixer la soledat’, que ha superat la formació de 240 persones amb altres professionals.
A més a més, aquesta formació forma part del Corpus formatiu d’Eurocities, una xarxa de ciutats europees que el seu objectiu és millorar la qualitat de la vida dels seus habitants.
Els cinc anys de la posada en marxa de l’Estratègia Municipal contra la Soledat 2020-2030 han permès entendre la complexitat i la naturalesa individual del sentiment de soledat. No es pot parlar d’una única soledat, sinó de soledatS, perquè la vivència de la soledat és diferent segons el moment vital, segons la circumstància o font que provoca la soledat i, molt especialment, segons la persona.
Malgrat que la soledat sigui un sentiment individual cal l’abordatge sigui social. En aquest sentit, la prescripció social i el treball comunitari s’han revelat com a eines poderoses per combatre les diverses formes de soledat. Així, l’eina Cerca Salut esdevé un instrument fonamental dins l’Estratègia municipal.
La pròxima fase donarà a aquesta Estratègia un abast de ciutat i convertir-la en un Pacte de Ciutat que aprofundirà en la governança compartida i la generació de coneixement per afrontar un dels grans reptes socials del nostre temps.
