Barcelona invertirà 100 M€ en la climatització d’un total de 170 centres educatius entre els anys 2024 i 2029. Això és el que preveu el Pla Clima Escola BCN a través del Consorci d’Educació de Barcelona (CEB), i que es finançarà amb ingressos provinents de la recaptació del recàrrec sobre l’impost turístic.
Un dels compromisos adquirits per l’alcalde, Jaume Collboni, és fer que una part dels diners recaptats a través de la fiscalitat que grava l’activitat turística es destinin a compensar els costos i els efectes que genera el turisme a la ciutat i a impulsar polítiques de retorn social dirigides a millorar la vida dels ciutadans. Sense deixar de banda, això si, les polítiques de promoció econòmica de la ciutat que també són finançades mitjançant aquests ingressos.
En el terreny de les polítiques socials, aquest compromís es desplegarà en diferents projectes concrets. Un d’ells és la climatització de les escoles que preveu la instal·lació d’equips d’aerotèrmia – que produeixen fred i calor- en un total de 170 centres educatius, és a dir, en 148 escoles, 16 instituts-escola, 3 escoles d’educació especial i 3 instituts. L’Ajuntament assumeix així la climatització de tots els centres educatius de la ciutat sobre els quals té les competències de manteniment i reformes (les escoles de primària, els instituts municipals i les escoles d’educació especial), i inclou també en aquest paquet tots els instituts-escola malgrat que en aquests casos el manteniment d’aquests centres és competència compartida amb la Generalitat de Catalunya. Aquest projecte beneficiarà directament 55.519 alumnes de tota la ciutat.
Pel que fa al calendarització de l’execució d’aquest pla, que té un horitzó de sis anys a partir de 2024, el procés de transformació es desenvoluparà en dues fases. La primera fase s’executarà entre els anys 2024, 2025 i 2026 en un total de 83 centres que han estat prioritzats a partir de diversos criteris tècnics. Per una banda s’han escollit els centres educatius que per la seva ubicació, l’orientació de l’edifici, l’entorn urbà en el qual es troba, així com les característiques de la construcció, necessiten amb més urgència una intervenció de climatització. En aquest primer paquet també s’inclouen altres centres a on es pot fer la transformació amb projectes menys complexos i més ràpids d’executar, i per tant, que poden tenir resolta la climatització en un termini més curt. En una segona fase, és a dir, entre els anys 2027, 2028 i 2029, s’inclouen la resta dels edificis fins a arribar als 170 que inclou el pla.
El Pla Clima Escola BCN és un projecte integral que inclou també dotar els edificis de plaques fotovoltaiques mitjançant les quals es produirà l’energia elèctrica que consumeixen aquests aparells climatitzadors. De fet, s’instal·laran prou plaques com per produir excedents d’energia per compartir amb la comunitat. Així, amb els recursos que deixa el turisme a la ciutat s’avançarà també en la descarbonització dels centres educatius i, per tant, en la reducció global del consum d’energies no renovables a la ciutat.
L’Ajuntament de Barcelona vol solucionar el problema de la climatització de les aules, ja que des de l’any 2017 s’ha agreujat amb successives onades de calor que s’han produït amb el curs escolar en marxa. El pla persegueix un doble objectiu: en primer lloc assegurar la qualitat de l’aire interior, actualitzant les exigències de salubritat als requeriments actuals, i en segon lloc assegurar també el confort tèrmic de l’alumnat tant en els mesos calorosos, com en els de fred, per garantir així l’entorn més propici per a l’educació i l’aprenentatge.
Per altra banda, es tracta d’una gran aposta cap a la descarbonització dels centres pensada des d’un plantejament climàtic intregral. Els sistemes d’aeortèrmia combinats amb la instal·lació de plaques fotovoltaiques impliquen la pràctica eliminació de sistemes fòssils de producció de calefacció actuals (que funcionen amb gas). La climatització proposada és d’origen totalment elèctric (tant per la calor com per al fred) i la font de subministrament és solar i autosuficient. Això implica per tant, un estalvi energètic que compensa amb escreix l’augment de consums associats amb les noves demandes de fred.
En concret es calcula que l’àrea de coberta de les escoles en les quals es col·locaran les plaques fotovoltaiques té una superfície total de 258.888 m². D’aquests, són aprofitables per col·locar-hi plaques el 70%, és a dir, una superfície de 181.699 m². El potencial de producció anual d’aquesta superfície de plaques fotovoltaiques amb una eficiència prevista del 79,2% és de 31,27 GWh/any. Es tracta d’una producció superior a les necessitats de consum, tant per cobrir les necessitats de refredar els espais en els mesos de calor, com per les necessitats de calefacció a l’hivern. La substitució del gas, amb una reducció del consum de fins al 50%, sumat a la generació d’energia elèctrica fotovoltaica per l’autoconsum pot representar un estalvi econòmic final de mes d’1,1 M€ anuals.
Cent dies d’accions, solucions i fets
L’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha presentat avui el Pla Clima Escola BCN en el marc del balanç dels 100 primers dies de govern municipal. I en aquest context, a més d’anunciar aquest nou projecte, ha definit les tres premisses, “accions, solucions i fets” amb els quals ha arrencat el mandat municipal 2023-2027.
Collboni, que ha tingut paraules d’agraïment per als treballadors i treballadores públiques, ha recordat la seva màxima d’“anar per feina” amb quatre prioritats: el diàleg, l’espai públic, garantir l’accés a l’habitatge, i els nous compromisos de ciutat.
“Barcelona reclamava diàleg” ha dit l’alcalde, que ha repassat les trobades i reunions que ha celebrat amb diferents sectors (sindicats, Pimec, Foment, Tercer Sector, moviment veïnal) així com la iniciativa d’impulsar un diàleg social amb tots aquests sectors a partir del mes de novembre. “Barcelona ha recuperat la normalitat i el lideratge institucional que li correspon”, ha dit Collboni.
Pel que fa a l’espai públic, l’alcalde s’ha referit a l’impuls del Pla Endreça, i a les accions iniciades en el terreny de la seguretat i la convivència. “Sense seguretat, no hi ha democràcia”, ha manifestat. Quant a l’habitatge, Collboni ha recordat que “és la necessitat estructural més greu de Barcelona” i s’ha referit a la declaració de Barcelona àrea de mercat d’habitatge tensionat i a la voluntat que Barcelona sigui la primera ciutat d’Espanya en aplicar la nova Llei d’Habitatge per frenar l’espiral de la pujada de preus. També ha recordat “la cessió més important de sòl de la democràcia” oferta a la Generalitat de Catalunya perquè pugui construir habitatge protegit. I ha reivindicat: “Com a Ajuntament estem fent tot allò que està al nostre abast. Faig una crida perquè Generalitat i Govern de l’Estat resolguin les diferències i puguem aplicar la nova llei de manera immediata”.
Finalment, Jaume Collboni ha reclamat la necessitat de “fer valer la nostra capacitat per posar per davant els interessos de ciutat. Necessitem municipalitzar la política”, ha dit, tot recordant els grans pactes que ha posat sobre la taula per impulsar projectes de ciutat: el Pacte per Ciutat Vella, el cobriment de la Ronda de Dalt, el Pla de Barris 2025-2028, i el Consell Assessor d’Infraestructures.
