Barcelona inicia el curs amb un institut de nova creació i dos nous centres integrats a la xarxa pública. Enguany obre les portes l’Institut Vallcarca, que s’ubica provisionalment als equipaments de l’Escola Pare Poveda, i passen a ser centres de titularitat pública dos centres fins al curs passat concertats: l’Escola Segre i l’Institut Escola Sant Felip Neri. A la ciutat hi ha 242 centres públics actius, 159 concertats i 33 centres d’educació especial, dels quals 7 són públics i 26 són concertats. Tenint en compte la totalitat dels centres, aquest curs el sistema educatiu escolaritzarà, segons dades provisionals de finals d’agost, 168.996 infants i joves, 318 menys que el curs anterior.
Segons apunta el consorci, el decreixement de l’alumnat és especialment notori al segon cicle d’infantil, on hi ha una diferència de 1.052 alumnes respecte del curs passat. A primària la diferència és de 157 alumnes menys, mentre que a l’ESO el nombre s’incrementa fins a 891. Per zones, destaca el districte de Sants-Montjuïc, que és el que guanya més alumnat, fins i tot a infantil, que augmenta amb 98 places, i creix, en total, amb 1.278 nous alumnes. L’alumnat s’ha distribuït com en el curs anterior: un 46 per cent en centres públics i un 53 per cent en concertats.
L’alumnat en situació de vulnerabilitat disminueix en gairebé tres punts als centres de titularitat pública, que passen del 64,3 per cent el curs passat al 61,5 per cent el curs actual; i augmenten en la mateixa proporció als concertats, que passen de 35,7 per cent a 38,5 per cent. Aquesta redistribució és conseqüència, en bona part, del Pla de xoc contra la segregació incorporat a la ciutat des del curs 2019-2020. Enguany el pla s’ha implantat des d’Infantil 3 fins a tercer de Primària i a tota l’ESO.
El curs 2023-2024 Barcelona té 8 zones educatives amb un percentatge d’alumnes en situació de vulnerabilitat equilibrat entre centres públics i concertats, quatre més que el curs anterior. També augmenten les zones que els falta poc per arribar a aquest equilibri (es passa de 6 a 10) i disminueixen les que encara es troben amb un percentatge molt superior d’alumnes en situació de vulnerabilitat en centres públics que no pas en concertats: aquest curs en seran 11, mentre que l’any passat n’eren 19. En total, 18 zones han avançat en la distribució equitativa entre centres públics i concertats de l’alumnat en situació de vulnerabilitat.
A Barcelona, 41 centres obren les portes amb una direcció renovada. El consorci assegura que s’arribarà als 10.787 docents, 251 més que el curs passat. Augmenten també un 6 per cent més les places perfilades, que s’enfilen fins a les 1.958. Dels 71 nous professionals amb els quals s’incrementa la plantilla de personal d’administració i serveis, la gran majoria (60) dedicaran la seva jornada a donar suport a la docència: seran, entre d’altres, tècnics educació infantil i tècnics d’integració social.
Vuit aules d’acollida accelerada per a la formació intensiva en llengües
El curs 2023-2024 es posen en marxa també vuit aules d’acollida accelerada. Un total de vuit centres: l’Institut Verdaguer, l’Institut Martí Pous, l’Institut Angeleta Ferrer, l’Institut Joan d’Àustria, l’Institut Barcelona-Congrés, l’Institut Menéndez y Pelayo, l’Institut Teresa Pàmies i l’Institut Lluís Vives són els que formaran part de les aules d’acollida accelerada, un programa dissenyat per millorar l’acompanyament i l’èxit educatiu de l’alumnat nouvingut. En aquests instituts s’hi durà a terme una formació intensiva en competència comunicativa durant cinc mesos per ajudar aquest alumnat a aconseguir més ràpidament un domini bàsic tant de la llengua catalana com del nou entorn cultural.
Cada aula tindrà 20 alumnes i comptarà amb dos professors especialistes en l’aprenentatge de les llengües. A més de la competència lingüística, s’hi treballarà la sociocultural i l’acompanyament psicopedagògic i emocional necessari. El pla va dirigit a alumnat estranger de segon i tercer d’ESO que no hagi estat mai prèviament matriculat a cap centre de Catalunya i que provingui de països amb diferències idiomàtiques importants, com també a alumnat de quart d’ESO si el Servei d’Orientació del Consorci ho considera adequat després d’una entrevista inicial.
Una cinquantena de professionals més per atendre alumnes amb necessitats especials
Dels 6.785 alumnes amb necessitats educatives especials derivades d’una discapacitat física, intel·lectual o sensorial, trastorns de l’espectre autista, trastorns mentals o trastorns greus de conducta (NEE tipus A), el 75 % estarà escolaritzat en centres ordinaris, un 2 % més que el curs anterior. La resta, un 25 %, anirà a centres d’educació especial. Els mitjans per impulsar l’educació inclusiva creixeran aquest curs amb 43 nous professionals, i les dotacions de Suport Intensiu d’Escolarització Inclusiva passaran de 108 a 115.
Més de quatre milions d’euros per minimitzar l’impacte de les altes temperatures
El consorci d’Educació de Barcelona assegura que treballa en les mesures per minimitzar l’impacte de les altes temperatures d’estiu als centres de la ciutat. De les partides de millora, es destina una inversió de més de quatre milions d’euros exclusivament a aquest aspecte, 1,5 milions d’euros més que en anys anteriors. Es tracta de diverses accions, entre les quals hi ha l’impuls de la ventilació natural creuada, la rehabilitació de façanes i cobertes amb vista a l’aïllament interior i les proteccions exteriors, com també la climatització puntual d’espais, entre d’altres. Paral·lelament, es millora l’eficiència energètica dels edificis compensant amb energia renovable la despesa energètica que suposa la climatització a partir d’accions com la instal·lació de plaques fotovoltaiques.
A banda, 10 centres començaran el pla pilot de millora de les biblioteques escolars per fomentar l’hàbit lector; i en uns altres 59 es formaran els tallers d’Usos Lingüístics en l'Àmbit Educatiu (ULAE).
