Barcelona ha presentat l’estratègia urbana de Ciutat Vella amb l’objectiu de transformar l’espai públic del districte, millorar la vida quotidiana als barris i impulsar noves dinàmiques econòmiques i socials.
El comissionat del Pacte de Ciutat Vella, Ivan Pera, ha afirmat que es vol garantir “el dret a quedar-s’hi a viure i amb qualitat”. Segons ha explicat, el pla inclou una cinquantena d’actuacions fins al 2035 i en alguns casos requerirà canvis de planejament urbanístic perquè “ja està caducat”.
Aquesta estratègia forma part del Pacte per Ciutat Vella, presentat al març, i és “una de les importants”. El projecte defineix 15 eixos horitzontals, set verticals i una trentena d’àmbits d’actuació amb la idea de “enxarxar Ciutat Vella amb Ciutat Vella i amb la resta de la ciutat” i reforçar els espais existents.
En l’eix vertical, es recupera la proposta de Pasqual Maragall sobre l’“eix del Seminari-Liceu”, que es vol allargar “fins al mar, portar el Raval al mar”. També es preveu “reordenar” l’avinguda de les Drassanes amb una rambla central que connecti amb la rambla del Raval, amb l’objectiu de “generar oportunitats que omplin de vida el carrer”.
També es treballa en la connexió entre el passeig de Gràcia i el mar, la millora de l’accés a la Ciutadella i la reforma de les Rambles, amb la voluntat que recuperin el seu caràcter ciutadà. En paral·lel, els eixos horitzontals busquen “lligar la mobilitat dins de Ciutat Vella” amb connexions com Moll de la Fusta, Drassanes, Ferran o Nou de la Rambla.
El pla preveu una cinquantena d’actuacions fins al 2035, entre les quals hi ha la reforma del carrer de Pepe Rubianes, la plaça d’Antoni Genescà i Corominas, l’antic Hospital, Can 60 o els equipaments esportius del Raval Sud.
Finalment, la proposta també implica una revisió del planejament urbanístic, vigent des dels anys 80 i 90, per adaptar-lo a la realitat actual del districte. Segons les dades municipals, Ciutat Vella concentra el 6,5% de la població de la ciutat (111.115 persones), amb alta pressió turística i només 69 hectàrees d’espais verds, fet que reforça la necessitat de transformació.
