L'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha anunciat aquest dimecres una inversió global de 260 milions d'euros fins al 2031 destinada a la transformació integral del barri que envolta l'estació de la Sagrera. La iniciativa pretén crear un entorn urbà cohesionat mitjançant la construcció d’habitatges, instal·lacions públiques i zones verdes que facilitin la connexió entre els districtes veïns.
En declaracions durant la conferència titulada 'L’alcalde respon', organitzada pel Col·legi de Periodistes de Catalunya al Museu del Disseny (DHub), Collboni va detallar les característiques principals del projecte, que inclouen l'edificació d'un total aproximat d'11.300 habitatges nous, una vintena d’equipaments públics, impuls econòmic local i un parc urbà extens que ocuparà prop de 36 hectàrees.
Inici anticipat per activar el barri abans que acabi l’estació
L’alcalde va remarcar que el consistori no esperarà a finalitzar totes les fases relacionades amb l'estació ferroviària per començar a desenvolupar l’àrea: "La decisió es que comencem abans perquè quan la nova estació emergeixi [cap al 2032] la ciutat ja estigui present en aquest àmbit". Així, s’activaran espais residencials i comunitaris en paral·lel als treballs ferroviaris.
Sutura urbana entre Sant Andreu i Sant Martí
A més, Collboni va subratllar el caràcter simbòlic del projecte com una "sutura històrica", atès que es vol superar l’actual barrera física creada per les vies del tren entre dos districtes tradicionalment separats: Sant Andreu i Sant Martí. Aquesta intervenció urbana busca cosir aquests barris mitjançant noves connexions viàries i eixos estratègics.
La urbanització prevista reforçarà vies com Espronceda i Bac de Roda – Felip II, mentre connectarà altres punts claus com Garcilaso amb el Pont del Treball Digne, Pare Manyanet o la rambla de Prim. Aquestes millores generaran continuïtat entre diferents zones veïnes: La Sagrera, Sant Andreu, el Clot, Sant Martí i La Verneda.
L’estació central com a pol multimodal clau
L’estació ferroviària central serà un node estratègic on confluiran diverses modalitats: alta velocitat, rodalies, metro, autobusos interurbans i urbans, taxis i vehicles privats. Actualment, els trens circulen dins l’edifici, però encara no hi fan parada.
S'estima que els treballs civils acabin cap a finals del 2026 mentre que les obres arquitectòniques i d’instal·lacions començaran durant el 2027. Caldran almenys sis anys més perquè finalitzin tots els processos constructius; així mateix, l’obertura oficial als passatgers dependrà dels terminis marcats pel Ministeri de Transports.
Més enllà d’una infraestructura: espais verds i activitat econòmica
Aquesta transformació urbanística inclou també una aposta significativa pels espais verds amb un parc nou —el més gran creat recentment a Barcelona— ocupant unes 36 hectàrees, quatre vegades més extens que el parc actual de Glòries.
D'altra banda, es preveu fomentar activitat econòmica local juntament amb nous equipaments socials pensats per millorar la qualitat de vida dels residents a tota aquesta zona en plena evolució urbana.