Dissabte, 20 d'abril de 2024
És notícia

Barcelona consolida l’equipament pioner per a persones sense llar amb addicions

Avatar photo

El centre, únic a l’Estat, ha atès fins ara més de 200 persones i ha demostrat la seva utilitat per millorar la salut i reduir el consum de drogues de les persones residents

Barcelona consolidarà de forma definitiva a la ciutat l’equipament per a persones sense llar amb addicions. El servei, que és pioner i únic a tot Catalunya i a l’Estat, ha atès unes 200 persones residents des de l’abril del 2020. D’entre elles, una trentena han aconseguit avançar en el seu procés d’autonomia i ja estan residint fora del centre, mentre que també s’ha pogut comprovar que les persones residents han reduït entre un 50% i un 70% el seu consum d’alcohol i de la resta de drogues respecte al consum previ que en feien abans d’allotjar-se. Tot plegat demostra la idoneïtat i la utilitat d’aquest nou equipament d’atenció sociosanitària intensiva, el primer d’aquestes característiques que es posa en marxa a l’Estat, que ha estat en funcionament ininterromput durant any i mig al districte de Les Corts.

El centre està orientat a atendre persones doblement vulnerabilitzades i en situació d’exclusió social extrema: d’una banda es troben en situació de carrer i, a més a més, presenten addiccions a diferents substàncies, incloent-hi l’alcohol. Les persones residents presenten habitualment un estat de salut delicat i amb diverses patologies associades que comprometen el seu futur més immediat, fruit d’anys de drogodependències i de viure en situació de carrer. D’altra banda, des de l’inici de la seva activitat el centre ha incorporat la perspectiva de gènere en el seu funcionament per donar resposta a les necessitats diferenciades de les dones i de les persones LGTBIQ, amb mesures concretes com una reserva del 50% de les places per a dones o la creació d’espais no mixtes, horaris diferenciats d’accés i serveis específics. L’equipament actualment té capacitat per a 50 persones, està obert les 24 hores cada dia de l’any i disposa de programes d’atenció social i sanitària, incloent-hi la reducció de danys pel consum de substàncies, com pot ser la prevenció de la síndrome d’abstinència o una sobredosi, amb espais de consum supervisat i en un entorn de confiança amb la trentena de professionals que hi treballen.

Tot i que la ciutat de Barcelona compta amb una àmplia xarxa de recursos d’atenció a les drogodependències, aquest és el primer recurs residencial de baixa exigència adreçat a persones que consumeixen drogues. El centre prioritza l’atenció de persones majors de 45 anys i amb una situació de salut més compromesa, i compta igualment amb espais concrets per facilitar l’aïllament sanitari en cas de contagi per covid-19. L’equipament cobreix les necessitats bàsiques d’allotjament, higiene, alimentació, relació i atenció sociosanitària, a banda de treballar per la reinserció social d’aquestes persones i de comptar amb accions específiques d’actuació per ser un recurs ben integrat en la comunitat de l’entorn. A la pràctica, i després d’any i mig en funcionament, l’equip professional de l’ASPB i d’ABD ha pogut constatar una millora substancial en l’estat emocional i de salut de les persones residents, que en una trentena de casos ha culminat amb una sortida digna i supervisada cap a d’altres allotjaments que permeten fer una vida més autònoma.

L’equipament és una de les mesures que recull el Pla d’Acció sobre Drogues i Addiccions 2021-2024, que es va aprovar per unanimitat i amb el vot favorable de tots els grups polítics al Plenari del Consell Municipal del passat mes de novembre. De fet, ja estava inclòs en altres plans anteriors i feia més d’una dècada que figurava entre les actuacions desitjables, però no ha estat fins a l’any 2020 que s’ha posat en marxa. En total, el centre tindrà un finançament públic anual d’uns 2,5 milions d’euros, que sufragaran tant l’Ajuntament de Barcelona com la Generalitat de Catalunya.

Recurs pioner d’emergència

El dispositiu, posat en marxa per l’Ajuntament i l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) en el context de la primera emergència sanitària produïda per l’arribada de la covid-19, està gestionat per l’Associació Benestar i Desenvolupament (ABD). Aquesta entitat té una àmplia expertesa en l’àrea de l’atenció social i de drogodependències i de fet ja gestiona altres equipaments de la ciutat com són el Centre d’Atenció i Seguiment a les drogodependències (CAS) Baluard, el CAS Sants i el CAS Sarrià-Sant Gervasi. L’equipament està funcionant en un alberg per a joves de la Fundació Pere Tarrés del districte de Les Corts, a qui se li va contractar un cop va quedar buit arran de la pandèmia i, a partir del pròxim mes de març, després de la preceptiva licitació a partir d’un concurs públic convocat per l’ASPB, es traslladarà a un altre espai ubicat a Horta-Guinardó que gestionarà la mateixa ABD, l’entitat guanyadora del concurs públic. La recerca del nou espai ha anat a càrrec de l’entitat, tal com ja succeeix en nombrosos serveis públics que es contracten des de l’administració, i ha estat acompanyada per part del consistori i de l’ASPB des del passat mes de novembre d’un seguit de reunions amb associacions de veïns i veïnes, familiars d’alumnes del centre escolar proper al nou equipament i comerciants de la zona per tal d’informar del projecte amb anticipació i transparència.

Està previst que durant les pròximes setmanes i abans de fer el trasllat, l’ASPB i l’Ajuntament segueixin treballant i s’enllesteixi un pla d’acció integral amb les àrees de neteja, espai públic, Guàrdia Urbana i equips socials de carrer de l’Ajuntament per tal que el seu funcionament sigui òptim i compti amb la màxima complicitat possible de l’entorn. En aquest sentit, cal fer constar que durant més d’any i mig d’activitat al districte de Les Corts, just al costat d’una escola i ubicat en un carrer cèntric i comercial, l’equipament ha estat funcionant molt correctament i sempre amb molta cura dels equips professionals implicats també amb la comunitat de l’entorn més proper.

El centre per a persones sense llar amb addicions és un dels equipaments per a persones en situació de carrer que l’Ajuntament de Barcelona va obrir durant l’abril del 2020, coincidint amb l’esclat de la pandèmia mundial de covid-19, per tal de poder garantir el confinament del conjunt de la ciutadania, també de les persones que viuen en situació de carrer. Aquestes primeres obertures d’emergència es van fer atenent criteris d’especialització per tal de donar respostes les més individualitzades possibles i amb la intenció que com a mínim els equipaments per a dones, joves extutelats i persones amb drogodependències es quedessin de manera permanent a la ciutat, contribuint així a l’augment del nombre de places d’acollida per a persones sense llar en dispositius pioners i sense precedents. De fet, la ciutat de Barcelona disposa a hores d’ara de prop de 2.800 places per a persones sense llar, comptant tant les que són de titularitat municipal com aquelles de les més de trenta entitats que formen part de la Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar (XAPSLL). Es tracta de la xifra més alta de tota la sèrie històrica i que representa al voltant de 500 places més que abans de l’aparició de la Covid-19.

Pel que fa a la situació actual de les drogodependències a la ciutat de Barcelona, cal subratllar igualment que segons les dades que disposa l’ASPB s’ha produït una certa estabilització a la baixa en el nombre d’atencions als programes de reducció de danys i consums supervisats. En concret, i si es comparen les xifres mensuals actuals amb les quals hi havia abans de l’aparició de la covid-19, els programes de reducció de danys dels CAS de la ciutat atenen actualment al voltant d’unes 900 persones usuàries cada mes, d’entre les quals unes 500 fan ús dels espais de consum supervisat, mentre que les persones que s’atenien  abans de l’esclat de la pandèmia eren al voltant de les 1.060 i 580 persones, respectivament. És a dir, els programes de reducció de danys dels CAS de la ciutat reben actualment al voltant d’un 20% menys de visites, en un context en què igualment ha baixat el nombre de xeringues que es recullen als carrers de la ciutat. En aquest capítol la xifra ha caigut a més de la meitat, des de les prop de 4.800 xeringues que es van recollir el mes de novembre de l’any 2019 a les 2.200 que es van recollir el novembre de l’any 2021, l’últim mes amb dades disponibles.

Total
0
Shares
Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Notícia anterior

La Festa Major de Sant Vicenç recupera la majoria d’activitats, però amb restriccions per la Covid

Notícia següent

Mataró cedeix 4 solars a la Generalitat perquè hi construeixi habitatges socials de lloguer

Notícies relacionades