Més de dos milions de persones viuen a Barcelona. I prop de 120.000 gossos. La convivència, en una metròpoli tan densa, no és cosa fàcil. Però la ciutat porta dècades construint una resposta amb fonament a aquest repte, i ara, amb una inversió de 3,2 milions d'euros per renovar 12 àrees d'esbarjo, ha donat una important passa endavant.
Trenta anys construint una ciutat amiga dels animals
No va passar de cop. Va ser una feina lenta, de molts anys, construïda a base de decisions petites que amb el temps han acabat sumant un model de referència. Barcelona va posar la primera pedra d'aquesta política el 1996, quan va crear el Consell de Convivència, Protecció i Defensa dels Animals. Dos anys més tard, el 1998, l'Ajuntament aprovava la Declaració municipal per la convivència i els drets dels animals. Eren gestos simbòlics, però amb un missatge clar: els animals de companyia no eren un problema de neteja pública, sinó una realitat a gestionar amb criteri i respecte.
El 2002 va arribar el canvi que molta gent recorda: Barcelona es va convertir en la primera ciutat catalana de sacrifici zero a la gossera municipal. Sis anys abans que el Parlament de Catalunya ho convertís en llei, la ciutat comtal ja havia decidit que cap animal sa no seria sacrificat per manca d'espai, de temps o de falta de cura. Va ser una decisió valenta, sens dubte. Poc després, va ser també la primera a prohibir l'exhibició d'animals salvatges als circs i les curses de braus.
El 2003 va entrar en vigor l'Ordenança municipal sobre protecció, tinença i venda d'animals, renovada el 2014. El 2008 va néixer l'Oficina de Protecció dels Animals de Barcelona. El 2014, els gossos van poder accedir al metro per primera vegada. El 2016, al tramvia. I aquell mateix any, Barcelona va estrenar la seva primera platja de gossos, a Llevant, on els propietaris poden banyar-se amb els seus animals durant la temporada d'estiu.
Capa a capa, decisió a decisió, la ciutat ha anat construint quelcom que avui sembla natural, però que fa trenta anys era impensable: un ecosistema urbà on tenir un gos no significa renunciar a la vida de ciutat.
232 espais i una renovació en marxa
Avui, Barcelona compta amb 232 espais destinats als gossos, que sumen més de 875.000 metres quadrats. No tots són iguals. N'hi ha de tres tipus: les àrees per a gossos —les AG, de menys de 400 metres quadrats—, les àrees d'esbarjo per a gossos —les AEG, de més de 400 metres quadrats—, i les zones d'usos compartits on els gossos poden anar deslligats en determinades franges horàries. En concret, la ciutat disposa de 52 AG, 64 AEG i 116 d'aquestes zones compartides. Una xarxa extensa, distribuïda per tots els districtes, que permet que pràcticament cap barceloní hagi de caminar gaire per trobar un espai adequat.
Però mantenir 232 espais en bon estat no és senzill. Durant el 2025, l'Ajuntament va dur a terme prop de 1.400 actuacions preventives i 1.200 de correctives als espais de gossos de la ciutat, a banda de les revisions periòdiques de rutina. Una feina constant i poc visible que garanteix que aquests espais siguin segurs i funcionals.
I ara s'hi afegeix una actuació d'abast molt més ambiciós. En el marc del Pla Endreça, l'Ajuntament ha posat en marxa la renovació integral de 12 àrees d'esbarjo repartides per set districtes: quatre a Sant Martí, dues a l'Eixample, dues a Sants-Montjuïc, i una cadascuna a Gràcia, Sant Andreu, Les Corts i Sarrià-Sant Gervasi. La inversió total és de més de 3,2 milions d'euros i els treballs s'estendran entre el 2025 i el 2027.
La reforma és integral, en el sentit estricte del terme. No es tracta d'unes quantes reparacions puntuals, sinó d'una transformació completa de cada espai: nou paviment de sorra, creació de recorreguts accessibles de formigó, construcció de noves tanques perimetrals amb doble porta —un detall important per evitar fuites i accidents—, renovació de la xarxa de reg i del sistema de drenatge, i instal·lació de nou mobiliari urbà: bancs, papereres, fonts dissenyades perquè els gossos puguin beure-hi còmodament, elements de protecció d'arbres i fanals. Quan les obres acabin, cada una d'aquestes àrees haurà quedat pràcticament nova.
Una normativa que també exigeix als propietaris
El compromís de la ciutat amb el benestar animal té una contrapartida: les obligacions dels propietaris. Barcelona ha anat endurint progressivament la normativa de convivència per garantir que els espais públics siguin agradables per a tothom, tant per a qui té gos com per a qui no en té.
L'actualització més recent de l'Ordenança de Convivència ha posat sobre la taula una mesura que ha generat debat: l'obligació de portar una ampolla d'aigua per diluir els orins dels gossos a la via pública. Qui no ho faci s'exposa a multes de fins a 300 euros. No és una excentricitat: és una resposta a una queixa real i persistent de molts veïns, especialment en els barris més densament poblats, on les voreres de pedra clara acumulen rastres d'orins que en ple estiu resulten especialment molestos. La mesura és discutida, però la intenció és clara: la convivència és una responsabilitat compartida.
Els propietaris de gossos a Barcelona han après a moure's amb unes regles del joc concretes. Al metro i al tramvia, els animals han de viatjar lligats amb corretja curta, amb morrió, i sense ocupar seient. A la majoria de platges, l'accés està prohibit durant la temporada de bany, excepte a la zona habilitada de Llevant. Als espais públics generals, la corretja és obligatòria excepte a les zones senyalitzades. Normes que, un cop interioritzades, permeten que gossos i persones comparteixin la mateixa ciutat sense gaires friccions.
El resultat de tot plegat és una Barcelona que s'ha guanyat una reputació internacional en política de benestar animal. No per casualitat, sinó per la suma de trenta anys de decisions coherents, d'infraestructura i de normes que han anat modelant una manera d'entendre la convivència urbana. Les 12 àrees que ara es renoven en són la continuació natural. Una inversió que no fa titulars grans, però que millorarà el dia a dia de milers de barcelonins —i dels seus gossos— durant molts anys.