La desclassificació de milers de documents judicials als Estats Units sobre el cas Jeffrey Epstein ha tornat a sacsejar l’opinió pública i aporta nous detalls sobre l’abast internacional de la trama d’explotació sexual que el magnat va teixir durant anys.
Tot just s'acaba de descobrir que Barcelona hauria estat el seu cap de pont a Europa: entre la documentació feta pública pel Department of Justice, Barcelona apareix com un dels principals nodes europeus d’una xarxa basada en diners, falses oportunitats professionals i la captació sistemàtica de joves.
Epstein, financer nord-americà amb accés directe a les elits polítiques, econòmiques i culturals d’Occident, va mantenir durant dècades una doble vida: relacions d’alt nivell en públic i, en paral·lel, una estructura dedicada a l’abús i explotació sexual de noies molt joves.
Detingut el 2019 per tràfic sexual i abusos reiterats, va aparèixer mort a la seva cel·la de Nova York en unes circumstàncies qualificades oficialment de suïcidi, però envoltades d’anomalies. La seva mort no va tancar el cas; al contrari, va accelerar la publicació dels anomenats Epstein Files.
Un dels col·laboradors clau assenyalats als documents estava establert a Barcelona. Es tracta de Daniel Siad, ciutadà franco-algerià que, segons correus electrònics i missatges intervinguts, actuava com a facilitador i captador des de la capital catalana.
XARXA DE CAPTACIÓ
El seu mètode es basava en suposades agències de models i contactes directes amb joves que aspiraven a obrir-se pas en el món de la moda o a viatjar a l’estranger. En les comunicacions amb Epstein, descrivia Barcelona com un entorn “més segur que París” i especialment favorable per l’afluència constant de turistes.
Els missatges mostren un patró repetit: localització de joves, allotjament temporal —en alguns casos en el seu propi pis— i enviament de fotografies i vídeos perquè Epstein en valorés el perfil. El magnat demanava detalls sobre l’edat i mostrava un interès especial per aquelles que aparentaven ser més joves. A partir d’aquí, algunes passaven a tenir contacte directe amb ell.
El vincle econòmic era central en la relació. Epstein assumia despeses com bitllets d’avió, hotels de luxe, lloguers o transferències de diners. A Barcelona, diverses joves li demanaven ajuda econòmica per subsistir mentre esperaven feines en el sector de la moda o per fer front al lloguer, una dependència que, segons els documents, anava acompanyada d’exigències explícites.
La capital catalana no era només un punt de captació, sinó també una base logística per organitzar desplaçaments internacionals. Els arxius reflecteixen viatges freqüents de dones des de Barcelona cap a Miami i altres ciutats europees. El concepte d’“assistents” apareix de manera recurrent: joves d’entre 21 i 25 anys, amb capacitat de moure’s en entorns empresarials i polítics d’alt nivell, segons la definició del mateix Epstein.
La documentació judicial també deixa clar que Siad no era l’únic intermediari. Altres col·laboradors enviaven perfils de dones des de diferents punts del món, incloses joves residents a Barcelona, mentre Epstein intervenia directament en el procés de selecció i donava l’aprovació final.
Més enllà dels fets acreditats, el cas continua alimentant la controvèrsia sobre l’abast real del poder d’Epstein. Algunes teories apunten que la seva xarxa hauria servit també per obtenir material compromès contra figures influents, com a eina de pressió.
El que sí confirmen els documents desclassificats és que el magnat va operar durant anys amb una sensació d’impunitat gairebé absoluta, sostingut per una xarxa internacional de facilitadors i contactes opacs. Barcelona, segons aquests arxius, va ser un dels escenaris on aquesta maquinària va funcionar amb normalitat fins que la caiguda d’Epstein va destapar una de les trames d’abús i corrupció més greus de les darreres dècades.