L’Ajuntament de Barcelona ha acordat la compra de dues naus industrials a l’àmbit del Besòs, després que el passat mes de setembre anunciés la iniciativa d’adquirir naus en aquesta zona per destinar-les a projectes vinculats a l’impuls de l’economia circular i sostenible, i millorar la competitivitat empresarial de l’entorn. El procés de compra finalitzarà entre febrer i juny de 2022, moment en què començarà també la selecció d’operadors que han d’impulsar projectes tractors.
En concret, l’Ajuntament ha invertit més de 5 milions d’euros en l’adquisició dels dos espais. Un al carrer de Costa Brava, 18-20, amb més de 1.850 metres quadrats; i un altre al carrer Ciutat d’Assumpció, 16, amb prop de 3.400 metres quadrats.
Amb aquesta iniciativa es vol accelerar el procés de transformació digital i transició energètica del teixit de petites i mitjanes empreses industrials dels polígons del Besòs. Aquest entorn compta amb prop de 750 pimes, que generen més de 10.000 llocs de treball i que tenen davant seu grans reptes de futur per a mantenir-se competitives en el nou entorn econòmic.
Per tal d’aconseguir aquests objectius, l’Ajuntament de Barcelona va convocar un procediment de pública concurrència per a l’adquisició d’aquestes naus. En paral·lel, s’està duent a terme un procés per cercar operadors locals o internacionals que s’instal·lin en aquests espais per a desenvolupar projectes tractors vinculats amb la indústria 4.0 i l’economia circular i sostenible. Aquests han d’acompanyar a les pimes industrials de l’Eix Besòs en la seva transformació digital i sostenible per crear també més llocs de treball, d’acord amb els objectius fixats a l’“Estratègia de futur per als polígons del Besòs”. Aquesta actuació forma part de l’acord pressupostari amb ERC
Amb aquestes accions l’Ajuntament de Barcelona busca impulsar una indústria més tecnològica i innovadora tot potenciant les sinergies entre operadors nous (vinculats a la recerca i la creació d’empreses joves) i els agents ja assentats. Una aposta per la creació de projectes i processos de transferència tecnològica cap al mercat, en són exemples, la instal·lació de l’escola Elisava i la Fundació Leitat al polígon del Bon Pastor, a l’antiga fàbrica Mercedes-Benz. La zona de la Sagrera, amb una major dinamització, esdevindrà, així mateix, un nou pol econòmic.
Una iniciativa emmarcada en l’estratègia de futur per als polígons del Besòs
Al marge dret del Besòs hi ha en l’actualitat 4 polígons industrials que són: Bon Pastor, Torrent d’Estadella, la Verneda Industrial i Montsolís amb una superfície total aproximada de 175 hectàrees a cavall entre Barcelona i Sant Adrià de Besòs.
A dia d’avui, s’està treballant en l’”Estratègia de futur per als polígons del Besòs” amb la que es busca dotar aquests polígons de les infraestructures necessàries per a potenciar la indústria 4.0 i l’economia circular, impulsar la competitivitat de les empreses allà instal·lades, reforçar la seva vinculació amb d’altres sectors i activitats econòmiques estratègiques de la ciutat i generar les condicions òptimes per atreure noves empreses, inversions i talent. Uns objectius que també recull l’estratègia Barcelona Green Deal.
Actualment als polígons del marge dret del Besòs s’hi ubiquen prop de 750 empreses. Més de la meitat (53%) són micropimes, el 38% són petites empreses i el 9% mitjana i gran empresa. De l’ecosistema empresarial, el 39% de les empreses són d’activitat industrial, on destaca el sector químic/farmacèutic en ocupació, i el sector metal·lúrgic en nombre d’empreses; el 34% correspon al comerç a l’engròs (vehicles, productes alimentaris, maquinària industrial, materials de construcció), i el 27% correspon a altres activitats com la construcció, el transport i l’emmagatzematge.
D’aquestes empreses, al voltant de 400 pertanyen als sectors estratègics, el 47% de totes les empreses (indústria manufacturera, mobilitat urbana sostenible i la logística d’última milla, la gestió i valorització de residus i la reparació) que ocupen 5.500 persones treballadores (el 55,7%). El directori complet d‘empreses de l’Eix Besòs es pot consultar a: https://empreses.
Per a aquestes empreses petites i mitjanes ubicades a Polígons de l’Eix Besòs, Barcelona Activa començarà programes d’acompanyament individualitzat per contribuir a la competitivitat i la sostenibilitat mediambiental. Aquests programes donaran respostes a reptes de les empreses i el sector industrial com ara la digitalització del procés productiu, l’ús de canals digitals, la mobilitat sostenible i l’acostament a models de negoci circulars.
Model d’èxit: Casos de Nova York, París o Bilbao
La col·laboració pública i privada per al desenvolupament econòmic d’àrees urbanes és un model que ha contribuït a l’èxit de projectes estratègics d’altres ciutats del món, com per exemple Nova York o París.
El cas probablement més emblemàtic de Nova York és el Brooklyn Navy Yard, una àrea de més de100 hectàrees corresponent a les antigues drassanes del barri de Brooklyn, on l’Administració local ha generat un pack d’incentius per a que operadors privats o institucionals poguessin desenvolupar projectes tractors per a impulsar la indústria urbana a la ciutat de Nova York i així contribuir a la generació de nous llocs de treball qualificats i diversificar el PIB de la ciutat.
Fruit d’aquesta política de desenvolupament econòmic públic privada, al Brooklyn Navy Yard s’han pogut instal·lar projectes com el New Lab per exemple, una incubadora de projectes vinculats amb la indústria 4.0 coneguda internacionalment.
En el cas de París, en canvi, el cas més emblemàtic és el de la Station F, un edifici de 34.000 m2, en desús, que es va transformar en la incubadora d’empreses més gran del món gràcies a un acord de col·laboració públic privat entre l’Ajuntament de París, propietari de l’equipament, i un inversor privat.
Finalment, a nivell espanyol, cal destacar la recent iniciativa de l’Ajuntament de Bilbao que ha facilitat la instal·lació de l’IED (Instituto Europeo de Diseño) dins de l’icònic “Edificio Papelera”, de 2.442 m2, com a mesura rellevant dins de l’estratègia de regeneració urbanística de l’illa de Zorrotzaurre amb l’objectiu de convertir-la en punt de trobada creatiu i cultural de la regió.
