Al curs 2017-2018, va aterrar a l’Institut La Romànica l’Adrià Ortiz Mera. Ell, un jove egarenc, arribava al centre amb una experiència pràcticament nul·la al sector i amb prejudicis sobre què era Barberà del Vallès. Ho passaràs malament, li van arribar a comentar. Tot i això, ell no es va decebre, malgrat que el van col·locar a física i química i tecnologia, va aprofitar tots els seus recursos per aventurar-se a començar un projecte que perdurarà i es convertirà en tot un col·lectiu referencial.
Progressar no sempre ha estat fàcil. Les condicions en què es practicava el ball de bastons, els primers cursos, no eren les òptimes. Aprofitant les estones mortes de classe i establint-se al pati, les primeres colles de bastons van ser l’embrió que un parell d’anys després es convertiria en optativa. Des del pati el soroll i el xivarri es multiplica i algunes professores es queixaven, però l’Adrià en cap moment va aturar el seu somni. I, a l’optativa s’han anat incorporant enguany més membres del professorat, augmentant així la presència de la cultura catalana al centre. El sentiment d’arrelament creixia exponencialment fins a l’arribada de la Covid-19.
La irrupció de la crisi sanitària de la Covid-19 el 2020 va sotmetre el teixit associatiu i tradicional de Catalunya a una paràlisi pràcticament absoluta, amb les colles i entitats populars confinades i sense oportunitat per a l’assaig. Tanmateix, l’Institut La Romànica va fer de les restriccions un replantejament de l’organització dels grups. Aquesta resistència interna va propiciar que diversos mitjans, com ara el 3Cat, bategessin la iniciativa com a baluard de la cultura popular. El mateix Adrià Ortiz rememora l’impacte de l’època i la metàfora que va marcar el projecte: "La Covid ho para tot, però sí que és veritat, i és una cosa que a més està als mitjans de comunicació... A mi m'agrada molt perquè va ser un periodista qui em va fer el símil i se m'ha enganxat al cervell: com Astèrix i Obèlix, el poblat de la Gàl·lia que davant de l'imperi romà resisteix, a Barberà el van anomenar el baluard de la cultura popular. Lluny d’aturar-se, el projecte va experimentar el creixement més gran durant el curs 2020-2021".
En plena postpandèmia, el ball de bastons es va elevar a la categoria d’assignatura comuna i obligatòria per tot l’alumnat de primer d’ESO, una fita curricular pionera al territori català, a la que es van sumar dues noves disciplines: el Ball de Panderos i el Ball de Pastorets de Barberà.
Avui més que mai és important reivindicar el valor que comporta tenir una educació pública de qualitat amb centres i equip docent dotat de recursos, per a exercir una de les professions més importants: l’educació.
La forma en què exerceix l’ensenyament l’Adrià és simple: "Hi ha unes normes, són molt poques, de fet només n'hi ha una, que és respectar-nos a nosaltres i al material. D’aquest principi neix tot un conjunt de valors, vincles, lliçons i experiències que fan possible el foment de la cultura catalana. Sovint es treballa amb desenes d’alumnes i cada un d’ell té unes necessitats diferents, no tothom està fet per asseure’s a una cadira enfront d’una pissarra 6 hores".
Quan estan més dispersos, o quan arriba la calor per exemple, o el dia no ajuda, doncs sí que es nota, però normalment és una hora que l'agafen amb molta energia. Per què? Perquè surten de l'aula i, per tant, trenquen la monotonia. Aquest canvi d’ambient ajuda l’alumnat a sentir-se més lliure i l’obliga a relacionar-se, a generar vincles que transcendeixen de les aules i es creen noves amistats.
Aquestes noves amistats i vincles no es limiten només al jovent de l’institut, sinó que es construeixen des de la primària. Curs rere curs, els infants de sisè de les escoles del municipi visiten el centre un cop al mes per assajar amb els de primer d’ESO. Aquesta unió facilita un curs després la seva integració a l’institut i els infants trenquen temors per a l’educació secundària i permet crear una xarxa social que els ajudarà a desenvolupar les seves habilitats de sociabilització.
L’èxit dels projectes educatius va sobrepassar les competències de l’AFA, que era l’organització que fins al moment gestionava aquesta branca de l’institut. Per donar resposta als alumnes que volien continuar ballant en horaris no lectius, l’any 2022 es va fundar l’Associació Ara i Sempre, encapçalada per l’Adrià Ortiz. Des de la seva creació l’entitat es basa en el principi de gratuïtat universal i assumeix tots els costos de material i sortides, per garantir que cap família quedés exclosa.
Avui, l’associació s’ha estès a altres municipis com la Garriga, Ripollet, Cornellà o Barcelona, on és el mateix jovent i exalumnes de la Romànica els qui dediquen les seves tardes a formar noves colles.
Aquesta expansió territorial és un reflex d’un projecte que, en paraules del mateix Ortiz, "no té límits". El compromís de la iniciativa recau en l’alumnat, fet que dona un valor simbòlic afegit i s’ha reconegut amb fites d’abast internacional.
El jovent ha passat de ballar al pati a protagonitzar esdeveniments com les ballades històriques a l’Abadia de Montserrat, la confecció d’una catifa de flors gegant a la Sagrada Família, per celebrar la commemoració de la mort d’Antoni Gaudí, i fins i tot la consecució de dos rècords mundials de ball de bastons que els van portar al Parlament de Catalunya.
Aquestes fites es van refermar en l’àmbit televisiu quan el barri de la Romànica es va proclamar guanyador del concurs de TV3 al Millor barri de Catalunya, al programa Tot es mou.
L’horitzó d’Ara i Sempre ha traspassat les fronteres catalanes. Després d’un viatge al Marroc, l’associació va a més i aquest estiu farà una expedició per Finlàndia, Suècia i Noruega. Aquest triomf ha estat percebut per la Comissió Europea, la qual ha preseleccionat la iniciativa dins del seu compendi global de bones pràctiques educatives.
Lluny del punt final, la llavor cultural plantada a Barberà es convertirà aquest juliol en una escola de docents: professors d’arreu de Catalunya es formaran al centre per exportar un model on la cultura popular esdevé el motor de la transformació juvenil.