.gif)
L’últim any ha baixat un 10% la mortalitat dels pacients de la Unitat d’Ictus de l’Hospital de Bellvitge gràcies a la implantació d’eines basades en intel·ligència artificial (IA). Segons explica el centre en un comunicat, també s’ha reduït l’estada hospitalària, amb una mitjana de 12,1 a 11,1 dies. Això ha permès incrementar la capacitat de la unitat un 10%.
Entre les eines d’IA hi ha sistemes per millorar el monitoratge cardíac, tant de pacients ingressats a l’hospital com dels que tenen seguiment domiciliari. L’hospital destaca que els avenços també han estat fruit d’haver concentrat tota l’atenció a les patologies neurològiques i neuroquirúrgiques a l’Edifici Delta, construït fa quatre anys per l’emergència sanitària de la covid.
Amb el trasllat al nou edifici Delta, s’ha incorporat a les eines de monitoratge de la Unitat d’Ictus un ‘software’ que analitza els paràmetres de monitoratge cardíac i permet la detecció de fibril·lacions auriculars com a causants d’ictus que abans eren considerats d’origen desconegut.
Aquesta tecnologia també s’ha implementat en el marc del projecte Strack de seguiment del pacient al domicili després de patir un ictus, un projecte pioner que es porta a terme l’Hospital de Bellvitge des de fa dos anys i mig. S’estan utilitzant monitors Holter d’última generació que permeten detectar qualsevol procés d’arrítmia cardiològica i comunicar-lo immediatament per telèfon mòbil al metge especialista.
Una altra incorporació ha estat una plataforma de rehabilitació augmentada que utilitza la tecnologia d’aprenentatge automàtic per ajudar el professional rehabilitador a desplegar una millor rehabilitació domiciliària del pacient que es recupera d’un ictus. Així mateix, també s’utilitza aquesta tecnologia com a ajuda diagnòstica en estudis radiològics urgents de pacients amb ictus.
D’altra banda, s’han desplegat noves estratègies tecnològiques en infermeria. És el cas d’uns algoritmes de ‘software’ que detecten precoçment alteracions en constants vitals i altres paràmetres neurològics. Això permet determinar quins pacients tenen risc d’empitjorament i accelerar l’abordatge de possibles complicacions.
