Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat
Fa uns mesos es commemorava el trentè aniversari de la mort del dibuixant Josep Escobar i Saliente (Barcelona, 1908-1994), creador de populars personatges de còmic com els bessons Zipi i Zape, el famèlic Carpanta i la minyona Petra. Ara, l’Arxiu Municipal de Granollers (AMGr) ha fet el tractament arxivístic del seu fons i el posa a disposició de tothom interessat en la figura d’aquest artista polifacètic vinculat a la nostra ciutat, on va passar la infància i la joventut per la feina del seu pare, administrador de l’oficina de Correus.
De dates extremes 1925-2006, el Fons Josep Escobar està format per 6,60 metres lineals de còmics, 0’8 m lineals de documents en paper, 44 dibuixos originals, 154 fotografies i 20 cartells. La família de l’artista va dipositar-ne una part a l’hemeroteca municipal l’any 2002 i deu anys més tard va haver-hi una segona donació. Ara, l’Arxiu Municipal ha treballat la documentació, l'ha descrit i n'ha posat a l’abast en línia, la pàgina del fons i el catàleg.
A més, s’ha digitalitzat una selecció de 22 documents gràfics -dibuixos, còmics originals i fotografies- que trobareu al portal web de l’Arxiu d’Imatges i 4 àlbums amb més de 1.000 pàgines que podreu consultar al portal de l’Arxiu Digital.
Precisament aquest mes de desembre, Televisió Espanyola ha estrenat a l’espai Imprescindibles de La 2, Josep Escobar, el rebelde amable, un documental que reivindica la figura del dibuixant, referent per a generacions d’autors i lectors, i creador de continguts polifacètic: autor de còmic i de films d’animació, dramaturg, inventor, professor de dibuix per correspondència... Un home del renaixement, tal com el defineixen el seu net, Sergi Escobar i el periodista Jordi Canyissà, que intervenen al documental junt amb professionals i experts en l’obra d’Escobar com Paco Roca o Joan Manuel Soldevilla.
El film mostra també imatges de la casa familiar a Santa Eulàlia de Ronçana i de l’estudi del dibuixant, així com de l’Arxiu Municipal, on hi ha dipositat el fons Escobar. Podeu veure aquí el documental.
Primeres publicacions a La Gralla
Va ser a la nostra ciutat on Escobar va descobrir la seva vocació i va començar, l’any 1924, a publicar les seves il·lustracions a la revista La Gralla, i col·laboracions a les revistes barcelonines Sigronet i En Patufet. També va dirigir el periòdic humorístic local L’Esquellot (1933) i va col·laborar amb premsa satírica de l’època com L’Esquella de la Torratxa o El Papitu.
A partir de 1934, ja a Barcelona, desenvolupa la seva carrera professional, sobretot, a la revista Pulgarcito itambé a TBO i a Zipi y Zape, de l’editorial Bruguera. La Guerra Civil i el seu compromís polític el van portar a la Model, on va estar empresonat els anys 1939-40. Allà va dedicar-se a dibuixar caricatures, que signava amb el nom Rebec, per a companys presos i funcionaris i que venia per ajudar a casa.
Escobar també va conrear el gènere teatral, com a actor amateur, dramaturg i guionista d’obres com Assaig general (1957) o A dos quarts de set, rapte (1963) –escrites en català en ple franquisme, pel compromís d’Escobar amb la llengua-, així com l’animació, amb el curtmetratge La rateta que escombrava l’escaleta (1934), que va fer amb el fotògraf granollerí Josep Bosch i ambientat a la Porxada.
L’any 1942 entra a formar de la filial barcelonina dels estudis Dibujos Animados Chamartín, on va treballar en sèries com Civilón o Los tambores de Fu-Aguarrás. També en animació, va realitzar Érase una vez, premiat a la Biennal de Venècia (1950) i un dels primers llargmetratges d’animació fets a Espanya. L’any 2000, l’Ajuntament de Granollers va promoure en la seva memòria el Premi Josep Escobar de Còmic.
