L’Arxiu de Granollers difon el fons documental de Josep Escobar, pare de Zipi i Zape

Un documental de RTVE reivindica el ninotaire i es fa ressò dels documents dipositats per la família a l’AMGr

20 de gener de 2025 a les 21:33h

Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta

Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat

Activar ara

Fa uns mesos es commemorava el trentè aniversari de la mort del dibuixant Josep Escobar i Saliente (Barcelona, 1908-1994), creador de populars personatges de còmic com els bessons Zipi i Zape, el famèlic Carpanta i la minyona Petra. Ara, l’Arxiu Municipal de Granollers (AMGr) ha fet el tractament arxivístic del seu fons i el posa a disposició de tothom interessat en la figura d’aquest artista polifacètic vinculat a la nostra ciutat, on va passar la infància i la joventut per la feina del seu pare, administrador de l’oficina de Correus.

De dates extremes 1925-2006, el Fons Josep Escobar està format per 6,60 metres lineals de còmics, 0’8 m lineals de documents en paper, 44 dibuixos originals, 154 fotografies i 20 cartells. La família de l’artista va dipositar-ne una part a l’hemeroteca municipal l’any 2002 i deu anys més tard va haver-hi una segona donació. Ara, l’Arxiu Municipal ha treballat la documentació, l'ha descrit i n'ha posat a l’abast en línia, la pàgina del fons i el catàleg.

A més, s’ha digitalitzat una selecció de 22 documents gràfics -dibuixos, còmics originals i fotografies- que trobareu al portal web de l’Arxiu d’Imatges i 4 àlbums amb més de 1.000 pàgines que podreu consultar al portal de l’Arxiu Digital.

Precisament aquest mes de desembre, Televisió Espanyola ha estrenat a l’espai Imprescindibles de La 2, Josep Escobar, el rebelde amable, un documental que reivindica la figura del dibuixant, referent per a generacions d’autors i lectors, i creador de continguts polifacètic: autor de còmic i de films d’animació, dramaturg, inventor, professor de dibuix per correspondència... Un home del renaixement, tal com el defineixen el seu net, Sergi Escobar i el periodista Jordi Canyissà, que intervenen al documental junt amb professionals i experts en l’obra d’Escobar com Paco Roca o  Joan Manuel Soldevilla.

El film mostra també imatges de la casa familiar a Santa Eulàlia de Ronçana i de l’estudi del dibuixant, així com de l’Arxiu Municipal, on hi ha dipositat el fons Escobar. Podeu veure aquí el documental.

Primeres publicacions a La Gralla

Va ser a la nostra ciutat on Escobar va descobrir la seva vocació i va començar, l’any 1924, a publicar les seves il·lustracions a la revista La Gralla, i col·laboracions a les revistes barcelonines  Sigronet i En Patufet. També va dirigir el periòdic humorístic local L’Esquellot (1933) i va col·laborar amb premsa satírica de l’època com L’Esquella de la Torratxa o El Papitu.

A partir de 1934, ja a Barcelona, desenvolupa la seva carrera professional, sobretot, a la revista Pulgarcito itambé a TBO i a Zipi y Zape, de l’editorial Bruguera. La Guerra Civil i el seu compromís polític el van portar a la Model, on va estar empresonat els anys 1939-40. Allà va dedicar-se a dibuixar caricatures, que signava amb el nom Rebec, per a companys presos i funcionaris i que venia per ajudar a casa.

Escobar també va conrear el gènere teatral, com a actor amateur, dramaturg i guionista d’obres com Assaig general (1957) o A dos quarts de set, rapte (1963) –escrites en català en ple franquisme, pel compromís d’Escobar amb la llengua-, així com l’animació, amb el curtmetratge La rateta que escombrava l’escaleta (1934), que va fer amb el fotògraf granollerí Josep Bosch i ambientat a la Porxada.

L’any 1942 entra a formar de la filial barcelonina dels estudis Dibujos Animados Chamartín, on va treballar en sèries com Civilón o Los tambores de Fu-Aguarrás. També en animació, va realitzar Érase una vez, premiat a la Biennal de Venècia (1950) i un dels primers llargmetratges d’animació fets a Espanya. L’any 2000, l’Ajuntament de Granollers va promoure en la seva memòria el Premi Josep Escobar de Còmic.

Sobre l'autor
C CIUTAT
Redacció
Veure biografia
El més llegit