Xavi Paz va ser reescollit alcalde de Molins de Rei, gràcies a la seva victòria a les municipals del 28M. Encara que en els últims anys sempre havia pactat amb el món convergent, en aquesta ocasió ha forjat un govern de coalició amb els comuns, un soci amb qui se sent “molt còmode”. L’habitatge, la cura de la via pública o la nova residència seran alguns dels elements claus del mandat. En parlem en aquesta entrevista a La Ciutat, on també ens explica les novetats de la Fira de la Candelera d’enguany.
Aquest mandat ha canviat de companys de viatge, formant govern amb els comuns. Com valora la relació amb els seus nous aliats?
Molt còmoda, fàcil i productiva. Quan un arriba a un acord pel bé de Molins de Rei, des de la lleialtat i la sintonia de moltes de les propostes; és molt fàcil. A partir d’aquí, és evident que algunes polítiques denotaran aquesta composició diferent del govern municipal, tot i que tingui el lideratge del mateix partit. La sintonia que podem tenir amb el soci es veurà en els pròxims mesos.
Tenint en compte que en els últims anys sempre havien tingut un altre soci i que feia temps que no es trobaven amb l’espai que representen els comuns, va ser difícil arribar a l’acord?
Després d’un període en què hi havia una competència entre les dues forces hegemòniques del poble (Iniciativa i PSC), des del 2011 totes dues no sumaven majoria. Dotze anys més tard la suma dona aquesta opció d’una majoria consistent, forta i que garanteix una acció de govern. Són nous temps, noves persones i nous programes.
Quan vam parlar el juny de 2023, va ser fàcil trobar els punts d’acord i els principals aspectes que s’havien de treballar. Agraeixo la responsabilitat del soci en entendre que hi havia determinats projectes del mandat anterior que no es podien aturar. Això era complementari a donar més impuls a projectes que vam ser capaços de prioritzar en aquest pacte de govern. Per exemple, treballar per a la internalització de la gestió de la llar d’infants.
Quins són els objectius principals del govern?
Venim d’un període de gran impuls d’equipaments i de transformació al municipi. Molts d’ells ja estan fets i altres s’entregaran aquest mandat. Sens dubte, aquest mandat ha de ser el de la millora de la qualitat de l’espai públic i els seus serveis. Al mes de març assignarem temporalment el servei de la recollida d’escombraries i neteja a l’empresa municipal, abans que preparem un nou concurs. D’altra banda, la sequera fa que altres mesures d’impuls de la renaturalització de l’espai públic, com el pla d’arbrat el primer any de mandat, no es puguin fer de moment.
A ulls de la ciutadania, què ha de suposar la internalització del servei de neteja i recollida d’escombraries?
Sempre dic que el model de gestió és una qüestió de consum intern de l’Ajuntament. El ciutadà el que ha de veure és que hi ha un servei de qualitat. El fet de com el prestem és un tema de debat polític. Malauradament, ara mateix el servei no té un nivell de qualitat que volem. Davant l’anunci de l’empresa que volia renunciar al contracte i que no tenim preparats els nous plecs, hem trobat aquesta solució transitòria. De cara al ciutadà, s’ha de traduir en un increment de la qualitat del servei, la recuperació del clima laboral dels treballadors i poder tenir un major coneixement del servei per veure si calen més recursos. Això ha d’anar acompanyat amb la inversió de millores dels contenidors.
Podrien decantar-se per municipalitzar el servei, en comptes que una empresa externa el gestioni?
Haurem d’analitzar-ho, no hi ha cap porta tancada. Quan estudiem els diversos serveis municipals, no és el mateix que la internalització dels serveis de llar d’infants, perquè principalment el seu cost és el personal. En el cas de la recollida d’escombraries o neteja, requereix una inversió en maquinària. Per això, es tendeix a optar per una concessió, donat que a la musculatura de l’empresa li és més fàcil suportar les inversions. Insisteixo, sempre que la qualitat es pugui mantenir en un nivell òptim.
La plaça de l’U d’octubre està pràcticament enllestida, quines actuacions urbanístiques han de veure la llum aquest mandat?
La plaça de l’u d’octubre s’ha d’entendre com una nova centralitat, en el moment que estem acabant la recuperació de l’edifici del Molí. Tot i això, cal recordar que també tenia una segona fase de renaturalització a l’altra banda de l’edifici, que és el que hem de treballar aquest mandat. L’altre espai és el parc del Pont de la Cadena, que fa de ròtula entre una part del municipi i el barri del Canal. Hem de fer la cinquena fase d’obres de l’avinguda Barcelona i València, la que va des del carrer Riera Mariona fins al Riera Bonet. A més, queda el microurbanisme amb detalls i connexions entre barris. Més enllà d’altres obres, hi ha un aspecte cabdal: eliminar l’activitat de la Gravera de la banda nord del municipi, que acabaria amb l’última activitat industrial contaminant.
L’habitatge és una de les principals preocupacions del país. Han promès 150 pisos d’habitatge públic per aquest mandat. Quins tempos plantegen?
Des de la credibilitat que dona haver complert els 150 habitatges que vam prometre el mandat anterior, estem segurs que com a mínim farem 150 habitatges més aquest mandat. Aquests dos lots garantits al barri de les Guardioles i esperem poder anunciar ben aviat l’acord amb IMPSOL a la zona de la plaça de la Llibertat que garantiria un mix entre lloguer i propietat. Hem d’explorar la possibilitat de fer més habitatge de protecció oficial, inclús algun habitatge dotacional per a la gent gran a la part baixa. Malgrat haver-nos compromès en 150 habitatges, treballem per ampliar-ho encara més.
Molins serà declarada zona de mercat residencial tensat.
Hem d’explorar les vies que ofereixen la resta d’administracions. Els índexs de preu del lloguer i la declaració de zona tensada ens ha de donar possibilitats que es generi i surti al mercat més habitatge del que hi ha. Al fet d’estar a prop de Barcelona, se li suma l’atractivitat de ser un municipi actiu socialment, ben connectat i amb una certa identitat de comunitat. Amb aquestes circumstàncies, el nivell d’habitatge de lloguer és escàs i excessivament car.
Alguns dels detractors de la llei diuen que la seva aplicació podria treure pisos del mercat. Creu que pot succeir a Molins?
S’ha d’escoltar tots els experts. En política d’habitatge s’ha de fer de tot. Quan et concentres només en promoure habitatge de protecció social de propietat, no és suficient. Si fessis només de lloguer, tampoc seria suficient. És important mirar les garanties perquè es faci una bossa d’habitatge de lloguer i, si podem frenar l’increment del preu de determinats lloguers, benvingut sigui. Alhora, hem de donar garanties al propietari perquè no tingui situacions d’impagats. Per això, es necessita una concertació d’administracions i escoltar el sector privat. En la línia del que ha fet l’àrea metropolitana, que té instruments com IMPSOL o l’operador mixt de l’habitatge.
La construcció de la nova residència és a tocar. Com ha d’avançar aquest mandat?
Queda només un pas. El novembre i desembre vam decidir la manera de gestió, el reglament, el trasllat i l’ampliació. Ara estem treballant per aprovar els plecs de licitació amb què anirem als operadors privats perquè s’hi presentin. Esperem que el mes d’abril ho puguem aprovar perquè l’horitzó amb què treballem és que a final de l’any estigui resolta la licitació i les obres comencin. Si això fos així, a finals del 2026 ja la tindríem acabada i el 2027 la residència es posaria en marxa.
El seu soci de govern va posar l’accent en el fet que la gestió no fos íntegrament municipal.
Partim del mateix posicionament. És una competència de la Generalitat, que hauria de fer aquest equipament. En la línia de moltes altres decisions que hauria de fer i no fa. La diferència d’enfocament és que, malgrat coincidir en el fet que la Generalitat ho hauria de fer, no et pots quedar de braços plegats.
En el mandat anterior vam decidir explorar totes les vies perquè fos l’Ajuntament de Molins el que la construís, sense hipotecar tota l’acció de govern. Un cop descartat que la inversió la fes el consorci social i sanitari, l’única opció era fer un concurs que decidís la gestió i l’obra. De totes maneres, em remeto al darrer acord de govern, on vam votar de manera unànime. De fet, menys un grup, que es va abstenir, tot el ple va estar d’acord amb la via i tots van declarar que tant de bo ho fes la Generalitat.
Passat un temps, creu que els aldarulls de la Festa Major ha de suposar algun canvi en la seguretat o a la mateixa festa?
S’estan analitzant tots els escenaris. Si avancem l’acord per construir els habitatges públics a la plaça Llibertat, l’espai de concerts de la nit quedarà afectat. Per tant, tant pels fets com per aquesta transformació estem obligats a fer una reflexió sobre on i quin format volem d’activitat nocturna. Entenent que tenim una festa major sana i una comunió absoluta entre ajuntament i entitats. La reflexió la volem fer amb les entitats, els joves i els experts en seguretat, per veure si és millor un sol escenari o disgregar-ho.
El dispositiu va ser més ampli que mai, però no va ser suficient per evitar un esdeveniment molt cridaner. No van comportar cap dany personal i en la junta de seguretat local tots van coincidir que van ser uns fets espontanis.
Aquesta setmana han presentat la 173a Fira de la Candelera. Quines són les novetats?
La novetat principal és que ja utilitzem el Molí, a la planta baixa amb els tastos, i tindrem 50 expositors més que l’any passat. En aquesta edició, reactivem el planter, introduint un espai nou. D’altra banda, la pregonera serà Lídia Lozano, investigadora molinenca de l’IRTA, i el cartell fa una clara referència a aquest temps de sequera que existeix. A més, consolida el nou espai de la Rambla de la Granja, fent de la Fira el principal aparador que tenim els molinencs.
És una mica un escalfament de cara al 175è aniversari.
Aquest any es consoliden canvis, l’any que ve en farem algun altre i el 175 serà una edició més especial.
