L’Associació Catalana pro Persones amb Sordceguesa (APSOCECAT) ha realitzat una concentració a la plaça de Sant Jaume de Barcelona per denunciar la situació límit que travessa. Després de més de dues dècades de trajectòria, l’entitat alerta que podria veure’s obligada a tancar portes a causa de la manca de suport de les administracions públiques i la revocació de subvencions.
La mobilització: famílies, professionals i ciutadania
L’acte ha reunit persones amb sordceguesa, familiars, professionals del sector i ciutadans compromesos. La concentració ha culminat amb l’entrega d’un manifest a les autoritats, en què l’entitat reclama una resposta immediata per evitar el que consideren un “abandonament” d’un col·lectiu ja de per si invisible.
Jordi Martínez, pare d’una noia amb sordceguesa, ha explicat que “APSOCECAT és l’únic espai on la meva filla pot rebre atenció adaptada i on nosaltres, com a família, ens sentim acompanyats. Si desapareix, quedarem desemparats”.
Segons APSOCECAT, fins a 38.000 persones viuen amb sordceguesa a Catalunya, moltes d’elles persones grans, que podrien quedar sense atenció especialitzada ni acompanyament si l’entitat es veu obligada a cessar la seva activitat.
Les demandes: finançament i reconeixement institucional
El manifest recull cinc reivindicacions clau que volen donar resposta a les necessitats del col·lectiu. D’una banda, es reclama un finançament estable i directe que permeti garantir la continuïtat dels serveis essencials. També s’exigeix la creació d’un Centre de Referència de la Sordceguesa de Catalunya (CERESCA), impulsat conjuntament amb la Generalitat, la Diputació i l’Ajuntament de Barcelona. Alhora, es demana el reconeixement institucional de la sordceguesa com una discapacitat específica i complexa, així com la concertació de serveis especialitzats per reduir la dependència de subvencions anuals. Finalment, el manifest planteja la necessitat que APSOCECAT sigui inclosa en el COCARMI o, alternativament, que es reconegui oficialment la plataforma CEDDDCAT.
“No podem dependre cada any de si ens arriba o no una subvenció. La sordceguesa necessita estabilitat i recursos continuats”, ha remarcat Anna Vilaseca, treballadora social que ha estat present a la concentració.
“26 anys de feina no poden acabar en silenci”
Des de l’entitat remarquen que el tancament suposaria “no només la fi d’una associació, sinó l’abandonament d’un col·lectiu sencer i dels professionals que hi treballen”.
Amb el missatge “26 anys de feina no poden acabar en silenci”, APSOCECAT apel·la a la responsabilitat de les administracions públiques i reclama una actuació immediata per evitar que Catalunya quedi sense un servei essencial per a milers de persones.
