Cornellà de Llobregat és una de les ciutats de l’Àrea Metropolitana de Barcelona més poblades. La pandèmia i la crisi per la guerra d’Ucraïna ha modificat l’agenda del quart mandat d’Antonio Balmón al capdavant de l’Ajuntament, però les projectes més rellevants no s’han aturat. La naturalització de la ciutat, les inversions socials o com volen projectar la Cornellà del futur són alguns dels vectors claus. El seu alcalde, Antonio Balmón, ens en parla en aquesta entrevista a La Ciutat.
El mandat ha vingut marcat per la pandèmia. Com l’ha gestionat Cornellà?
Aquest és un mandat de les incerteses. Esperàvem recuperar tota una sèrie d’iniciatives i posar en marxa noves actuacions, però ens trobem una altra vegada amb la gestió de la incertesa. Ràpidament, vam donar respostes a la pandèmia. L’endemà del decret estàvem en disposició de donar menjar a 5.000 persones. En acabar la setmana havíem creat una organització diferent de la que teníem normalment i vam treure una dotació extraordinària que ens estalviava tots els circuits administratius.
Totes les esperances que teníem en aquest mandat van marxar i la solidesa econòmica de l’Ajuntament va permetre fer durant dos anys uns plans d’actuació pel valor de 15 milions d’euros. Els ajuntaments hem intentat estar a prop, ser útils, donar seguretat i sobretot no anar més enllà de les nostres possibilitats.
I com és la situació actualment?
Estàvem recuperant alguns dels compromisos que crèiem rellevants com és la naturalització de la ciutat. D’altra banda, també programes menys visibles, però necessaris: organització de gent jove sense referents, tractar el tema de la solitud o la formació d’humanitats. Finalment, intentem fer la ciutat de les cinc hores. Cinc hores al matí i cinc hores a la tarda on pots trobar diferents activitats. La iniciativa va dirigida per la gent que està jubilada o treballa a les tardes, que també les volem enquadrar a la ciutat des d’un punt de vista cultural i esportiu.
Suposo que ha sigut complicat perquè l’ajuntament és la primera porta a la que truca el ciutadà.
Els ajuntaments són un pal·liatiu. No puc garantir a algú que podré fer un tractament intensiu. Veníem de l’anterior mandat d’augmentar despeses i contractar més gent de l’atur, entre 200 i 300 persones. Ara estem arribant a les 200 persones. Són molts diners i molts esforços. Els diners que guanyen aquestes persones són com per pagar el lloguer, fer la compra i cobrir les necessitats bàsiques. Per tant, estimulen l’autoestima d’aquestes persones.
Alguns alcaldes comenten que s’ha fet curt el mandat i que podria durar 5 anys. És un pensament comú?
Al final, són quatre anys. Al setembre-octubre de l’any passat vam començar a preparar aquest any. I pensàvem que hauríem de dinamitzar la ciutat, donar excuses perquè la gent sortís al carrer, consolidar nous equipaments o posar en marxa una nova concessió de recollida de residus. No esperàvem trobar-nos en una situació com la guerra d’Ucraïna que té conseqüències sobre nosaltres, no solament humanitàries. La guerra ens ha deixat en un estadi que no saps cap a on aniràs i ens hem de tornar a replantejar els serveis que teníem prevists. L’Ajuntament té els recursos suficients per afrontar aquesta situació, però no puc pensar només en aquest any, hem de pensar a mitjà termini. Si tens la possibilitat d’estalviar sense retallar, has de ser prudent. Sóc optimista, tot i que també sóc realista.
La neteja dels carrers o la recollida de residus és una de les principals competències dels ajuntaments. Tothom vol tenir net el carrer. A més, ara heu instal·lat 1500 contenidors intel·ligents. Com es troba aquest àmbit actualment?
Sempre explico que els que en un any es presentin a les eleccions municipals també es presenten a això. Que la ciutat funcioni en la part bàsica, que potser té poca èpica. L’Ajuntament li ha de donar caliu, intensitat, qualitat i capacitat a la ciutat. Aleshores un ha d’aterrar les idees universals a nivell local. Quan parles del medi ambient, has d’incorporar elements d’actuació que el permetin concretar. Per exemple, els contenidors que hem ficat per una nova forma de recollir i unes noves conductes. S’han incrementat també els recursos a la guàrdia urbana, no perquè tinguem un problema d’inseguretat, sinó perquè no el volem tenir i ens anticipem.
Després hem posat en marxa una escola de música nova i dues biblioteques. Al final, tindrem cinc biblioteques. Són les nostres bases de ciutat, que han de ser sòlides. A més, tot el que es posa en marxa ja està pagat.
De quines inversions grosses parlem aquest mandat?
Entorn de 20 milions d’euros destinats a la naturalització de la ciutat. A fer actuacions que no van contra els cotxes, però regulen la convivència amb la mobilitat sostenible (bicicletes, peatonals, vehicles elèctrics). A més, evitem la crispació i ho fem sense imposicions, mostrant que el carrer té altres funcions. Hi ha gent que no està d’acord, però governar una ciutat implica saber que es prenen decisions que no agraden a tothom. Ho intentem explicar i que tothom entengui que ha de fer concessions.
Parlàvem de la crisi ecològica. Què feu per avançar en la transició energètica a Cornellà?
En el tema de la il·luminació, pensem més a tenir carrers segurs. És un dels compromisos d’aquest mandat. A la 1 de la matinada en el mateix carrer tu i jo no tenim la mateixa percepció de seguretat, encara que no passi res. Treballem perquè quan vas pel carrer puguis veure la profunditat del carrer i que no hi hagi cap zona fosca. Avui en dia això ho pots reforçar sense contaminar més. D’altra banda, també treballem amb la instal·lació de plaques solars als equipaments.
Ha encetat un nou cicle de conferències per parlar sobre el futur del municipi. Què espereu aconseguir?
L’any 2008 ja vam fer una aliança amb moltes entitats i gent per sortir de la crisi. Ens va donar un resultat de contacte amb 40 entitats. Després ho hem anat renovant i ampliant a l’Aliança Cívica contra la Pobresa. Aleshores, vam pensar que era el moment de trobar un espai per conversar com la gent veia el futur en termes de mobilitat, de cultura, de comportaments digitals, urbanisme, etc. Ja s’han fet reunions amb gent interessada i hi ha participat unes 50-70 persones. Ens permet compartir la ciutat de futur.
El que m’interessen són les aliances que tenim a la ciutat i sumar. El que em preocupa és com enfortir el que hi ha. Sobretot és evident que hi ha problemes econòmics, socials i tecnològics, però vull acompanyar-ho amb un progrés local. És el gran valor d’una comunitat.
Com gestioneu totes les entitats culturals i en quin estat es troba la recuperació en aquest àmbit?
Sóc un defensor d’aquestes entitats. Sense elles no podríem fer tot el que fem per la ciutat. Les seves aportacions són molt interessants. Ara estem recuperant aquestes activitats des del punt de vida de reforçar la nostra identitat de proximitat i tornar a ocupar el carrer. El paper de retrobar-nos el juguen aquestes entitats. En aquests moments, tot està en el camí de fer comunitat i la normalitat.
