Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat
Barcelona acollirà la Biennal d’Arts Digitals amb la intenció de ser una plataforma que connecti pensament, creació artística i sector professional, amb la presència d'artistes i empreses, així com també estudiants. Parlem d’aquest esdeveniment amb l’Álex Gómez, professor a la EAE Business School, i també posem un termòmetre a l’estat de les arts digitals a Catalunya i la irrupció de la IA.
Barcelona acollirà la primera Biennal d’Arts Digitals. Perquè el lector es pugui ubicar, què podríem encabir dins del concepte d’arts digitals?
És un concepte paraigua, i cada vegada més ampli. Quan parlem d'arts digitals parlem de qualsevol disciplina artística en la qual la tecnologia no és només una eina, sinó una part essencial del procés creatiu o de la pròpia obra: art generatiu, instal·lacions interactives, videomapping, realitat virtual i augmentada... i ara, sobretot, tot el que surt de la IA generativa. El denominador comú no és la tècnica sinó l'origen: són peces que neixen del codi i que normalment només tenen sentit en pantalla o en instal·lacions pensades per a això.
Quin lloc ocupa Barcelona en aquest camp?
Barcelona porta anys sent un referent en creativitat digital. Té un ecosistema molt potent de disseny, videojocs, animació, música electrònica i startups tecnològiques. A més, esdeveniments com el ISE, el OFFF o el Sónar+D han ajudat a connectar artistes, investigadors i empreses.
Potser encara no té el pes de ciutats com Londres o Berlín en alguns àmbits, i això és just en el que pot ajudar la Biennal creant un esdeveniment que aglutini tot això sota un mateix paraigua.
En què ajuda que se celebri aquest esdeveniment?
Sobretot a donar visibilitat i a generar infraestructures que connectin durant tot l'any a artistes, empreses i institucions.
El sistema educatiu i universitari de Catalunya s’està enfocant a aquestes noves tècniques o hauríem d’importar talent de fora?
Crec que està avançant bastant i a bon ritme. Diria que hi ha una part —disseny, programació creativa, art i tecnologia— ben coberta en escoles i màsters específics. El problema és la universitat més tradicional on sí que crec que hi ha desfasament, perquè les eines evolucionen més ràpid del que qualsevol pla d'estudis pot actualitzar-se. I no ho plantejaria com substituir talent local per talent de fora. El que necessitem és que el de fora vingui i es quedi, que Barcelona sigui imant, no sols fàbrica.
La irrupció de la intel·ligència artificial està sent una oportunitat pels artistes o un focus de conflicte?
Les dues coses, i no hi ha contradicció aquí. Com a eina, és una oportunitat enorme: baixa la barrera tècnica per a materialitzar idees que abans exigien anys d'ofici. Com a model de negoci i de drets, genera un conflicte legítim: autoria, substitució del treball humà, amb què s'ha entrenat. No ho simplificaria en bo o dolent. És una tensió que el sector haurà de resoldre amb noves regles.
De quina manera està canviant la manera de treballar dels artistes el fet de tenir una eina tan potent com la IA? Quines són les disciplines artístiques que se’n poden beneficiar més?
Crec que el major canvi no està tant en el resultat com en el procés creatiu. Abans una idea podia trigar dies a materialitzar-se; ara pots generar desenes de versions en qüestió de minuts i dedicar més temps a seleccionar, combinar i refinar. Les disciplines més beneficiades crec que són l'animació, el disseny gràfic etc.
Pot ‘atrofiar’ la creativitat humana el fet de tenir la IA al nostre abast?
Internet va atrofiar la nostra manera d'investigar? De connectar? Photoshop o les càmeres digitals van matar la creativitat? Crec que no, el que van canviar va ser la manera de crear. La diferència, com sempre, la marquen les persones, només atrofiarà aquells que la utilitzin per a deixar de pensar.
Hem vist com per exemple en els cartells de concerts, festes majors o altres activitats la IA és cada vegada més present. No li treu autenticitat i singularitat a aquestes ‘obres del dia a dia’?
En part sí, perquè s'ha utilitzat sense cap mena de direcció d'art i es perd la singularitat. El problema de nou no és l'eina sinó usar-la sense criteri. En moltes ocasions la falta de pressupost provoca la solució fàcil. Quan vam veure el primer cartell d'aquestes característiques ens vam sorprendre de la capacitat que tenien de fer-ho, no obstant això, quan veiem que tots ho fan igual es perd l'essència i la creativitat torna a guanyar rellevància.
En el cas dels robots, existeix el concepte de la vall inquietant. És a dir, com més s’assembla un robot o figura artificial a un humà sense arribar a ser-ho del tot, més sensació de rebuig o incomoditat pot provocar. En el cas de l’art, existeix una rèplica d’aquest concepte?
Pot ser que sí, però es manifesta de manera diferent. Curiosament les millors obres creades amb IA no intenten ocultar que han estat generades digitalment. Crec que la creació digital no ha de voler competir amb la creació tradicional i viceversa, perquè, encara que tots dos tinguin com a objectiu entretenir, ho fan des de perspectives diferents.
Al final, per generar imatges amb intel·ligència artificial és necessari beure d’altres continguts. En quin punt deixa això l’autoria de les obres i sobretot la propietat intel·lectual? Com es pot regular?
És el debat per excel·lència que està damunt de la taula. I no tenim una resposta ferma. La tecnologia habitualment va més ràpid que la legislació. I això fa que per ara no hi hagi una resposta. Segurament veurem models on els artistes puguin decidir si autoritzen l'ús i en aquest cas cobrar a través d'un model de llicències. No crec que hi hagi una solució única i tampoc crec que es vagi a solucionar aviat.
Els NFTs van ser un dels primers ‘booms’ d’art digital, però han desaparegut del mapa. Pot passar el mateix amb els dissenys de la IA? Existeix la possibilitat que tornem a un art més tradicional, ara que està de moda tot el que s’associa amb el vintage?
No, són casos totalment diferents. El boom NFT no va ser artístic sinó financer, la gent va entrar a especular, no a crear. I com tot boom financer, quan va passar el hype, es va refredar. La IA generativa no depèn d'un mercat, és una eina de producció. Pot perdre força, efectivament ara estem en una fase prèvia a la maduresa. Però no ho veig com una substitució.