Un estudi liderat per professionals dels Serveis de Microbiologia i de la Unitat d’ITS Drassanes del Servei de Malalties Infeccioses de l’Hospital Vall d’Hebron de Barcelona, ha descrit 9 casos de dermatofilosi diagnosticats a Barcelona entre desembre de 2025 i març de 2026. Les dades clíniques, epidemiològiques i genòmiques observades apunten a una possible transmissió entre persones en el context de contacte íntim o sexual. La dermatofilosi és una infecció cutània poc freqüent en humans causada per bacteris del gènere 'Dermatophilus'. Fins ara, els casos humans descrits a la literatura científica s’havien relacionat principalment a persones en contacte amb animals, especialment bestiar, cavalls o altres mamífers.
El treball ha estat publicat a la revista Emerging Infectious Diseases. En aquest estudi, s’han analitzat 9 casos detectats a Barcelona. Els pacients eren homes que havien mantingut relacions amb altres homes i que presentaven lesions cutànies lleus, com ara erupcions, pàpules o nòduls, localitzades sobretot a la zona genital, els engonals, les cuixes o l’àrea de la barba. Tots van evolucionar favorablement i van respondre bé al tractament antibiòtic, sense complicacions.
Espècia bacteriana no identificada
L’anàlisi microbiològica i genòmica de les mostres va indicar que els microorganismes identificats eren molt similars entre si, fet que reforça la hipòtesi d’un origen comú recent.
Juan José González, adjunt del Servei de Microbiologia de Vall d'Hebron i cap del grup de Microbiologia del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), afirma que els resultats "apunten a un possible canvi en el patró de transmissió d’aquest bacteri, que fins ara s’havia associat sobretot a l’exposició animal. A més, les dades genòmiques mostren que els bacteris formen un llinatge diferenciat dins del gènere 'Dermatophilus', fet que obre la possibilitat que corresponguin a una espècie bacteriana encara no descrita i que podria tenir un comportament epidemiològic diferent del conegut fins ara". Però vol tranquil·litzar a la població explicant que "es tracta d’una infecció poc freqüent i els casos observats han tingut una clínica lleu".
Els autors assenyalen que les manifestacions clíniques poden ser poc específiques. Per aquest motiu, Vicente Descalzo, adjunt del Servei de Malalties Infeccioses de Vall d’Hebron i investigador del grup de Malalties Infeccioses del VHIR, destaca que “és important que els professionals tinguin en compte aquesta infecció davant determinats quadres cutanis, per tal de facilitar-ne el diagnòstic i el tractament”.
Casos compatibles
Arran d’aquesta comunicació, els investigadors han tingut coneixement de nous casos compatibles en altres ciutats de l’Estat i d’Europa, fet que suggereix que no es tracta d’un fenomen estrictament local i que podríem estar davant d’una infecció cutània emergent, probablement infradiagnosticada.
Tot i que encara calen estudis addicionals per determinar amb precisió i l’abast i els mecanismes de transmissió implicats, els autors subratllen la importància d’augmentar la sospita clínica davant lesions cutànies compatibles, promoure la presa de mostres microbiològiques i impulsar una vigilància coordinada entre les unitats d’infeccions de transmissió sexual, microbiologia i salut pública.