Barcelona ha registrat 29.482 nous casos d'ansietat durant el 2024, amb una incidència més alta entre les dones, les persones joves i els districtes més desfavorits de la ciutat. Així ho indica l'informe 'La Salut a Barcelona 2024', presentat aquest divendres per l'Ajuntament de Barcelona. Segons el document, els casos d'ansietat han mostrat un augment preocupant, especialment en els sectors més vulnerables.
L'informe també ha destacat que el 2024 ha estat un any amb 67.720 xeringues recollides a la via pública a Barcelona, una mitjana de 185 al dia, una xifra que, tot i que estable, és notablement inferior als gairebé 120.000 registres de fa dues dècades. El districte de Ciutat Vella ha estat, un any més, el que ha registrat més recollides de xeringues, seguit per Sant Martí i Sants-Montjuïc.
L'ansietat i la depressió són els problemes psicològics més freqüents i els que estan més relacionats amb les condicions de vida de les persones, destaca l'informe, que també reflecteix les diferències en l'impacte en dones i homes.
"Des de l'Ajuntament volem posar focus en aquesta problemàtica, el benestar emocional és un eix prioritari pel nostre govern", ha destacat la regidora de Salut, Marta Villanueva, que ha fet valdre la tasca amb entitats i el servei 'EstarB', posat en marxa aquest 2025. També ha subratllat la importància de la salut comunitària, amb més de 230 intervencions l'any passat. "La salut comença al costat de casa", ha dit, tot apuntant la feina conjunta amb la Generalitat per ampliar els CAP a la ciutat.
Ansietat i depressió
L'any passat, es van registrar 29.482 nous casos d'ansietat, dels quals 18.854 en dones, fet que suposa una taxa de 953,2 dones i 578,5 homes de cada 100.000, respectivament. Així, mostra una major incidència d'ansietat entre les dones. D'altra banda, l'ansietat també és més freqüent en les edats més joves en tots dos sexes.
Pel que fa a la distribució territorial, l'impacte és més alt en alguns districtes més desfavorits, com Nou Barris o Ciutat Vella, si bé també destaca l'Eixample. Per contra, Les Corts i Sarrià-Sant Gervasi registren les taxes amb incidència més baixa.
Segons les dades, el 2024 es van registrar 9.262 nous casos de depressió, 6.008 en dones, xifra que suposa una taxa de 303,7 dones i 177,1 homes de cada 100.000, respectivament. Així, en el cas dels nous diagnòstics de depressió, les taxes més elevades també es donen en les dones. Contràriament al que s'ha observat amb l’ansietat, les taxes de depressió augmenten amb l'edat.
Consum de drogues i xeringues al carrer
El 2024, es van registrar 4.166 inicis de tractament per trastorns per ús de substàncies, als centres ambulatoris de la xarxa pública de Barcelona, gairebé el triple en homes (3.078) que en dones (1.088). L'alcohol és la substància que liderava els inicis de tractament en ambdós sexes, seguit de la cocaïna i el cànnabis, tots ells amb xifres d’inicis bastant constants durant els últims anys.
Segons destaca l'informe, els inicis associats al consum d'opiacis han anat disminuint progressivament a la ciutat i s'han reduït pràcticament a la meitat en els últims cinc anys. En canvi, els inicis de tractament per consum de metamfetamina augmenten. Des del 2015, s'ha pràcticament multiplicat per 9 en el cas dels homes i s'ha triplicat en el cas de les dones. Durant l’any 2024, l'1,1% del total d’inicis de tractament de les dones iel4,9% dels inicis dels homes van ser per metamfetamina.
Joan Ramon Villalbí, gerent de l'Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB), ha explicat que el mercat de les drogues està canviant a Barcelona, amb una disminució de l'heroïna i els opiacis i una predominança de drogues estimulants, algunes amb "molta capacitat addictiva". "Històricament, la predominant era la cocaïna", ha recordat explicant que la més present era el crac, que és "molt addictiu i compulsiu". La compulsivitat, ha dit, genera més residus a l'espai públic. Per contra, ara s'està veient una pujada de les metamfetamines, que estan "desplaçant" el crac, fet que els preocupa "moltíssim".
L’any 2024 es van recollir a Barcelona 67.720 xeringues a la via pública, una xifra molt semblant a la de l'any anterior. Destaca una disminució important a partir del mes de juny, que d'acord amb l'informe pot ser degut a un increment de la disponibilitat i consum de drogues per via inhalada o pel desplaçament del consum injectat a altres espais, com els espais de consum supervisat de la xarxa d'atenció a les drogodependències. Ciutat Vella concentra, amb diferència, la major part d'aquestes xeringues a la via pública.
Villalbí ha apuntat que segurament la tendència del 2025 serà positiva, pels canvis en el mercat de les drogues i l'oferta de serveis de reducció de danys. Segons ha explicat, l'any 2023 una important ofensiva policial per erradicar els narcopisos a Ciutat Vella, fet que va provocar la sortida a la via pública d'activitats que abans es feien en aquests espais.
Per la seva banda, Villanueva ha destacat que l'Ajuntament treballar per garantir que l'espai públic és "segur i tranquil" i està "cuidat". En aquest sentit, ha parlat de l'augment dels educadors de carrer, que acompanyen les persones addictes perquè facin el consum fora de l'espai públic, en espais segurs i supervisats.
Més ideacions suïcides en districtes desfavorits
Pel que fa a les ideacions i temptatives suïcides, el 2024 es registren taxes més altes en dones i persones joves, també als districtes més desfavorits. En canvi, el suïcidi va ser més freqüent en homes i augmentava amb l'edat, amb una distribució desigual per districtes segons sexe. Segons el registre del Codi Risc Suïcidi, l’any 2024 es van atendre al sistema sanitari 1.988 episodis de persones residents a Barcelona (1.128 ideacions i 860 temptatives), que van ser més freqüents en dones. Respecte a les temptatives, les ideacions van ser més habituals en persones més joves.
Els episodis d'ideacions i temptatives van ser més freqüents per a ambdós sexes als districtes més desfavorits de la ciutat, especialment a Ciutat Vella, Sant Andreu, Sants Montjuïc i Nou Barris mentre que Sarrià-Sant Gervasi, Gràcia i l'Eixample van ser els districtes on n'hi va haver menys.
Altres dades
L'informe també recull dades del 2023 que indiquen, segons el Registre de Mortalitat de Barcelona, que l'esperança de vida en néixer era de 87,5 anys per a les dones i de 82 anys per als homes, xifres són molt semblants a les del 2019 que indiquen que la ciutat ha recuperat l'esperança de vida després de l'impacte de la pandèmia.
Pel que fa a la mortalitat prematura, les morts per càncer han disminuït en ambdós sexes de forma considerable, gràcies a les millores en els programes de prevenció, la detecció precoç i els tractaments. L’any 2023 el càncer de mama es manté a com primera causa de mort prematura en dones, mentre que en els homes els suïcidis passen a la primera posició.
Pel que fa a l’entorn físic, l’informe de l'ASPB destaca que la millora de la qualitat de l’aire a la ciutat ha fet reduir també els casos de mortalitat i malaltia atribuïbles a la contaminació. En concret, segons l’informe, els nous casos d’asma infantil atribuïbles a aquesta causa s’han reduït un 28%, passant de 1.100 en la contaminació prepandèmia (2018-19) a 800 en l’actual (2020-2024). Tanmateix, assenyala, que si Barcelona arriba a assolir els límits de contaminació de l’aire que es plantegen pel 2030, encara es reduirien un 40% més.
L’any 2024 els nivells d’NO2 a la ciutat es van continuar reduint i les partícules es van mantenir estables. En totes les estacions de vigilància es van complir els límits legals europeus de qualitat de l’aire, però cal tenir en compte que en general no s’arriba al que seran els futurs límits legals el 2030, i que cap dels dos contaminants va arribar als nivells de protecció de la salut recomanats per l'Organització Mundial de la Salut.
