L’esport sabadellenc comença el 2024 de dol i és que la pionera atleta Carmen Valero, després de diversos dies en coma, ha mort aquesta matinada a l’edat de 68 anys. Abans d’acabar l’any, Valero va patir un vessament cerebral que la deixava en estat crític, segons informava una nota compartida a les xarxes socials de la Federació Espanyola d’Atletisme. A través d’un comunicat de la mateixa família, es confirmava que en les últimes hores l’atleta havia estat desconnectada fins que el seu cor ha deixat de bategar aquesta matinada del dia 2 de gener.
Carmen Valero ha deixat una empremta inesborrable en el món de l’esport sabadellenc, espanyol i internacional, coronant-se com a la primera dona a participar en uns Jocs Olímpics, a Montreal l’any 1976. Nominada millor atleta del segle XX i guanyadora de dos títols mundials de cros es considerava plenament sabadellenca, tot i que va néixer a la localitat terolenca de Castelserás.
Valero va començar en el món de l’atletisme l’any 1969, a la Joventut Atlètica de Sabadell i de la mà de l’entrenador Josep Molins, que morí el març de l’any passat. Malgrat despuntar com a esportista, el simple fet de ser dona li va comportar haver de demostrar més la seva vàlua com a atleta que els seus companys homes. En un món masculinitzat on les dones eren completament marginades, Valero va haver d’anar a contracorrent, sense cap ajuda i compaginant la seva professió amb altres feines per a poder viure. Malgrat les adversitats, Carmen Valero va aconseguir també 25 títols nacionals, dels 800 als 5.000 metres.
Nos ha dejado Carmen Valero 🖤
Nuestra pionera.
La mujer que abrió camino.
La madre de nuestro atletismo.
La primera atleta olímpica 🇪🇸.
Bicampeona del Mundo de cross.
La mejor atleta española del s.XX
Gracias, Carmen, te estaremos eternamente agradecidos.
DEP pic.twitter.com/fm9yayrdii
— atletismoRFEA (@atletismoRFEA) January 2, 2024
Amb 25 anys va deixar de córrer per a ser mare i durant dos anys va paralitzar els seus entrenaments, ja que la Federació hi estava en contra i posava traves. Després d’aquest temps i entrenar durant gairebé dos mesos, la pionera atleta va decidir córrer el campionat d’Espanya i, malgrat tenir-ho tot en contra els va deixar amb un pam de nas, va obtenir la victòria i va refusar anar al Mundial.
Un cop es va retirar de l’atletisme, l’atleta va prendre encara més consciència de la humiliació que rebien les dones pel simple fet de ser-ho. D’aquesta manera, va exercir una labor activista i va participar en diferents actes de reivindicació de la dona, fent palès i tal com havia expressat en més d’una ocasió “que tan sols feia menys de 20 anys que els seus amics i coneguts van començar a valorar el que havia assolit“.
Gràcies a la seva lluita contra el masclisme de la societat espanyola dels anys 70, Carmen Valero va trencar barreres, obrint pas a moltes dones atletes que han deixat clar que l’esport femení ha vingut per quedar-se.
