El 25,3% de la població de l'àrea metropolitana de Barcelona es va sentir víctima d'almenys un delicte el 2024, segons una enquesta de l’Institut Metròpoli per encàrrec de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) publicada aquest dimecres. La xifra recula lleugerament respecte a l'any anterior (26%), però és la quarta més alta de les últimes dues dècades i s'enfila a gairebé un terç de la població sumant-hi la ciberdelinqüència. Per tipus de delicte, prop d'un de cada cinc ciutadans (18,3%) assegura que ha patit fets contra la seguretat personal, com ara robatoris sense violència. El vehicle és el segon àmbit amb més incidència delictiva, seguit del domicili. L'Hospitalet de Llobregat, Barcelona i Badalona lideren la proporció de víctimes.
El general, la proporció de víctimes és més elevada entre la població que viu a les ciutats més grans. Per exemple, la ciutat de Barcelona està tres punts per sobre del conjunt metropolità, amb un 28,6% dels ciutadans que es van sentir víctimes d'almenys un delicte durant el 2024. L'Hospitalet de Llobregat, però, encara arriba a una proporció més alta (30,8%) i Badalona s'hi queda a prop (28.2%). A l'altre costat de la balança, les àrees de Vallès-Collserola i Sant Cugat del Vallès destaquen per ser les àrees on el nivell de seguretat del barri i de la ciutat rep valoracions més elevades per part dels veïns i veïnes.
Els resultats anuals de l’Enquesta de victimització de l’àrea metropolitana de Barcelona (EVAMB), que ha comptat amb 7.845 entrevistes dutes a terme entre el febrer i l'abril del 2025 preguntant sobre l'any anterior, reflecteix que els barris metropolitans reben una valoració mitjana de 6,46 punts sobre 10 en percepció de seguretat. Pel que fa a les ciutats de la mateixa regió, la nota cau al 5,93, uns valors molt similars als de l'enquesta anterior. Per territoris, l'estudi constata que la sensació de seguretat és més baixa en les zones i ciutats més poblades.
Així, al voltant d'un 45% de la població declara estar "bastant o molt" preocupada per la possibilitat de ser víctima d'un delicte, sigui en l'àmbit físic o digital, mentre que un 53% defensa estar-ho "gens o poc". Segons l'estudi, el fet que els valors siguin gairebé idèntics en seguretat física i digital suggereix que la preocupació per la seguretat digital ja s’ha equiparat a la física, cosa que podria estar indicant una consciència creixent sobre les amenaces vinculades a l’entorn en línia –és a dir, frau, robatori de dades i suplantació d'identitat, entre d'altres.
Per cossos policials, els Mossos s'han situat en una valoració del 7,13 sobre 10, mentre que les policies locals se situen en el 6,73. Les puntuacions més elevades de Mossos es registren als àmbits del Llobregat i el Vallès-Collserola, i les policies locals obtenen les millors valoracions al Llobregat –la Guàrdia Urbana de Badalona i la Guàrdia Urbana de Barcelona són les que reben valoracions més baixes, però per sobre dels 6 punts.
El 13,7%, víctimes de la ciberdelinqüència
La mostra reflecteix que, a banda de la seguretat personal, el vehicle i l'habitatge, un dels àmbits amb més delictes percebuts és el de la ciberdelinqüència. El 13,7 % de les persones de l’àrea metropolitana de Barcelona afirmen que han estat víctimes d’algun delicte en l’àmbit digital, amb les estafes en compres en línia o el robatori de diners o pagaments mitjançant dades bancàries en línia com a formes principals.
Les xarxes socials o aplicacions concentren gairebé tres de cada deu casos (29,2 %), fet que les situa com el principal espai de victimització virtual. En segon lloc, la missatgeria instantània, com WhatsApp o Telegram, representa el 16,0 % dels casos. Les targetes bancàries i la banca en línia (11,2 %) i la compra en línia (10,3 %) són el tercer i quart canal més habitual, fet que posa de manifest la rellevància dels delictes vinculats al frau econòmic i al comerç electrònic.