15 mesos de presó sis joves per aturar i pintar un vagó del metro de Barcelona

Segons la primera sentència, cap a les 2.30 hores de la matinada del 23 de desembre del 2017 els sis joves van aturar el tren accionant el polsador d’emergència i van pintar els dos costats del vagó amb esprais.

La sentència recorreguda i la de primera instància van considerar que els fets comesos pels acusats no eren delicte perquè no van generar un menyscapte o deteriorament de l’objecte –vagons– que n’exigís la reposició, sinó el deslluïment. El Suprem, però, discrepa d’aquest criteri i confirma la seva doctrina jurisprudencial sobre el delicte de danys, el vessant objectiu del qual consisteix a causar un dany (no comprès en altres títols) en propietat aliena. En aquest concepte –indica el tribunal– solen considerar-se comportaments de destrucció, inutilització, deteriorament o menyscabament d’una cosa. La sentència explica que la destrucció equival a la pèrdua total del valor; la inutilització suposa la desaparició de les qualitats i utilitats; el deteriorament, per part seva, suposa la pèrdua de la seva funcionalitat; el menyscabament consisteix en la seva destrucció parcial, una retallada de la integritat, o una pèrdua de valor.

Afegeix que com que es tracta d’un delicte patrimonial, el resultat ha de comprendre la seva avaluació econòmica degudament taxada. “Hi ha àmbits en què no es produeix una destrucció o un menyscapte físic de l’objecte material, però sí un deteriorament, lligat a una alteració rellevant de la seva aparença externa. La conducta descrita al factum va causar un menyscapte al bé. La seva reparació va reclamar una actuació per a la restitució al seu estat anterior, econòmicament avaluable i que ha estat quantificada”, subratlla la sala.

Des d’una interpretació lògica –aclareix el tribunal– “la realització d’unes pintades produeix un mal al bé: subsumible en el delicte de danys mentre la reparació requereix un desemborsament econòmic. El bé ha estat danyat en la configuració física, estètica i funcional. Difícilment podríem afirmar que els vagons no han estat danyats i/o deteriorats, quan cal una reparació, avaluable econòmicament, per a la seva reposició a l’estat en què el titular els tenia”. La sala reitera que “el deslluïment d’un bé que impliqui una pèrdua del valor o suposi una necessitat de reparació avaluable econòmicament, ha de ser reconduït al delicte de danys. La derogació del precepte no arrossega la despenalització de la conducta que contemplava. Així es dedueix de l’exposició de motius de la reforma del 2015 i algunes incidències en la tramitació que la recurrent destaca en el seu argumentari i que il·lustren sobre quina era la voluntat del legislador”.

“Despenalitzada la falta de deslluïment el 2015 que contemplava supòsits en què el resultat bàsic només requeria feines de neteja, la conducta està penalitzada ara com un delicte de danys si resulten perjudicis patrimonials. La quantia determinaria el rang del delicte (lleu o menys greu)”, diu la sentència.

Conseqüentment, –conclou el tribunal– “el dany que es declara provat és el resultat d’una acció dirigida a la seva producció. La necessitat de reparació –tot en darrer terme és susceptible de ser reparat– comporta una lesió al patrimoni aliè, consistent en una minva causada pel mal produït”.