10 anys de presó per un mestre de la Salle Bonanova per agredir sexualment al seu fillastre i alumne fa més d'una dècada

L'home va aprofitar la condició de professor, entrenador de futbol i parella de la mare per abusar del menor entre el 2010 i el 2013

18 de maig de 2026 a les 12:10h

El Tribunal Suprem ha confirmat la condemna de 10 anys de presó per al mestre de la Salle Bonanova acusat d'agredir sexualment un fillastre i alumne, que va dictar el juny de 2024 l'Audiència de Barcelona.

Segons ha avançat El Pêriódico i ha confirmat l'ACN, el Suprem no ha admès el darrer recurs judicial de l'exprofessor, un recurs de cassació contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia i, per tant, confirma la condemna dictada per l'Audiència de Barcelona fa gairebé dos anys.

Fets de fa més d'una dècada

Els fets van tenir lloc entre el 2010 i el 2013, quan el noi tenia entre 12 i 15 anys. En la sentència inicial s'explicava que l'home va aprofitar la condició de professor, entrenador de futbol del Club Esportiu La Salle i de parella de la mare per agredir sexualment al menor. 

Segons la sentència, l'home va aconseguir forjar una relació de "dominació i por" a través de la qual va aconseguir que el nen accedís a les peticions sexuals que li feia. La majoria d'agressions van tenir lloc als vestuaris del Club Esportiu La Salle, però també n'hi va haver al domicili que l'home compartia amb la mare del menor agredit, amb ell mateix i amb la seva germana petita. Altres escenaris d'agressions van ser un refugi de muntanya a la Cerdanya o un pis de vacances a Menorca. El Club Esportiu La Salle Bonanova i l'escola van ser considerats responsables civils subsidiaris.

Confirmació del Tribunal Suprem

La sala penal del Suprem entén que la part recurrent no al·lega ni planteja arguments diferents dels ja esgrimits en apel·lació i subratlla, a més, que l'òrgan d'apel·lació ja va donar una resposta "lògica i motivada".  D'altra banda, el tribunal tampoc accepta que hi hagi hagut dilacions indegudes.

La part recurrent havia al·legat que s'havia vulnerat el dret a la presumpció d'innocència per falta de prova de càrrec, en sostenir que la condemna es basa en una declaració i que no s'hauria acreditat una "pluralitat d'episodis". El Suprem, però, creu que la valoració ja feta pel Tribunal Superior en la resolució del recurs d'apel·lació resulta "encertada" i constata que ha existit "càrrec de prova". D'altra banda, recorda que en la via de la cassació només és revisable la "coherència racional" de la valoració del tribunal i de les declaracions dels testimonis, i conclou que en el cas present no hi ha cap objecció.