L’Executiu andorrà ha organitzat aquest dimarts al vespre una nova edició d”El cap de Govern respon’, el format audiovisual en què el cap de Govern, Xavier Espot, ha contestat en directe a les preguntes, reflexions i propostes de la ciutadania sobre habitatge i poder adquisitiu. El programa s’ha emès en directe a través d’Andorra Difusió i dels canals oficials del Govern.
De la mateixa manera que en les dues edicions anteriors d’‘El cap de Govern respon’ –que es van celebrar durant la pandèmia de la COVID-19 per donar resposta als dubtes de la població sobre l’emergència sanitària– la ciutadania ha pogut adreçar les seves preguntes mitjançant el web www.visc.ad, entre el 16 i el 22 de gener. Aquest format d’audiència ciutadana s’emmarca en el Reglament de participació ciutadana i busca una participació directa.
En total s’han rebut una seixantena de preguntes, que, davant la impossibilitat de respondre-les una per una durant el programa, s’han agrupat en quatre grans blocs temàtics: qüestions generals sobre habitatge i poder adquisitiu; reflexions i propostes sobre polítiques d’habitatge; dubtes sobre col·lectius amb necessitats específiques: joves i gent gran; preguntes relatives a l’impacte de la inversió estrangera en els preus de l’habitatge. Per tal de resoldre els dubtes principals i representatius de l’interès general, Espot ha contestat les preguntes més rellevants i significatives de cada bloc. A partir dels pròxims dies les qüestions que no s’han pogut respondre en directe s’aniran contestant per escrit i es publicaran a la plataforma www.visc.ad.
Entre les preguntes més destacades, el cap de Govern ha pogut abordar la problemàtica de l’habitatge al país. Així, Xavier Espot ha recordat que al llarg de la present legislatura l’Executiu ha dut a terme una política centrada en la protecció de les persones i de les famílies, en l’estímul del mercat de l’habitatge de lloguer i en la governança. “Tres eixos que són complementaris i tots ells necessaris”, ha apuntat Espot, que ha emfatitzat que “durant els últims quatre anys des del Govern s’ha volgut donar prioritat absoluta a la gestió de l’habitatge”.
Una acció transversal que ja ha permès posar al mercat de lloguer més de 770 habitatges. A tall d’exemple, Espot s’ha referit a l’excepció del tipus de gravamen de l’ITP del Govern per adquisició d’habitatges destinats al mercat de lloguer; a l’IGI superreduit al 0% per l’activitat d’arrendaments d’habitatges, així com al fet d’haver facultat als comuns per reduir fins al 0% la cessió econòmica en sòl urbà consolidat per a habitatges de lloguer; o l’excepció de criteris d’habitabilitat per reformar habitatges i de canvi d’ús d’establiments hotelers.
En paral·lel, el cap de Govern ha posat en relleu que el Consell de Ministres també ha aprovat diversos programes per impulsar un parc d’habitatges de titularitat pública. I és que l’Executiu destinarà un total de 35 milions d’euros en els anys vinents a comprar, llogar i construir habitatges per a lloguer assequible. Concretament, el Govern aprovisionarà un total d’onze milions d’euros per a la compra de pisos, vuit milions d’euros per al lloguer de pisos, i 16,2 milions per a l’adjudicació del projecte de la Borda Nova, que preveu 44 habitatges a preu assequible.
Espot ha assenyalat que el Govern treballa per fomentar el creixement del país, impulsant el mercat d’habitatges de lloguer, en sintonia amb una bona ordenació i gestió eficient dels usos del sòl i dels recursos. “Calia fer una aturada i una reflexió al tomb del creixement urbanístic del país”, ha apuntat. En aquest sentit, el cap de Govern ha indicat que s’han impulsat accions de gran importància com la moratòria dels allotjaments turístics i l’obligatorietat als comuns de disposar d’estudis de capacitat de càrrega màxima de cada parròquia, adequant les previsions de creixement de la població als recursos i infraestructures existents i previstos.
Seguint amb qüestions relatives a l’habitatge, Xavier Espot ha ressaltat la importància de la pròrroga d’un any en els contractes d’arrendament d’habitatge, una mesura aplicada successivament des de 2019 i que ja protegeix gairebé el 80% d’habitatges d’Andorra. També ha volgut subratllar que des del Govern s’ha impulsat la flexibilització dels ajuts a l’habitatge, passant d’una convocatòria tancada a una d’oberta perquè es pugui sol·licitar aquest ajut durant tot l’any i amb uns criteris que faciliten l’accés a més ciutadans.
En relació amb els joves, el cap de Govern ha assenyalat la creació del Programa d’emancipació per a joves. Un programa que atorga ajuts directes per facilitar el lloguer a la població d’entre els 22 i els 30 anys –ambdós inclosos– i que opten a emancipar-se. L’ajut cobreix l’import dels dos mesos de dipòsit i el mes corrent que ha d’abonar el llogater per accedir a l’habitatge.
En relació amb el poder adquisitiu, Espot ha destacat l’aprovació del decret que estableix que el salari mínim horari interprofessional per a l’any 2023 s’ha d’incrementar un 7,1% a partir del dia 1 de gener. Es recorda que en el darrer any i tenint en compte l’increment que es va fer al passat mes de maig, el Govern ha incrementat el salari mínim en un 14%.
Així mateix, el Govern, amb l’aprovació del Consell General, ha promogut una llei per protegir totes les famílies del país i incrementar els salaris als treballadors del país. Així, i també amb efectes a partir de l’1 de gener d’enguany, tots els empresaris estan obligats a incrementar, com a mínim, el salari de les persones treballadores que percebin un salari fix brut que, en còmput anual i per la jornada legal ordinària de treball, sigui inferior o igual a 48.000 euros. L’increment s’ha de fer seguint una fórmula concreta: els salaris inferiors als 1.400 euros mensuals augmenten un 7,1% i la resta, fins als sous superiors als 4.000 euros mensuals, ho faran amb un percentatge descendent fins a arribar al 0%.
Finalment, pel que fa a l’impacte de la inversió estrangera en els preus de l’habitatge, Xavier Espot ha afirmat que s’han emprès accions com ara la modificació de la Llei qualificada d’Immigració, que va comportar canvis per al règim dels residents passius com ara l’augment de la inversió inicial per a les residències passives de 400.000 a 600.000 euros. En tot cas, Espot ha recordat els beneficis de la inversió estrangera pel país.
Podeu consultar el programa ‘El cap de Govern respon’ complet a la pàgina web d’Andorra Difusió.
