El nou Pla d’Ordenació i Urbanisme Parroquial (POUP) d’Andorra la Vella ha obert un debat que va més enllà de les alçades dels edificis o dels metres quadrats que es podran construir. L’aprovació de la seva exposició pública ha posat sobre la taula dues concepcions diferents sobre com ha de créixer la capital i quin paper han de tenir l’administració i la iniciativa privada en aquest procés.
D’una banda, la majoria comunal d’Enclar aposta per contenir el potencial de creixement que permetia el planejament anterior. El nou POUP preveu una reducció mitjana de l’edificabilitat del 40%, limita en determinades zones l’alçada dels edificis a set plantes i incrementa la cessió obligatòria fins al 30%. L’objectiu defensat pel Comú és disposar de més espai públic, zones verdes i equipaments i evitar un desenvolupament urbanístic que considera excessiu.
A l’altra banda ha aparegut Virtus, que aquest cap de setmana ha carregat amb duresa contra el plantejament. La formació qualifica el nou model d’“ideològic i intervencionista” i considera que les noves restriccions poden tenir conseqüències especialment importants sobre el mercat del lloguer, i la discrepància se centra, sobretot, en la manera d’abordar el problema de l’habitatge.
Virtus defensa que reduir la capacitat de construir i augmentar simultàniament les càrregues que assumeixen propietaris i promotors pot acabar reduint la iniciativa privada. La formació diferencia, a més, entre les promocions destinades a la venda i les estinades al lloguer. Considera que les primeres tenen més capacitat per repercutir els increments de costos sobre el preu final, mentre que les segones necessiten molts més anys per recuperar la inversió.
És precisament aquí on emergeix la confrontació entre els dos models. Enclar parteix de la necessitat de limitar el creixement potencial d’Andorra la Vella i utilitzar el planejament urbanístic per ordenar la ciutat, mentre que Virtus posa l’accent en la necessitat de mantenir unes condicions que incentivin l’augment de l’oferta residencial privada.
La cessió obligatòria del 30% és un dels punts on aquesta diferència es fa més evident. Virtus considera que exigir que gairebé un terç del terreny passi a mans públiques pot comprometre la viabilitat de determinades promocions destinades a l’arrendament. També considera insuficient la possibilitat d’obtenir un 10% addicional d’edificabilitat quan es destini a habitatge assequible.
Enclar, en canvi, ha defensat des de l’inici del mandat la necessitat de replantejar la capacitat de creixement de la parròquia. El cònsol major, Sergi González, ja havia situat la revisió del POUP com una eina per decidir no només quanta gent pot arribar a viure a Andorra la Vella, sinó també sota quin model de ciutat.
El debat també incorpora Demòcrates, que es va abstenir en la votació per sotmetre el POUP a exposició pública. El conseller David Astrié va assegurar compartir la necessitat de limitar el creixement urbanístic, però va expressar dubtes sobre l’impacte que la reducció de l’edificabilitat pot tenir sobre el preu de l’habitatge.
El POUP entra ara en el període d’exposició pública i, per tant, encara pot experimentar modificacions. Però la seva presentació ja ha servit per dibuixar un debat polític de fons: fins a quin punt l’administració ha de restringir el potencial urbanístic per controlar el creixement de la ciutat i fins a quin punt aquestes limitacions poden acabar reduint l’oferta d’habitatge.
Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat