El meteoròleg i presentador de 3Cat, Tomàs Molina, ha posat l’accent en un element que, segons explica, pot acabar pesant tant com la neu de les pistes: la temperatura que fa als llocs d’origen dels esquiadors. En declaracions a l’Agència de Notícies Andorrana, ha remarcat que, fins i tot amb domini esquiable en bones condicions, la calor fora de les zones de muntanya pot alterar la predisposició dels clients a desplaçar-se fins al Pirineu.
La percepció del client, al centre de l’equació
Molina ha explicat que les estacions poden fabricar neu i mantenir les pistes operatives, però ha insistit que aquest factor no ho determina tot. Com a exemple, ha apuntat que una persona que visqui a Barcelona i es trobi amb temperatures de més de 20 graus pot tenir menys ganes d’agafar el cotxe i anar a esquiar.
Segons ha advertit, el sector no només ha de mirar què passa a la muntanya, sinó també com interpreten els usuaris la situació i fins a quin punt estan disposats a fer el desplaçament. "Si perds la confiança de l’usuari, del client, tens un problema seriós", ha afirmat.
Una nova estratègia comercial davant el canvi climàtic
En aquest context, el meteoròleg defensa que les estacions hauran d’adoptar una 'nova aproximació comercial' davant l’avenç del canvi climàtic i els canvis d’hàbits dels esquiadors. Ha subratllat que no n’hi ha prou amb fer campanya publicitària, sinó que cal informar, donar garanties i preservar la confiança en un escenari amb neu més irregular.
Per a Molina, hi ha dos moments especialment sensibles per al negoci de la neu: l’arrencada de la temporada, amb el pont de la Puríssima, i Setmana Santa. En aquest últim període, la coincidència amb temperatures més altes i amb altres opcions turístiques pot restar afluència, sobretot quan cau al mes d’abril.
A partir d’aquí, considera que les estacions hauran de repensar qüestions com els preus dels forfets, l’oferta complementària i la diversificació de l’activitat. Segons ha indicat, el repte ja no és només saber si hi haurà neu, sinó entendre com aquest nou escenari pot modificar el comportament del consumidor de turisme hivernal.
El Pirineu occidental, amb més recorregut que l’oriental
Molina també ha diferenciat l’impacte del canvi climàtic segons el tram del Pirineu. Ha assenyalat que les zones més occidentals i nord-occidentals, com la Vall d’Aran, l’Alta Ribagorça, el Pallars i Andorra, podrien tenir més capacitat de resistència que els sectors orientals.
"Aquí a Andorra esteu millor, això sens dubte", ha afirmat. El meteoròleg ha afegit que les estacions d’aquesta part de la serralada poden tenir "com un recorregut més" i "aguantar més" davant l’escalfament global.
En canvi, ha indicat que aquesta lectura no es pot traslladar igual al Pirineu oriental, amb referències al Ripollès i la Cerdanya. En aquest àmbit, ha posat com a exemple que instal·lacions com La Molina ja estan notant més complicacions.
També ha apuntat que, més enllà de la ubicació, cada estació depèn d’aspectes com l’orientació, el vent i l’exposició solar. Ha explicat que els vents del nord poden portar neu, però alhora desplaçar-la o eixugar el terreny, i ha esmentat en aquest punt estacions com La Molina, Núria i Vallter.
Temporades amb començaments inestables
Pel que fa a l’evolució de les temporades, Molina ha descrit un patró que, segons diu, ja s’ha repetit els últims anys: un inici d’hivern amb condicions favorables, amb nevades a finals de novembre o durant desembre, i un canvi brusc a partir de gener.
Ha remarcat que les estacions poden mantenir les pistes gràcies a la producció de neu, però que això no sempre coincideix amb l’aspecte general del paisatge. Aquesta diferència, ha explicat, pot generar una distància entre la neu disponible per esquiar i la imatge d’hivern que percep el visitant.
El meteoròleg ha relacionat aquesta evolució amb els canvis en la circulació atmosfèrica de l’Atlàntic. Ha explicat que la circulació meridional de retorn de l’Atlàntic, coneguda com a AMOC, està variant, encara que els models no apunten que hagi de desaparèixer. Segons ha detallat, l’aigua freda procedent de les zones àrtiques després del desglaç estival avança cap al sud durant la tardor i pot influir en la temperatura de l’Atlàntic i, posteriorment, en la meteorologia europea.
En el cas dels Pirineus, ha indicat que els vents de ponent fan que aquesta evolució de l’Atlàntic pugui repercutir en l’inici de l’hivern. En aquest marc, ha assenyalat que entre l’octubre i el novembre, i també al desembre, es poden donar episodis més freds i precipitacions favorables per a la neu.
Un canvi climàtic que no avançarà de manera lineal
Molina ha avisat, però, que l’evolució climàtica no s’ha d’interpretar com un procés recte i constant. Per descriure-ho, l’ha comparat amb una taula que va perdent estabilitat a mesura que fallen diferents potes. "Aquest canvi que estem dient, un grau i mig, i sembla que sigui una cosa gradual, no és cert. Està fent estirabots", ha sostingut.
Segons la seva previsió, en els pròxims 15 anys les temporades d’esquí al Pirineu encara podrien començar amb "certa normalitat", però en un horitzó de 15 o 20 anys podrien aparèixer episodis hivernals més sobtats. A més llarg termini, ha apuntat que hi haurà hiverns en què algunes àrees podrien quedar-se sense neu suficient per a les temperatures massa altes.
També ha recordat que la neu acostuma a produir-se amb temperatures d’uns 3 graus positius com a màxim i que la cota de neu se situa habitualment entre els 1.800 i els 1.900 metres, encara que aquesta xifra pot variar. Per aquest motiu, ha advertit que les estacions amb una part important del domini per sota d’aquestes altures poden trobar més dificultats per mantenir l’activitat en els propers anys.
Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat