Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat
Les persones temporeres són un dels motors econòmics més importants del país, però per qüestions tècniques normalment no entren a les mostres nacionals de les enquestes, per tant, es desconeix de forma científica les característiques sociodemogràfiques amb les quals viuen a Andorra. És per aquest motiu que Andorra Recerca + Innovació (AR+I) ha impulsat una enquesta que permet obtenir una mostra representativa dels temporers d’hivern per saber aspectes com: el treball, l’habitatge i les xarxes de suport d’aquestes persones.
“Representen un 5,7% de la població, és d’interès sociològic i també de país poder tenir una enquesta que ens mostri les condicions de vida d’aquestes persones”, ha explicat durant la presentació dels resultats el coordinador del grup de Sociologia, Joan Micó. L’‘Enquesta Temporer/es d’Hivern 2025-26, treball, habitat i xarxes’ està impulsada per l’investigador independent Lluc Sasplugas Vázquez, qui ha rebut la col·laboració del coordinador Micó i de la investigadora d’AR+I Carla Guillot. “L’objectiu és conèixer la realitat i donar veu a col·lectius que habitualment no estan representats en les enquestes, com ara els temporers, actors essencials per al desenvolupament econòmic del país”, ha explicat Sasplugas.
Quin perfil de temporer ve a Andorra?
L’enquesta dibuixa un perfil de persona temporera: home (55% dels enquestats), de 30 anys de mitjana, de nacionalitat argentina (42,5%) i que generalment treballa en el món de l’hostaleria (65%) o a les pistes d’esquí (23%).
Tot i que el 46,7% afirma que té estudis superiors, les feines que desenvolupen al país no estan vinculades amb aquests estudis: treballen a la cuina i restauració, recepció i neteja, remuntadors o monitors d’esquí. A més del perfil definit, hi ha altres nacionalitats destacades que venen a treballar a Andorra durant la temporada d’hivern com són l’espanyola (13,6%), xilena (11,3%) o colombiana (10,3%).
Un salari de 1.600 euros
Segons les dades extretes de l’enquesta, una persona temporera cobra, de mitjana, 1.604 euros. Si analitzem el salari segons el sector al qual treballen cobren més els treballadors de pistes amb una mitjana de 1.703 euros i els que menys treballen a l’hostaleria amb un salari mitjà de 1.557 euros. A més, gairebé el 80% dels enquestats diu que fa hores extres per poder estalviar més diners.
L’anàlisi sociològica compara els salaris que cobra una persona temporera respecte a la població general: hi ha una desigualtat d’entre 160 i 600 euros, depenen de la feina que es desenvolupi. La desigualtat no s’explica només perquè els temporers accedeixin a ocupacions menys qualificades (segmentació), sinó que s’observa una certa penalització salarial. A igualtat de condicions, hores de treball i gènere, el fet de ser temporer comporta un salari significativament menor. Aquesta penalització augmenta amb la qualificació i reforça la idea d’un sostre salarial dins d’un mercat fortament segmentat.
On viuen i què paguen d’habitatge?
Les persones temporeres a Andorra inverteixen, de mitjana, prop de 400 euros mensuals per pagar l’habitatge on viuen i normalment és per una habitació compartida entre 2 persones de mitjana, és a dir, que en global es paga entre 500 i 1.000 euros per una habitació.
Els que més paguen són els que viuen en un pis o apartament compartit amb una despesa de 800 euros i els que menys els que viuen en hotels o espais oferts per la mateixa feina que paguen entre 292 euros i 243 euros. Un 50,7% viu en pisos o espais oferts per la feina i el 49,3% ho fa en pisos privats, sobretot compartint pis.
Quan se’ls hi demana per les condicions de l’habitatge declaren que els preus dels pisos són alts, estan massificats, amb humitats i falta d'aïllament. El 50% viuen entre Encamp, Canillo o el Pas de la Casa, un 23% ho fa a la vall del nord i un 22% a Andorra la Vella i Escaldes-Engordany. De mitjana, tarden més de 30 minuts en arribar al lloc de feina.
El 66% diu que ja tenia contracte abans d’arribar al país
Finalment, un dels altres aspectes que s’ha demanat en l’enquesta és si arribaven al país amb algun contracte ja pactat. El 66% dels enquestats diu que ja tenien un contracte acordat amb l’empresa abans de venir a Andorra, un 20% no tenia contracte, però tenia contactes i un 13% va venir a provar sort.
Quan se’ls demana sobre les perspectives de futur, prop del 60% diu que en finalitzar la temporada vol intentar tornar més endavant, un 20% intenta quedar-se a Andorra amb altres feines i un 11% manifesta que no vol tornar.
Metodologia de l’enquesta
Aquesta recerca es basa principalment en l’aplicació d’una metodologia d’enquesta dirigida pels enquestats/des —Respondent Driven Sampling o RDS— combinat amb un treball de camp amb enquestadors/es. També s’han fet dos grups de discussió, treball etnogràfic, a més de comptar amb el treball d’Álvarez et al. (2008) realitzat pel mateix grup de recerca, antic centre de recerca sociològica. La mostra és no probabilística, de 313 persones per un univers de 5.031, calibrada segons les xarxes i l'habitatge (per representar la població de més difícil accés) i les dades administratives de gènere i sector.
