fbpx

Josep Majoral: “Naturland ha de ser un dels pilars econòmics de Sant Julià”

Avatar photo

Josep Majoral aspira a revalidar el seu càrrec com a cònsol major de Sant Julià de Lòria gràcies a una aliança de la seva formació, Unió Laurediana, amb Demòcrates, Acció i persones independents. El lauredià recalca la feina en els últims quatre anys i demana el suport per aprofundir en temes com el turisme esportiu o Naturland i fer possible la residència universitària. En parlem en aquesta entrevista.

 

Quin balanç fa d’aquests quatre anys?
Faria un balanç generalment positiu, malgrat haver passat una pandèmia i un incendi al Centre Cultural. En quatre anys hem aconseguit reduir el deute en un 50%, passant de 14 milions a set. Això ho hem fet sense menystenir les necessitats de la parròquia, ja que s’han fet 18 milions d’inversió en quatre anys i a tots els quarts.

A més, s’han fet infraestructures grans pel nostre pressupost, però molt necessàries. Per exemple, un dipòsit d’aigua potable, un eixample de la carretera de la Rabassa o la famosa plaça a la zona alta del poble, la plaça Rocacorba. Malgrat ser criticada, aquesta plaça té tres objectius principals: treu el risc d’inundabilitat en tota l’avinguda Rocafort, dota la part alta d’un espai públic perquè els padrins i petits puguin compartir vivències i finalment relliga l’avinguda Verge Canòlich amb Rocafort mitjançant un ascensor que facilita l’accessibilitat.

 

Respecte del 2019 incorporen Demòcrates i Acció. Què aporten a la candidatura
El que ens motiva a fer aquest pacte és la situació política pròpia que estem vivint. Venim d’unes generals en les quals no ens hem presentat i ens deixa en una posició de 1.200 vots prestats que no sabem si tornaran. Això ens porta a arribar a pactes, però no a qualsevol preu. Amb Demòcrates som cosins germans, tots sortim del mateix lloc. Per tant, és un pacte de centredreta i amb sentit. L’acord també ens aporta aquesta facilitat de diàleg amb el Govern actual.

 

El pacte amb DA ajuda en qüestions com agilitzar el vial?
Així ho desitjo. El diàleg serà més fàcil, encara que vull deixar clar que no ha estat difícil. Si dins de la coalició hi ha el partit que està al Govern, per sentit comú serà més senzill sempre que les propostes tinguin lògica.

 

Li preocupa que aquesta mateixa força -sense UL- perdés contra Desperta Laurèdia a les generals?
Si féssim una anàlisi de les generals -on no estàvem representats-, el resultat és que un demòcrata perd contra un Desperta. En tot cas, no deixen de ser molts els vots que van anar per Demòcrates. Espero que segueixin del nostre cantó i se sumin als que aporta Unió Laurediana, Acció i els independents.

 

El seu programa planteja tres grans eixos per la dinamització econòmica. El primer és la residència universitària. Quin projecte proposen?
L’àmbit universitari com a dinamitzador econòmic no és nou perquè fa anys que hi treballem. Sembla que va agafant bona forma, però les universitats ens reclamen la residència universitària per continuar creixent. A partir d’aquí, fa un parell de setmanes que el comú ha passat a ser titular al 100% de l’antic hotel Pol. És un espai fabulós per ubicar-hi una residència universitària, un coliving, un coworking i un espai a la planta baixa com una sala d’esbarjo. Hauria d’abastir tot aquest conglomerat d’activitats. Tot i això, queda sotmès a un concurs per una concessió, on es presentarà un projecte.

 

Quins tempos comportaria?
Els que marca la legislació. El pròxim consolat té un mes d’exposició pública d’un pla de viabilitat econòmica i tot seguit un mes d’exposició pública perquè les empreses puguin presentar les millors ofertes. Després, la realització d’un projecte executiu, que pot trigar dos mesos. I, a continuació, passaríem a començar els treballs de reforma.

 

El segon eix és el turisme esportiu i cultural. Quins passos han fet aquest mandat per potenciar l’esport a la parròquia i en què poden aprofundir?
El turisme esportiu està de moda i Sant Julià s’hi ha d’aturar per trobar el nostre trosset de pastís. Hem d’aprofitar-ho. Durant aquest consolat, hem aconseguit ser declarada Ciutat Europea de l’Esport. A més, venim fent proves esportives a escala mundial des d’anteriors mandats i això ha donat els seus fruits. Som la millor parròquia pel ciclisme. Ara ens cal diversificar l’esport i potenciar les proves que es duen a terme. Volem que vingui l’esportista, l’acompanyant i també aquest esportista amateur.

 

El tercer pol és Naturland. Quan ha de deixar el comú de fer aportacions econòmiques?
Segons el Pla de Viabilitat Econòmica, quedarien dos anys per deixar de posar-hi un sol euro. Ara com ara, estaríem un 13% per sobre del previst. Per tant, el Pla s’està complint. El projecte sembla que ha agafat el bon rumb i la direcció gestiona de forma acurada els recursos. Naturland avui ja aporta 5.200.000 euros a l’economia del país, 50 llocs de treball permanents i quasi 100 a les èpoques d’alta afluència (80 d’ells de Sant Julià). Estaríem aproximadament en uns 100.000 visitants que pernocten al país. No venen exclusivament per Naturland, però no deixa de ser una oferta més que aportem com a país. Ha de ser un dels pilars econòmics de la parròquia.

 

Naturland és un dels temes que ha dividit UL i Desperta durant aquest mandat. Falta consens?
Discrepo una mica. A principis de consolat, l’equip de la minoria venia amb unes idees molt canviades, fins i tot van plantejar que s’havia de tancar. El discurs que tenen avui no és pas el de tancar, sinó el de prudència. S’ha ajustat molt. Per a nosaltres, és un dels pilars econòmics, mentre que ells diuen que s’haurà de veure què passa amb el Pla de Viabilitat. Han estat al consell d’administració i no han cridat massa en aquests anys. Van demanar-hi el tancament i els tècnics els van demostrar que no era viable. A més, el Pla de Viabilitat es va aprovar amb la seva abstenció.

 

Els han fet canviar d’opinió?
No els hem fet canviar nosaltres d’opinió, sinó que el dia a dia i els números són tossuts. La gestió els ha fet canviar d’opinió.

 

Quin model urbanístic volen per la parròquia?
Ens cal una anàlisi acurada d’on està Sant Julià i què ha passat. Andorra ha crescut de manera excessiva, però Sant Julià no ha crescut. Estem avui en xifres previstes pel 2009. Pretendre que Sant Julià pagui els plats trencats de les parròquies que sí que han crescut de manera excessiva no em semblaria normal.

És important saber fins on podem arribar. D’aquí, els plans de càrrega encomanats. Quan ho tinguem clar, podrem parlar de model de construcció. En el programa diem que tothom té dret a poder construir. Ara bé, el què i el com és una altra discussió. Hem de preservar la integració amb el paisatge, però no podem dir que només es pot construir al fons de vall.

 

Com volen gestionar l’abocador de la Rabassa?
No tenim representació al Consell General i potser sorprèn que diguem que s’ha de tenir una visió oberta des d’un punt de vista nacional. Igual que l’habitatge és una problemàtica nacional, l’abocador de terres també ho és. Hem d’aportar el nostre petit gra de sorra. Només assumir les terres de la parròquia ja és una petita aportació a la problemàtica nacional. Aquest comú ha fet un projecte d’ampliació existent a la Rabassa amb el criteri d’optimitzar recursos econòmics. Sant Julià té la problemàtica de les seves terres resolta durant molts anys.

D’altra banda, el comú de torn obrirà i tancarà l’abocador com ho cregui convenient. Que tinguem un projecte aprovat no vol dir que pugin 300 camions a dalt. De fet, aquesta corporació actual no ha obert l’abocador en quatre anys. És important que sigui el comú qui tingui la capacitat de gestió. En aquest sentit, controlarem el trànsit a la carretera secundària. Ja hem passat una normativa als membres de la minoria perquè facin aportacions. L’esborrany estipula un màxim de 20 camions al dia, sentit únic per pujada per Juberri i baixada per Aixirivall i en cap cas coincidirà en hores puntes.

 

Ha parlat de l’habitatge en qüestions com el coliving. Què més proposen?
Portem dues propostes importants, una que afecta la població de manera general i una altra als majors de 65 anys. Gràcies a la gestió d’aquests quatre anys, el comú disposa de terrenys per posar a servei de Govern o un privat i construir-hi d’habitatge regulat. D’altra banda, el segon projecte és fruit d’una negociació de la corporació amb persones i entitats. Disposem de 6 milions d’euros, un terreny i un projecte executiu. A principis del pròxim consolat, el comú podrà començar a construir pisos amb serveis per a persones majors de 65 anys. Per tant, tres pols: el jovent amb el coliving, els treballadors amb construcció de pisos de lloguer assequible i els pisos amb serveis per a la gent gran.

Total
0
Shares
Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Notícia anterior

El PSC del Baix Llobregat consolida la seva participació a les institucions estatals

Notícia següent

Alcobé expressa que millorarà la qualitat de vida dels canillencs

Notícies relacionades