Aquest mes de desembre es compleix un any des que Desperta Laurèdia va guanyar les eleccions comunals a Sant Julià de Lòria. Parlem amb el cònsol major de la parròquia, Cerni Cairat, sobre com ha funcionat el primer tram del mandat i dels diversos projectes que tenen entre mans.
Quin balanç fa d’aquest primer any?
Ha sigut molt satisfactori. Tenim molts reptes per endavant. Estic molt content de la força de treball de l’equip comunal i de la rebuda que hem tingut per part de la majoria dels funcionaris. Partíem d’un inici de mandat amb uns reptes molt clars com la reconstrucció del Centre Cultural. Hi hem dedicat a nivell pressupostari més esforços, però sense oblidar la problemàtica de l’habitatge on fem un balanç positiu del tancament de l’acord amb Govern per finançar els pisos per a gent gran. Esperem que comencin a rodar les obres el primer semestre de l’any vinent.
S’ha criticat la manca d’execució d’inversions. Com tancarem l’any?
Amb un grau baix d’execució. Hem aixecat el peu de l’accelerador amb les obres del Centre Cultural per no disparar la despesa. A diferència del mandat anterior, certs elements de la reforma s’han tret a concurs per generar més estalvi. Això dilata l’execució del pressupost. A part, hi ha un moment constructiu molt exacerbat al país i això fa que quan trèiem un concurs puguin quedar deserts o amb preus molt alts. Bona part de les inversions no les hem pogut adjudicar fins a finals d’any.
“Esperem que cap al darrer trimestre de 2025 el Centre Cultural estigui al 100% del funcionament”
Quan tindríem obert el Centre Cultural completament?
No em vull fixar una data concreta perquè seria arriscat. Però esperem que cap al darrer trimestre de 2025 el tinguem tot acabat. Si més no, el 100% del funcionament. Pot ser que estigui al 100% del rendiment, però s’acabin d’executar els treballs de façana.
Els estudis de càrrega eren un dels grans àmbits a tractar. Quines conclusions treu del de Sant Julià?
Hi ha diversos colls d’ampolla que fan referència a infraestructures nacionals. Parlo de la depuradora i del col·lector general, que està a prop del límit. En la competència comunal, veiem que els quarts de Fontaneda i Bixessarri estan a prop del límit en matèria d’aigua potable. En els pròxims anys mirarem de fer nous estudis hidrològics per veure de quina manera podem augmentar la capacitat. No tant pensant a créixer, sinó en garantir el subministrament d’aigua potable a la gent que hi viu actualment.
En campanya parlava de no buscar la càrrega màxima, sinó de l’òptima. Fins on podria créixer? És una decisió política o tècnica?
Més que tècniques o polítiques, es tracta de determinar-les en funció de valors qualitatius o quantitatius. Si parlem de termes quantitatius, hi ha molt marge de creixement. Però si parlem de termes qualitatius i hi incloem paràmetres com la mobilitat o la saturació de serveis públics, és evident que si creixem molt hi haurà menys benestar. De la manera amb què el Consell General va fixar els criteris dels estudis de capacitat de càrrega, els termes qualitatius no es preveien. Haurem de fer un treball més fi d’anàlisi i d’aportar subjectivitat per saber com volem viure.
Com s’haurien de començar a contemplar? Un altre estudi?
D’entrada tindrem aquesta valoració definitiva que farà Govern. Aquí és important aportar-hi la nostra visió política, però també escoltar la ciutadania. Amb processos participatius, com el que engegarem per a la renovació de l’entorn urbà, podem captar els ímputs per definir el model urbanístic de la parròquia.
“Hem d’escoltar la ciutadania per definir el model urbanístic de la parròquia”
L’habitatge és una de les problemàtiques del país, on pot construir més a la parròquia?
Pensant en un urbanisme més racional, la teoria diu que has de densificar a prop d’on tens els serveis. Si no, disperses la població i generes més trànsit. Els edificis plurifamiliars de nova construcció s’hauran de concentrar en places públiques o edificis de serveis públics. A mesura que pugem en cota, el model ha de ser menys densificat i amb habitatges unifamiliars.
S’ha signat l’acord pels pisos per a gent gran, quin és el full de ruta per a tenir-los operatius?
No tinc constància que hi hagi hagut una inversió directa tan forta des del comú en matèria d’habitatge. És històric que el comú inverteixi 3 milions d’euros en habitatge. Demostra la voluntat d’aportar el nostre gra de sorra, a banda dels privats que s’hi han sumat i de Govern. Seran 54 pisos que començarem a veure’ls a finals de 2027. Com que no s’ha fet el treball previ de dotar d’un parc públic d’habitatge, ara ens veiem amb la necessitat de córrer. Difícilment podrem resoldre el problema d’avui per demà. Si complementem mesures de Govern com la congelació dels lloguers, la posada al mercat de pisos al mercat públic o publicoprivat, i continuem recopilant dades, podem tenir força encarrilat el problema a finals de mandat.
Des de Sant Julià reivindiquem que hi ha d’haver una coordinació molt important entre administracions. Demano esforços al Consell General per legislar a favor de la frenada de la demanda d’habitatge per aquest model de creixement demogràfic i la inversió estrangera especulativa. Si no es limita, els preus continuaran pujant.
És el que intenta tractar la llei òmnibus.
El punt positiu és que Govern ja ha reconegut que aquells que insistíem que la inversió estrangera en immobiliari era un problema teníem raó. Demanem que se sigui ambiciós per a prioritzar l’habitatge pel resident.
El grup parlamentari de Concòrdia ha demanat incorporar la residència universitària a l’hotel Pol als pressupostos. Arribarà aquest mandat?
Estem treballant perquè sigui una realitat. Ja disposem de la infraestructura principal. El que volem és que l’edifici doni resposta a múltiples necessitats. D’una banda, la residència universitària, i, d’altre costat, valorarem si una part pot servir per a dotar el mercat d’habitatge de pisos per a l’emancipació de gent jove. És compatible. Ho estem treballant amb el Ministeri d’Educació, de l’Habitatge i la Universitat d’Andorra.
El que no enteníem era com podien estar treballant amb un projecte de residència universitària sense haver parlat amb la Universitat d’Andorra i el Ministeri d’Educació. És qui té la competència i qui té les dades del que els seus alumnes estan disposats a pagar. Que es plantegés d’esquena a aquests actors i en benefici d’uns inversors privats de fora del Principat és greu. Sort que ho vam aturar a temps. El seu missatge era clar: venim a fer negocis i a guanyar molts diners a curt termini.
“És compatible una residència universitària i pisos per a l’emancipació de gent jove a l’hotel Pol”
Què poden fer perquè els preus siguin més assequibles? Posar-hi més diners?
Treballaríem amb definir un projecte de reforma que ens permeti marcar un cost objectiu. Paral·lelament, nodrir el projecte de reforma amb les necessitats que poden tenir els estudiants, que això ens ho explicaran millor els alumnes. Negociarem amb els ministeris de quina manera entre administracions contribuïm a tirar endavant la reforma. No tanquem la porta a un model publicoprivat de concessionar una part de l’obra i l’explotació de l’edifici, sempre garantint que el preu de l’habitatge sigui just i assequible.
La residència i l’ampliació de la Universitat d’Andorra a Fàbrica Reig han d’avançar en paral·lel. Hi haurà necessitat de residència universitària quan l’UdA tingui espai per a créixer.
Han iniciat un pla per a la reactivació comercial. Quins objectius es marquen?
El primer objectiu és obtenir dades fiables del tipus de teixit econòmic que tenim. Sense això és complicat que podem encertar les polítiques públiques de desenvolupament econòmic. Posteriorment, en base a això els professionals faran propostes de millora. Constatem que hi ha una relació directa entre l’urbanisme i el desenvolupament econòmic. Fins ara havien d’estat d’esquena i hem de mirar d’unir-los. Per això, engeguem el procés participatiu de reforma de l’entorn urbà.
Quins són els punts on s’ha d’actuar?
D’entrada, la pacificació dels eixos centrals -avinguda Francesc Cairat i Verge Canòlich- i millorar l’accessibilitat dels carrers perifèrics. En el mandat anterior es va cometre l’error de fer un pla d’embelliment per a posar jardineres, però això ha de ser funcional. Aquest pla pretén involucrar la societat civil i el teixit econòmic i ens ajuda a definir-ho millor.
A més, a Sant Julià falla l’aparcament. Estem treballant amb diferents propietaris de parcel·les per valorar si estarien interessats a desenvolupar aparcament vertical. Alguns ja ens ha manifestat que sí. Conjuntament amb això, la pedra angular és l’acabament del vial per part de Govern. Antigament, pensàvem que com més gent passés per davant del meu comerç, millor m’anirà. Nosaltres volem pensar que com millor visqui la gent i millor hi transiti a peu, tindrem més desenvolupament i de millor qualitat.
No comparteix la por que el vial perjudiqui el comerç…
No, si som capaços de començar aquesta reforma de l’entorn urbà i de dotar-nos de més aparcament.
“Estem treballant amb diferents propietaris de parcel·les per valorar si estarien interessats en desenvolupar aparcament vertical”
La compra de l’edifici a Catsa ha marcat el primer any de mandat. Pot acabar als jutjats?
Tenen tot el dret de fer-ho. També deixa’m dir que la catalogació d’aquests immobles -sobretot de Fàbrica Reig i Catsa- fa molt de temps que se’n parla. L’assessor en urbanisme de l’anterior majoria comunal, que també tenim nosaltres, és qui ens ho va recomanar. Hi ha articles científics que ja parlaven de l’interès patrimonial dels dos conjunts. Que hagi coincidit amb el moment que hi ha diversos compradors interessats en l’immoble és una coincidència. La responsabilitat de conservar el patrimoni i els arguments tècnics hi eren des de fa molt temps.
Quin ús li agradaria que tingués l’edifici?
No em vull posar a casa del particular més enllà de preservar l’interès patrimonial. La mostra expositiva va demostrar el valor cultural que té aquest tipus d’equipaments. L’ampliació de la universitat a Fàbrica Reig n’és un altre exemple. Els edificis singulars ja els tenim. Basant-nos en un criteri d’economia circular, els hi hem de donar una segona vida. Seria un encert emplaçar equipaments culturals o d’emprenedoria.
“Seria un encert emplaçar a l’edifici de Catsa equipaments culturals o d’emprenedoria”
Quin full de ruta tenen per Naturland?
A l’inici vam ser molts crítics i el temps ens ha donat la raó. Pensant en Cota 2000, tenim una hipoteca molt gran: les instal·lacions del parc d’animals. Van costar molts diners per un projecte que en el seu dia moltíssima gent va avisar que no funcionaria. Vull assenyalar els responsables d’arribar a aquesta situació. La gent que va desenvolupar la infraestructura i que no ens va escoltar.
Mirant el futur, el nostre full de ruta amb la direcció és aconseguir l’autosuficiència de la societat. Per això, els parcs d’oci necessiten reinversió. Ens hem compromès a participar en el creixement de certes infraestructures i atraccions, però hem convingut que ho hem de concentrar en Cota 1.600, on tenen més rendiment. A banda d’això, el que volem és aconseguir que el comú deixi de posar-hi diners i que sigui un actiu dinamitzador de la parròquia. Que ajudi a fer créixer el sector turístic del voltant. El camí és la revisió del pla de viabilitat. És lenta, però un problema de 20 anys no es resol en tres dies.
Què s’està revisant?
Ho estem mirant tot. Les unitats de negoci del parc de dalt a baix, exemples de què funciona, la revisió del pla d’inversió antic o com es finança. Una cosa que antigament no es plantejava era que es poguessin fer projectes de finançament on privats participessin únicament per certes infraestructures. Abans, el comú deia que per invertir en Naturland havies de comprar accions. Nosaltres oferim també l’opció d’invertir únicament en una infraestructura a canvi d’un rendiment anual.
Els terminis per a ser autosuficient també s’han de revisar?
Ens ho dirà el pla de viabilitat. El que preveia l’antic pla de viabilitat era que el 2026 la societat fos autosuficient. Estant a l’oposició vaig preguntar quina capacitat d’aguantar caigudes tenia aquest model. Entre un 5 i el 10%. Aquest 2024 segurament caurà més la facturació i no es complirà el pla. Això allargarà i ens obligarà a revisar el calendari d’aportació comunal.
“La possible caiguda de facturació de 2024 ens obligarà a revisar el calendari d’aportació comunal a Naturland”
O sigui, segurament a partir de 2026 el comú continuarà abocant diners.
Dependrà de la climatologia. El 2024, la facturació ha patit per un agost més plujós. En funció d’això i del grau d’acceptació de les noves inversions sabrem si triguem més o menys a ser autosuficients. Naturland ha d’aguantar i se n’ha de sortir. Però també som molt exigents en el compliment del nostre programa polític.
L’acord d’associació està a l’ordre del dia. Què pensa el cònsol major d’aquest text?
La nostra prioritat és el projecte de parròquia i el dia a dia. A títol individual dic que, davant dels problemes i els reptes d’avui en dia, si no legislem bé abans de votar, els problemes aniran a més. Si no regulem la inversió estrangera i donem més llibertat a la circulació de capitals, és lògic que la gent de fora continuarà venint a invertir en totxo. Fem els deures primer a casa abans d’embarcar-nos en una integració europea. Govern s’equivoca en atacar-nos frontalment. Ens hauria d’escoltar i posar sobre la taula la revisió de la llei del sòl i d’inversió estrangera. Hem de tenir més relació amb l’entorn proper, però tenint clar el que som, el que podem assumir i on volem anar.
