Cerni Cairat: “Hem d’establir una política urbanística per arribar a la càrrega òptima, no a la màxima”

Després de la seva entrada en escena a les anteriors comunals i la victòria a les generals, Desperta Laurèdia busca “fer el pas” definitiu per obtenir la majoria. Cerni Cairat, el seu candidat a cònsol major, confia en les seves propostes, basades en el pragmatisme amb Naturland , les solucions en la problemàtica de l’habitatge, un nou model urbà o la negativa a què l’abocador de la Rabassa assumeixi les terres de tot el país. En parlem en aquesta entrevista.

 

El seu lema de campanya és ‘Fem el pas’. Després d’irrompre fa quatre anys i amb la victòria a les generals, és ara o mai?
Va en aquest sentit. Ara és el moment d’obtenir la majoria i de revalidar el nostre projecte de fa quatre anys que encara està vigent i que compta amb un grup humà qualificat i compromès.

 

No creu que aquest pas seria més fàcil de la mà dels socialdemòcrates?
Un plebiscit a dues llistes facilitaria la victòria, però creiem que és legítim que cadascú es presenti amb les seves propostes i amb el seu equip humà. En aquest sentit, hem considerat que calia que Desperta Laurèdia continués fent el seu camí. Sobretot, després de quatre anys d’un Partit Socialdemòcrata completament absent a la parròquia. Confiem en les nostres propostes.

 

Tenint en compte que a altres llocs sí que hi ha candidatures de consens, són tan diferents el PS i Desperta Laurèdia?
Puc parlar del nostre projecte. Fa més de cinc anys que és vigent. Hem treballat des de l’oposició del comú i, en certes qüestions, ens hem trobat sols a l’hora de defensar-les. Cada parròquia té el seu microcosmos polític. Anirem a tot en aquestes circumstàncies.

 

Naturland és un dels temes que més els ha diferenciat de l’actual majoria. Quin és el seu model?
Parlant del precedent de Naturland, hem d’entendre que es va desenvolupar per part d’Unió Laurediana com un model de negoci que no era rendible, generava repercussions reputacionals negatives i amb un model de masses que defugim. Havia acumulat deutes importants i nosaltres defensàvem una reestructuració de la societat perquè fos sostenible i avancés cap a un desenvolupament d’activitats més respectuoses amb l’entorn. Hi ha hagut tesis, com el tancament del parc d’animals, que ens van criticar, però que s’han acabat comprant.

En el futur, Desperta hem d’agafar un sentit de pragmatisme respecte a Naturland. El primer objectiu és que deixi de costar recursos públics. Al mateix temps, tirar cap a un model que prioritzi la qualitat del servei enfront de la quantitat. Si no, no serà assumible ambientalment.

 

Segons el Pla de Viabilitat, anem en aquesta línia. S’ha fet bona feina fins ara?
Independentment de les discrepàncies puntuals, la situació ha millorat. Continuarem defensant l’estricte compliment del Pla de Viabilitat. No seria honest no reconèixer que el comú hi està aportant menys diners. Els diners públics els necessitem per altres coses com donar serveis públics o generar activitat econòmica.

 

Plantejar el tancament és ja una pantalla passada?
Crec que hi ha certes infraestructures que quedaran obsoletes, perquè al públic no els atrau o perquè estan deteriorades. Allò que vagi quedant obsolet ho haurem de renovar o tancar. Anava en aquest sentit. Insisteixo, se’ns ha criticat per això, però la direcció actual ha acabat entenent que el parc d’animals s’havia de tancar, quan fa vuit anys defensaven que era la panacea.

 

Quan va sorgir la proposta de portar la residència a l’antic Hotel Pol, van demanar que s’exploressin altres usos. Unió Laurediana planteja un espai que no se circumscrigui únicament a la residència. Hi estan d’acord?
Inicialment la majoria comunal la preveia fer tant sí com no al Prat Gran i ens hi vam oposar. Posteriorment, el cònsol ens afirma que hi ha fins a cinc privats interessats i de cop i volta desapareixen i l’hotel Pol és la millor opció. Davant d’aquest recorregut, demanem prudència per definir els usos de l’hotel Pol. Fer una residència universitària ens sembla bé, sempre que en paral·lel creixin el nombre d’estudiants presencials a la parròquia. Ha de treballar de la mà del Ministeri amb un pla estratègic d’ensenyament superior perquè els estudiants presencials creixin. No podem avançar únicament amb universitats a distància.

 

Què més s’hi hauria d’encabir?
El projecte de residència que pugui englobar al mateix temps pisos d’emancipació pels joves ens sembla adequat. Vista la dimensió d’aquest espai, tampoc descartem la possibilitat que plantejava la majoria comunal d’encabir-hi altres espais d’emprenedoria o d’ús social pel poble. És un edifici prou gran per prendre una decisió mesurada després de les eleccions.

 

Quines altres propostes tenen per millorar la situació de l’habitatge?
Durant el mandat, hem desenvolupat des de Desperta Laurèdia, amb el suport posterior de la majoria comunal, un projecte per a pisos amb serveis per a gent gran. Hem de donar resposta a l’habitatge a totes les fases de la vida, però aquelles que poden tenir un accés més complicat són els pensionistes. Per això, hem desenvolupat aquest model que retardi el seu ingrés a un sociosanitari.

Evidentment, caldrà augmentar l’oferta d’habitatge assequible de lloguer i compravenda. No podem donar l’esquena als privats que tenen terrenys o immobles en desús. Les vies de col·laboració poden ser múltiples: participar en la copromoció d’habitatge a preu accessible o adquirir terrenys o immobles en desús per rehabilitar-los.

 

Quines són els claus de la seva posició sobre el creixement urbanístic a la parròquia?
La capacitat dels nostres recursos naturals, de les nostres infraestructures i dels nostres serveis públics marcaran el nostre creixement urbanístic. Quan vam entrar al comú, insistíem molt a dir que els plans de desenvolupament urbanístic incorporessin la dimensió de la sostenibilitat. Finalment, Govern ha impulsat amb els comuns els plans de càrrega màxima parroquials. Això ens donarà les eines per saber fins on podem créixer i com podem créixer. Sant Julià no ha crescut tant, però també hi ha un límit de càrrega. Hem d’establir la política urbanística amb visió per arribar a la càrrega òptima, no la màxima. Aquella que garanteixi els serveis públics, la qualitat de vida de la parròquia i els seus recursos naturals.

 

Es podria donar la situació en què Sant Julià hagi de rebre la càrrega d’altres parròquies?
Pot succeir. Si parròquies com Canillo, Ordino o altres redueixen les edificabilitats, podríem rebre un boom constructiu. En el passat ja n’hem tingut. Com més aviat integrem les dimensions que comentava, abans podrem definir un model de desenvolupament més sostenible. És ineludible una revisió de la llei general d’ordenament del territori i d’urbanisme. Els nostres consellers generals ho defensaran.

 

Quina gestió volen de l’abocador?
Andorra té una crisi d’abocadors de terres causada pel creixement desmesurat. Govern va demanar ajuda als comuns i l’únic que es va proposar per aportar una solució a nivell nacional és el de Sant Julià, el que menys ha crescut. A canvi, no demanen res per solucionar els impactes negatius que pugui tenir un abocador, com millora i condicionament de carreteres, o infraestructures necessàries com el vial. Aquí hi ha un error de plantejament del comú.

En segon lloc, també hi ha un error en plantejar que l’abocador de la Rabassa sigui pràcticament l’únic disponible a futur si la resta de comuns no hi aporten solucions. Això faria que esdevingués abocador nacional de terres. Cada parròquia ha d’aportar solucions al seu creixement urbanístic i la gestió de les seves terres. És una zona ambientalment sensible i on resideix una part de la població. Necessitarem abocadors de terres, però ha d’estar dimensionat a les possibilitats de creixement de Sant Julià i no a les del país.

 

Les altres candidatures parlen de turisme, com l’aborden vostès?
No hem volgut parlar tant de turisme concretament, sinó d’activitat econòmica a la parròquia. Els punts d’interès turístic en l’àmbit comercial estan fora del nucli urbà i ara mateix no ho podem canviar. En canvi, tenim un comerç especialitzat al centre del poble que atrau visitants. A banda d’això, la majoria dels comerciants ens demanen una millora de l’entorn urbà i de l’aparcament. Volem enfocar la dinamització comercial des dels problemes estructurals, que són aquests que ens traslladen. La conseqüència serà la generació de més punts d’interès.

 

I si parlem de turisme concretament?
Evidentment, Naturland és un pol turístic que no està tenint un retorn indirecte a Sant Julià més enllà d’algun hotel a la zona de la Rabassa. S’hi poden desenvolupar noves activitats vinculades a respectar l’entorn, com el turisme d’autocaravana. Justament, Sant Julià ja té un teixit comercial especialitzat en això. Al mateix temps, una altra prioritat és la creació amb altres parròquies d’un parc natural que englobi la zona de Claror, Perafita i la Vall del Madriu. I, finalment, la qüestió esportiva. Tenim un entorn atractiu, però no l’hem sabut ni ordenar ni posicionar. Hem d’ordenar bé els espais i promocionar el ciclisme en ruta.

 

Què és el primer que engegaria com a cònsol major?
Reconstruir la confiança entre el polític i el treballador públic, que s’ha trencat aquest mandat i és el braç executor de qualsevol decisió. Una altra prioritat és començar a donar una visió a llarg termini al model urbà de Sant Julià amb reformes com l’avinguda Verge de Canòlich, la millora de l’aparcament o el projecte de Prat Gran. Són costosos, però necessiten visió de llarg termini perquè siguin assumibles en l’àmbit pressupostari. Finalment, la qüestió de l’habitatge. És ineludible per qualsevol candidatura. El finançament pels pisos amb serveis o les converses amb els privats per entrar pisos al mercat seran una prioritat.