La candidatura socialdemòcrata ‘Per Sant Julià’ vol ser la sorpresa de les comunals a Sant Julià de Lòria. Antonio Miralles, que lidera la llista, recalca que la parròquia porta “tota la vida en mans dels conservadors” i vol posar fi a aquesta tendència amb un programa que busca centrar-se en el comerç i els treballadors. Coneixem les seves propostes en aquesta entrevista.
Què l’ha empès a encapçalar la candidatura de Per Sant Julià?
He treballat durant 28 anys al comerç i he estat 15 anys al PS, però mai he tingut temps. He estat molts cops a l’ombra o en l’últim lloc de la llista perquè les botigues no et deixen massa temps. Una vegada jubilat, estic al servei de què faci falta. N’hi ha alguns que pensen que no farem res, però l’Obama va demostrar que ‘sí que es pot’. Hem de donar-li un enfocament diferent als problemes. Portem tota la vida en mans dels conservadors, lobbies i grans famílies de Sant Julià.
D’altra banda, hi ha 400 nous votants joves. Tenim l’oportunitat que participin i no deixin passar les coses. Costa molt, sobretot si no són de família andorrana. Quan el pare ha sigut migrant, normalment no ha tingut la inquietud política de participar, perquè no l’han deixat mai. D’aquí a uns anys els joves seran qui dirigiran el país i els hem de fer partícips.
El fet que les formacions progressistes vagin en llistes separades és un fracàs?
No sé si Desperta és això que dius… tan progressista. Està molt bé que siguin joves, però són fills de DA i han viscut tota la vida en un ambient de DA. Tinc dubtes del seu progressisme perquè no són gent que ha patit. No són el perfil de gent progressista, obrera i que treballa per 1.500-2.000 euros al mes. Tenen una visió més conservadora del que diuen. S’aprofiten de la disconformitat dels últims anys.
A les parròquies on el PS va amb Concòrdia, creu que el seu partit va amb gent conservadora?
Les comunals són unes eleccions enfocades a la gestió i veiem coses que aparentment serien difícils. Desperta Laurèdia va pensar que amb el triomf de les generals no els faria falta ningú i, per això, ni han parlat. Així com a altres llocs s’han ficat d’acord en moltes coses, a Sant Julià pensaven que no tindríem força per presentar-nos. No estem junts perquè no ens necessitaven i, quan es va rectificar, ja era massa tard.
Diuen que volen arribar als 1.200 vots. Seria sumar-ne gairebé 1.000 més que fa quatre anys…
Sí, però també podríem dir el mateix de Concòrdia a les generals, on van arrasar. Som menys guapos nosaltres? Estem en posició de fer-ho.
En el seu programa parlen de retenir els visitants a la parròquia. Com ho volen fer?
El primer és tenir una campanya de comunicació com Déu mana i que tothom que passi per aquesta carretera sàpiga que aquí existeix el primer poble d’Andorra. En segon lloc, que sàpiguen què hi ha dins. No han encertat mai en la campanya de màrqueting. Tenim coses a oferir i a explicar. La història del tabac, les esglésies, la cultura i el comerç.
Què pretenen fer per activar el comerç?
El comerç és la sang de Sant Julià. Si no n’hi ha, es mor. Fa molt de temps que està abandonat i ningú fa res. Som petitets i hi ha rivalitat entre ells. Fa falta algú per unir tots els comerciants per fer una associació forta i amb un pressupost per fer accions. A més, hem de conèixer les necessitats dels negocis (ambientació, reformes, redecoració, política comercial…). Necessitem un pla de màrqueting com cal que farà que la gent passi per la parròquia. Els hem d’adaptar a les necessitats d’ara, incorporar-los al món digital i donar servei a domicili.
Quins altres elements són clau per retenir la gent a la parròquia?
Falten pàrquings perquè Andorra la Vella i Escaldes no tinguin tant de cotxe. Que puguin anar-hi amb un servei de viatgers gratuït, però al final que dormin aquí i que sopin aquí. Tot i això, no només volem la gent de fora. La gent d’Andorra ha de saber que Sant Julià és divertit i barat. Si fem fàcil la mobilitat, vindran.
I Naturland?
Encara que els meus antecessors volien tancar-lo, tenim un Naturland amb moltes possibilitats. És més car tancar-lo que deixar-lo obert. S’ha reduït el deute com fa la gent que no té visió. Quan vols estalviar a un comerç, vas apagant llums. Fins que arriba un moment en què no tens llum i has de tancar. Estem lluitant contra una inversió monstruosa anterior, sense pensar què s’ha de fer per tenir-lo viu. Si vas a booking, l’oferta més habitual és la de ‘Caldea més l’hotel’. Per què no afegir-hi Naturland i lluitar conjuntament amb els altres actors? Fins ara hem sigut els oblidats per Andorra Turisme, per la carretera i per quasi tot. Això s’acaba. A més, els turistes no estan tots els dies. Hauríem de fer també activitats per la gent d’Andorra.
Com volen explotar l’àmbit universitari?
Hem tingut molta sort amb el món universitari. Vam tenir l’oportunitat de posar la universitat aquí i la resta han vist en Sant Julià una ciutat universitària. La gran majoria de les coses es fan online, aleshores no genera tràfic. Primer, necessitem una universitat més potent. Tenim un país segur i sense les distraccions d’altres llocs perquè els pares puguin estar tranquils. En segon lloc, no ens podem quedar només en la universitat. Hem de complementar-ho amb estudis de formació professional d’acord amb les necessitats de les empreses i també amb l’escola d’arts i oficis. Sant Julià ha de ser una parròquia d’aprenentatge.
Quines mesures plantegen per mitigar el problema de l’habitatge?
Primer, podem cedir espai comunal a Govern per fer habitatge. Segon, les inversions que podem fer amb privats per fer pisos de lloguer assequible. Tot i això, el més important és que, quan tinguem l’assignació dels pisos, no siguin sempre pels amics. Hem de lluitar contra l’arbitrarietat. A Andorra el porta a porta sembla una compravenda de favors. És un mercat del vot i del favor. Nosaltres no volem favors, sinó objectivitat. Hem d’ajudar als qui ho estan passant malament i evitar que se’n beneficiï la gent que ja té aquesta oportunitat. A més, esperem que la mitjana de preu baixi amb l’entrada de nous pisos.
Sant Julià corre el risc de ser l’abocador de terres del país?
L’actual corporació ha fet això. Fa falta tenir altres opcions per repartir-ho. Sé que és complicat, però hem de mirar-ho bé perquè cadascú tingui el seu abocador. Ficar-ho tot en un lloc serà massa.
