Sant Julià de Lòria ha aprovat una revisió de la graella salarial dels treballadors de l'administració amb l'objectiu de retenir talent, facilitar la captació de nous professionals i fer més competitius els llocs de treball del comú. El cònsol major, Cerni Cairat, ha justificat la mesura assegurant que la corporació es troba amb dificultats per cobrir determinades places. Segons ha explicat, els edictes de contractació sovint reben poques candidatures perquè, en algunes categories, Sant Julià és un dels comuns amb una retribució menys competitiva.
Aquest fet, suposava també que l'administració laurediana li costés retenir els seus treballadors, la qual cosa moltes vegades el comú operava com a “pont” cap altres administracions, tal com ha relatat la cònsol menor, Sofia Cortesao.
La revisió aprovada prioritza els salaris més baixos de cada categoria. En concret, s'incrementen les bandes salarials inferiors amb la voluntat de millorar les condicions d'entrada dels nous treballadors, mentre que els sous més elevats experimentaran augments més moderats. Cairat ha definit aquesta actualització com una “graella regressiva”, en què “com més alt és el sou, menys s'augmenta”.
El cònsol també ha assenyalat que la revisió era necessària arran de les darreres modificacions normatives, com l'increment del salari mínim, que feien necessari adaptar les retribucions del personal comunal. El comú confia que aquesta millora contribueixi especialment a cobrir les vacants de les categories amb més dificultats de contractació, tant en llocs de responsabilitat com en perfils operatius.
La proposta, però, no ha comptat amb el suport de la minoria, atenent que s'han abstingut. El conseller a l'oposició, Josep Majoral, ha posat l'accent en l'impacte econòmic de la mesura, ja que xifra en prop de 300.000 euros anuals d'increment del capítol de personal. Tot i admetre que el govern comunal considera aquesta despesa assumible, ha remarcat que es tracta d'una quantitat important pel pressupost del comú.
El cònsol li ha replicat que l'actualització salarial suposarà un increment aproximat del 4,5% de la despesa anual en personal. Cairat ha remarcat que es tracta d'un esforç assumible per a les finances comunals i ha destacat que queda lluny d'altres increments salarials aplicats en altres administracions públiques, que han arribat a ser del 10%, tal com ha mencionat Cairat.
D'altra banda, Majoral s'ha mostrat sorprès pel fet que, només sis mesos després d'aprovar un reglament destinat a millorar les condicions salarials dels agents del departament de Circulació, s'hagi hagut de tornar a portar una modificació al consell perquè el text anterior “no complia la normativa o no estava bé”. Segons Majoral, aquest fet els ha generat “neguit” i “inseguretat”, un altre motiu pel qual han optat per l'abstenció en la votació.
Cairat ha explicat que en aquest cas dels agents de Circulació es tracta únicament d'uns errors que es van constatar en alguns dels articles del reglament. “Assumim l'error, i per això es proposa arreglar-ho”, ha manifestat el cònsol.
S'amplia la suspensió de llicències i es modifica el POUP per redefinir els usos urbanístics
En sessió de consell de comú també s'ha aprovat una modificació de les normes urbanístiques del Pla d'Ordenació i Urbanisme Parroquial (POUP) i l'ampliació de la suspensió de llicències de construcció amb l'objectiu de replantejar el model de desenvolupament de la parròquia. El cònsol major, Cerni Cairat, ha defensat que la revisió del planejament busca “planificar l'urbanisme i planificar el territori”.
Segons Cairat, el primer POUP, aprovat l'any 2006, responia a aquesta voluntat de planificació, però les modificacions introduïdes al llarg dels anys n'han “desvirtuat” l'esperit. Per això, el comú considera necessari redefinir quins usos són compatibles en cada zona i corregir situacions que, al seu entendre, no afavoreixen un creixement equilibrat.
En aquest sentit, el cònsol ha posat com a exemple les zones industrials, comercials o amb concentració de benzineres, on el comú considera que cal replantejar si són espais adequats per ubicar-hi habitatges o equipaments públics. L'objectiu és afavorir que el creixement residencial es concentri a prop dels nuclis urbans i dels serveis, fomentant un model que generi més qualitat de vida i cohesió comunitària.
Per fer possible aquesta revisió, el comú suspèn l'atorgament de llicències de construcció d'habitatges des de la rotonda de Sant Eloi fins a la frontera. Cairat ha insistit, però, que aquesta mesura “no prohibeix construir”, sinó que limita temporalment la implantació de determinats usos. En aquest sentit, sí que es podran edificar magatzems, naus industrials o grans superfícies en aquest tram de la parròquia.
“En aquelles zones de caràcter industrial o de grans superfícies o on hi ha una concentració de benzineres, és aquí on volem que visqui la gent a futur? És aquí on volem tenir els equipaments públics? O hem de prioritzar que la gent visqui a prop dels serveis, a prop dels nuclis i una manera que també generi més qualitat de vida i més comunitat?”, ha declarat Cairat.
Paral·lelament, ha recordat que la corporació continua incentivant la construcció d'habitatge als nuclis urbans mitjançant bonificacions de fins al 90% de la taxa de construcció per a promocions destinades al lloguer.
D'altra banda, el consell també ha aprovat una suspensió total de llicències en sis parcel·les concretes. El cònsol ha qualificat aquesta actuació de “quirúrgica” i ha explicat que respon a la necessitat d'analitzar cas per cas la situació d'aquests terrenys abans d'autoritzar nous desenvolupaments.
Segons ha detallat, el comú vol negociar amb els propietaris possibles modificacions de les vialitats existents o la concentració de cessions urbanístiques per facilitar la reserva d'espais destinats a equipaments públics, habitatge de promoció pública o altres necessitats d'interès general.
Cairat ha remarcat que la suspensió és temporal i que la voluntat del comú és trobar solucions que permetin millorar la planificació urbanística sense perjudicar el valor de les parcel·les afectades.
La minoria s'ha abstingut en la votació. El conseller a l'oposició, Josep Majoral, ha justificat la decisió assegurant que el país travessa “una situació crítica” pel que fa a l'habitatge, però que les mesures aprovades són “pedaços” que s'adopten mentre es duu a terme una revisió global del POUP.
Majoral ha qüestionat les limitacions a la construcció d'habitatges en determinades zones de la parròquia. Tot i compartir algunes de les restriccions plantejades, ha posat en dubte que no es puguin fer habitatges en algunes zones i ha posat com a exemple la zona d'Aixovall, on el Govern està edificant una promoció d'habitatge de lloguer assequible i amb el nou plantejament s'impedirà desenvolupar noves promocions similars en parcel·les adjacents.
Per aquest motiu, Majoral ha acabat assegurant que l'equip de govern comunal no té clar “quina parròquia es vol” amb aquestes modificacions.
S'aprova una aportació d'1,5 milions d'euros a Camprabassa SA per garantir la continuïtat de Naturland
El comú ha aprovat una aportació d'1,5 milions d'euros a Camprabassa SA, la societat que gestiona Naturland, amb l'objectiu de garantir el funcionament del parc durant més de vint mesos mentre es treballa per trobar capital privat que permeti assegurar el futur del projecte.
El cònsol de Sant Julià de Lòria, Cerni Cairat, ha explicat que l'actuació forma part d'un acord global amb les entitats financeres per resoldre la situació patrimonial i financera de la societat. Segons ha detallat, l'ens comunal farà aquesta aportació mentre els bancs accepten una reestructuració del deute que permetrà passar una part del finançament de curt a llarg termini.
“Garantim el funcionament i la viabilitat de Naturland durant més de vint mesos”, ha assegurat Cairat, que ha remarcat que la prioritat és mantenir oberta aquesta finestra d'oportunitat per a l'entrada d'un inversor privat.
El cònsol ha indicat que actualment s'està treballant amb intermediaris per buscar possibles inversors interessats en el projecte i en el desenvolupament del pla director de Naturland. L'objectiu, ha afirmat, és que un operador privat pugui assumir part del projecte i permeti al comú alliberar-se de la necessitat de continuar fent aportacions econòmiques.
Tot i això, Cairat ha advertit que aquesta situació no es pot allargar indefinidament. “No es pot dilatar gaire més en el temps”, ha assenyalat, tot afegint que si finalment no fructifiqués l'arribada de capital privat, caldria plantejar altres alternatives, com un tancament parcial d'activitats o un tancament ordenat de la societat.
Segons el cònsol, el tancament de Naturland podria tenir un impacte econòmic d'entre 14 i 15 milions d'euros, tenint en compte les possibles indemnitzacions de personal, la restitució dels terrenys al seu estat original i el retorn del deute amb el comú i les entitats financeres.
Aquesta despesa, ha advertit Cairat, condicionaria durant anys la capacitat inversora de la parròquia. “El comú s'hauria de dedicar a retornar tot aquest cost i no podria destinar-lo a nous projectes d'inversió o a altres actuacions per a la parròquia”, ha explicat.
Per aquest motiu, la corporació aposta ara per ordenar la situació econòmica i patrimonial de Camprabassa amb l'esperança que un inversor privat s'interessi pel projecte. “La nostra màxima prioritat és trobar l'entrada de capital privat i deslliurar financerament el comú de la societat”, ha conclòs Cairat.
Des de l'oposició hi han votat a favor assegurant que “no podia ser d'una altra manera”, ha asseverat el conseller a la minoria, Josep Majoral. El polític ha recordat que durant el mandat anterior ja hi havia contactes amb possibles inversors interessats a adquirir la societat. “Quan vam deixar el consolat sí que hi havia algun inversor interessat a adquirir la societat, això és així”, ha afirmat.
El conseller de l'oposició ha defensat que la seva formació sempre ha apostat per la continuïtat del projecte i perquè Naturland pugui convertir-se en un element dinamitzador de l'economia de la parròquia. “Sempre hem apostat que Naturland ha d'acabar sortint i ha d'acabar sent motor econòmic de la parròquia”, ha remarcat.
L'Hotel Pol passa a ser bé d'interès públic per impulsar la futura residència universitària
El comú de Sant Julià de Lòria ha declarat l'Hotel Pol com a bé d'interès públic, un pas que permetrà treure a concurs la concessió administrativa de l'edifici per convertir-lo en una residència universitària. La proposta s'ha portat a votació en sessió de consell de comú i ha estat votada per unanimitat.
El cònsol major, Cerni Cairat, ha explicat que l'objectiu és garantir que el projecte doni servei a l'interès general, especialment als estudiants dels centres d'ensenyament superior i, de manera prioritària, de la Universitat d'Andorra.
Cairat ha destacat que el nou pla de viabilitat rebaixa de manera significativa els preus previstos inicialment. Així, les habitacions dobles, d'entre 25 i 30 metres quadrats, tindrien un cost de 700 euros mensuals, és a dir, 350 euros per estudiant, molt per sota dels 1.800 euros per habitació que contemplava el plantejament anterior.
El cònsol també ha avançat que el Govern participarà en el projecte amb una aportació econòmica, tot i que encara s'està definint la fórmula jurídica i l'import. Aquesta contribució combinarà una inversió inicial i una participació diferida per garantir la viabilitat econòmica de la concessió i mantenir uns preus assequibles per als estudiants. Segons Cairat, ja hi ha operadors privats interessats en el projecte.
Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat