El projecte de delimitació dels entorns de protecció de la Casa de la Vall i de l’església de Sant Esteve ha quedat anul·lat per la Batllia d’Andorra per un defecte de forma en la comunicació als propietaris afectats. El batlle no ha entrat en el fons de la qüestió, però la resolució obliga ara el Govern a decidir si apel·la la sentència o si reinicia tot el procediment des de zero.
Des del Ministeri de Cultura, que estan estudiant el cas, anuncien que si cal tornar a començar no canviaran res del projecte, ja que la resolució judicial no qüestiona el contingut de la delimitació sinó únicament la forma en què es va comunicar l’inici del procediment.
El problema se centra en la notificació als propietaris dels immobles afectats pels entorns de protecció, i la descoordinació entre administracions. El Govern no disposava de les adreces particulars i va demanar aquesta informació al Comú d’Andorra la Vella. El delegat de protecció de dades comunal va considerar que no es podien facilitar aquestes dades i es va optar per una comunicació diferent, deixant a cada casa una nota, que finalment ha estat considerada insuficient per la Batllia.
El resultat és que un projecte patrimonial de primer nivell ha quedat anul·lat per una qüestió procedimental bàsica. La situació posa en evidència una manca de coordinació preocupant entre administracions. El Ministeri de Cultura liderava el procés, però el Consell General d’Andorra és la institució directament vinculada a l’antiga seu parlamentària i el Comú d’Andorra la Vella és l’administració responsable del planejament urbanístic del nucli antic i de comunicar-se amb els veïns. Malgrat aquesta transversalitat, el procediment no ha superat ni el primer filtre judicial.
La delimitació dels entorns no és una qüestió menor. És un instrument clau per garantir la protecció efectiva del bé i, al mateix temps, un element essencial en qualsevol projecció internacional vinculada al patrimoni. Sense un marc jurídic sòlid, qualsevol aspiració exterior queda afeblida.